37 històries per canviar la història

El 8 de març passat no va ser com els anteriors. La vaga feminista i les manifestacions que hi van tenir lloc van registrar un impacte més que considerable. L’ona expansiva va afectar 53 estudiants de les Domíniques de l’Ensenyament de Barcelona, alumnes de les tres línies de quart de l’ESO, que llavors, i només llavors, van arribar a la conclusió que des de l’inici de la secundària, tres anys enrere, havien patit situacions masclistes d’intensitat variable, sense adonar-se’n “perquè estaven normalitzades”, explica una de les estudiants.

Ens feu un cop de mà per seguir endavant amb el documental ”37 històries”?
Vinga que ens queda molt poc! 👇🏽https://t.co/BrZGtjfuuG

Aquí representant de l’assemblea de dones de les @DominiquesBCN us expliquem perquè volem portar a terme aquest projecte! 💜 pic.twitter.com/nxsXWh12pi

— 37histories_ (@37histories1) 18 de junio de 2018

Llavors, van començar a rememorar-les. Les van escriure a mà i les van passar a ordinador. Són històries anònimes. No importava a qui en concret li va passar què ni era qüestió de retreure ningú. Una vegada les van tenir preparades, es van reunir en cercle amb els nois –es van asseure per aquest ordre: noi, noia, noi, noia– i elles van llegir en veu alta els textos. “Algun noi va abaixar el cap quan escoltava la història. Alguns s’hi van emocionar. Era una realitat que no tenien present”. La lectura pública es va produir, casualitats de la vida, el dia que es va conèixer la sentència de ‘La manada’ i va esclatar la indignació.

Dijous passat, precisament unes hores abans que es conegués que els integrants de ‘la manada’ podrien sortir en llibertat provisional, algunes d’aquestes alumnes van relatar a aquest diari quina ha sigut la seva experiència i quin el seu objectiu: fer un documental sobre el seu procés d’“apoderament”. El títol: 37 històries. Per aconseguir-ho, recapten els diners necessaris per a la pel·lícula a la plataforma de ‘crowfunding’ sense ànim de lucre Goteo. No parlem d’

un pressupost prohibitiu. S’han marcat un objectiu mínim, 3.600 euros, i un d’òptim, 5.300 euros. Aquest dissabte ja havien superat els 3.000 euros, de manera que l’objectiu òptim sembla viable.

Alumnes més joves

“Ara analitzo les coses i veig que he patit masclisme directe i no he tingut les eines per defensar-m’hi”, explica una de les 53 alumnes que hi ha darrere del projecte. Per això el col·lectiu ha recorregut les classes d’alumnes de edat més jove perquè tinguin més informació que les seves predecessores. Van trobar més interès en uns que en altres.

Una de les claus, explica una de les tres tutores del curs, ha sigut la de no excloure els seus companys masculins ni assenyalar-los, encara que algun es va donar per al·ludit: una setmana abans que les 37 històries fossin llegides en públic, un noi va demanar perdó davant de les seves 53 companyes per un fet concret de què havia estat responsable. Fet que elles no revelen, com tampoc les 37 històries en si mateixes no centren l’interès d’aquest projecte. No volen propiciar la morbositat amb aquests relats. El documental, indiquen a la pàgina en què recullen diners, “és el testimoni en primera persona de nois i noies que han adquirit consciència feminista i l’han portat a la pràctica”.

Altres escoles

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

Les imatges ja s’han rodat. En principi la idea era que el documental tingués una durada propera a la mitja hora, encara que hi ha material per arribar a una hora. La pel·lícula, produïda per InGirum, la dirigeixen Oblit Coturó i Adrià Guardiola. Es podrà veure en català amb subtítols en castellà. La previsió és que estigui acabat al setembre. Comptarà amb una preestrena en l’escola, s’oferirà a televisions generalistes i al final es penjarà a Youtube. Abans de tot això, s’enviarà a algunes persones que van aportar donacions. La difusió de la seva experiència és una mica rellevant per a aquestes noies, que estan especialment il·lusionades amb la possibilitat que algú les imiti, que altres escoles s’apuntin a la seva experiència.

Les adolescents expliquen que els seus pares estan orgullosos per la seva iniciativa, que algun avi no ha acabat de comprendre-la i que els nois de la classe, que amb prou feines van explicar amb presència en la manifestació de la tarda del 8 de març, sí que van assistir en un número considerable a la de rebuig de la sentència del cas de la manada. En vista de l’últim cop de cua del cas, tot indica que les alumnes tindran motius de sobres per mantenir el seu activisme.