Pros i contres de moure's per Barcelona en els diferents mitjans de transport

Hi ha moltes maneres, cada vegada més, de moure’s per la ciutat de Barcelona. I cada una d’elles té els seus pros i els seus contres. Hi ha molts factors que afecten l’elecció, des de la renda fins a la forma física, passant per la pressa que un tingui o la voluntat de prioritzar la comoditat sobre les penúries.

El cotxe 

Moure’s amb automòbil per la capital catalana és una qüestió d’extrems. Ofereix el millor confort possible però també la despesa més gran (no només per la gasolina,m també pel preu de la zona blava i els aparcaments), així com eltemps invertit en els desplaçaments. A la ciutat hi ha censats 580.000 turismes (dada del 2016), 10.000 més que l’any anterior però gairebé 40.000 menys que fa una dècada. No està previst vetar els cotxes a la ciutat ni crear un peatge urbà, però sí que quedaran expulsats a partir del 2020 els més contaminants.

La moto 

La moto ha sigut històricament el vehicle més ràpid de la capital catalana. Però també el més exposat als accidents. El 84,4% dels ferits greus en accidents de trànsit el 2017 anaven en una motocicleta o en un ciclomotor, i el 41,3% dels vehicles implicats en sinistres aquell mateix any també eren motos, quan aquestes només suposen el 29,6% del parc total de vehicles matriculats a Barcelona. La moto també és l’opció més eficaç per anar de porta a porta, ja que encara es pot aparcar a moltes voreres, però, al contrari, és el mitjà més aparatós durant el cru hivern i el dur estiu.

La bici 

Els ciclistes urbans són cada vegada més nombrosos. Tenen el seu favor que cada vegada disposen de més carrils bici i d’una millor connectivitat entre els corredors ciclistes. Van quedar enrere els temps en què el vial s’acabava sense que l’usuari sabés quin camí havia de continuar per poder pedalar amb seguretat. De moment poden utilitzar les vorera, però això té data de caducitat (segurament, en el pròxim mandat). El fet de poder circular pels passadissos reservats al vianant ha generat una dècada de topades dialèctiques encara sense resoldre. En contra seu hi juga el pendent per arribar a segons quins barris de muntanya i els constants robatoris. També la contaminació, que no és bona quan un té els pulmons a ple rendiment durant el pedaleig. Els usuaris del Bicing s’han estabilitzat en poc més de 100.000 abonats. El sistema està pendent d’un canvi de contracte, amb més aposta per les màquines elèctriques. 

Transport públic

Barcelona disposa d’una xarxa de metro envejable, malgrat que té pendent acabar el tram central de la L9. La cosa empitjora quan un vol seguir pelsoterrani  amb destinació a l’àrea metropolitana. Allà hi ha molt per perforar encara. És ràpid i eficaç (si no es coincideix amb alguna de les moltes vagues fruit del conflicte entre empresa i sindicats de TMB). Tan bona acollida té, que el 2017 va marcar el seu rècord històric de validacions, superant els 390 milions de bitllets picats. En contra seu –també val per al bus–, el preu de la targeta més utilitzada, la T-10, que ja supera els 10 euros després de dos anys de congelació de tarifes. Quant al transport públic de superfície, el principal problema és la velocitat comercial, amb una mitjana que no supera els 12 quilòmetres per hora. S’està acabant de desplegar la xarxa ortogonal d’autobusos –28 línies verticals, horitzontals i diagonals–, però malgrat que s’incrementa la freqüència de passada, no s’està guanyant quasi rapidesa. Finalment, el tramvia, que no fa més que créixer i que uneix nou municipis de l’àrea metropolitana. S’ha quedat sense unió per la Diagonal (veurem en el pròxim mandat) i la seva velocitat està molt per sobre del bus amb 17 quilòmetres per hora.

'Apps’ de mobilitat compartida

Cada vegada són més les empreses que despleguen les seves motos a Barcelona perquè els usuaris en disposin a través del mòbil. De moment n’hi ha cinc amb més de 2.000 màquines al carrer. El sistema és còmode –són per tot arreu– i fàcil d’utilitzar, però tél’inconvenient del preu, tot i que no resulta tan elevat si un pensa que paga per una moto per a ell sol i no per un bitllet en un bus desbordat de gent. De moment poden utilitzar la via pública sense problemes, però el consistori prepara una normativa per regular-ne el funcionament. 

Vehicles de mobilitat personal

Notícies relacionades

Així és la normativa de Barcelona per a patinet elèctric, 'hoverboard' i altres vehicles

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

L’últim d’arribar i el que més actualitzacions brinda als usuaris. Aquí s’hi inclouen els patinets elèctrics, cada vegada més habituals als nostres carrers. Al seu favor, la rapidesa i agilitat a l’hora de moure’s per la ciutat. També entre els pros, que el cost queda esmorteït i per això un estalvia al llarg del temps. Contres: no recomanable en els dies plujosos (sobretot el models de roda més petita) i el pes quan un vol carregar aquestes màquines per tot arreu. 

A peu

Caminar. Va ser, al cap i a la fi, el primer mitjà de transport mai inventat, i continua sent majoritari en els desplaçaments dins de la ciutat (46% del total). Té el problema que és una pràctica plena d’ensopegades (bicis, motos a les voreres, terrasses i cartells publicitaris) però té la virtut de la salut i de poder disfrutar de la ciutat sense pressa però sense pausa. No cal dir que és l’opció més econòmica. Se hace camino al andar. I també es fa Barcelona.