Els narcopisos per dins: pallisses i abusos sexuals

Els narcopisos –domicilis ocupats per traficants per vendre i consumir heroïna– són llocs deshumanitzats a l’interior dels quals els camells acostumen a maltractar els toxicòmans amb total impunitat. Les dones addictes, a més, corren el risc de ser degradades a la condició d’instruments sexuals.

Encara que amb prou feines hi ha casos que arribin a denunciar-se, aquest diari ha entrevistat heroïnòmanes que coneixen els pisos de la droga del Raval de Barcelona i que expliquen que els traficants intenten, i aconsegueixen, abusar-ne sexualment. Policies i educadors confirmen el seu relat. Els camells a càrrec dels narcopisos –els amos reals d’aquests immobles són bancs, immobiliàries, institucions o particulars , que s’han desentès de la seva propietat– aprofiten la síndrome d’abstinència de les dones per demanar-los favors sexuals "a canvi de la droga" o, directament, les violen mentre aquestes es troben narcotitzades per la dosi que acaben de subministrar-los.

Que això passi dins d’un narcopís no ho converteix en un delicte menys greu. Però sí que implica que les víctimes abusades no ho percebin com ho faria una dona aliena a aquest món o que denunciar aquestes agressions no formi part de les seves necessitats més apressants. "La Paola -nom d’una heroïnòmana- ens va explicar el que li havien fet en un narcopís i activem el protocol però, abans que acabéssim de prendre-li declaració, va marxar perquè li va entrar el mono", expliquen resignats l’Edu, la Lídia, l’Anna i la Magda, quatre agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona, que van atendre recentment una víctima que va estar a punt de denunciar aquests abusos.

EL PERIÓDICO ha parlat amb dues altres heroïnòmanes: Elisabetta i  Morgana (noms falsos escollits per elles). La història d’aquestes dues dones és un viatge a l’infern dels narcopisos de Barcelona. 

Amb Ares a Barcelona

De tota la ventrada, només hi va haver un cadell que es va acostar a jugar amb Elisabetta (21 anys, Torí), que d’aquesta manera va saber quin era el gos que havia d’adoptar. Li va posar el nom d’Ares. El febrer del 2017, quan va decidir viatjar a Barcelona al costat del seu nòvio, fugint d’una vida ordenada a Itàlia que no la feia feliç, també es va emportar l’Ares amb ella. Però les coses van començar a torçar-se al cap de pocs dies d’aterrar a la capital catalana, quan el seu nòvio li va donar un cop i els Mossos d’Esquadra el van arrestar. De sobte, Elisabetta es va quedar sola i al carrer, amb totes les seves pertinences ficades en una motxilla. La seva caiguda comença en aquest punt, quan en lloc de tornar a Itàlia va decidir submergir-se a la ciutat, amb l’Ares al seu costat, i "provar l’heroïna".

Elisabetta va baixar a poc a poc per un pou de solitud durant la primavera del 2017. "Els únics nois que volien parlar amb mi també eren drogoaddictes. Els nois normals no s’acostaven", explica. El seu aspecte, al cap de pocs mesos, es va deteriorar molt ràpidament. L'Edu, que Elisabetta descriu com "el primer policia" que es va interessar per ella i que li preguntava coses com "si havia menjat" en lloc de limitar-se a registrar les seves pertinences, recorda que durant aquell període, la dona era un "sac d’ossos, que sempre anava amb el cabell brut i les ungles negres". "Vaig acabar pesant 38 quilos", admet.

Una nit de maig, l’Ares la va defensar d’un home que va provar de robar-la mentre dormia i va acabar "mossegant-lo". La baralla va obligar a actuar la policia, que es va emportar al gos a una protectora d’animals. Durant dies, explica Elisabetta, ella va tornar a la comissaria per suplicar que li tornessin l’Ares. Però els policies, per treure-se-la de sobre, van optar per mentir-li i dir-li que "havia mort". Quedar-se sense l’Ares la va sumir en el desconsol. "Consumia molt més i tenia ganes de morir-me". L’estiu del 2017 per a Elisabetta va transcórrer entre el carrer Egipcíaques, on dormia darrere de la Biblioteca de Catalunya, i els pisos de la droga ubicats a la narcofinca del carrer d’En Roig. Els pocs aliments que menjava els aconseguia "al’església evangelista" i les poques vegades que es rentava ho feia a la narcosala del Baluard. La seva vida consistia a recollir les monedes que li donaven els turistes a La Rambla –no gosava demanar-les directament però sí deixar un bol per a almoina– i a gastar-se-les en dosis d’heroïna.

Abusos sexuals i violacions

"L’heroïna és com un orgasme cerebral, les parelles que consumeixen no tenen sexe i per això el meu nòvio prefereix un pic a ficar-se al llit amb mi. Això per a una dona és molt dur", explica Morgana (26 anys, Milà), una altra heroïnòmana que freqüenta els narcopisos de Barcelona. "Ara intento punxar-me 4 o 5 vegades al dia, però hi ha hagut èpoques en què em xutava des que obria els ulls fins que m’adormia, gairebé cada hora. Volia desendollar el cervell. I l’heroïna ho aconsegueix. Però quan l’efecte passa, la sensació és molt pitjor", avisa Morgana. 

Els narcopisos fan olord’orina, d’excrements i de cossos humans deteriorats. A les parets hi ha taques de sang i el terra és una catifa d’escombraries. "Dins de cada pis hi ha un home que ven l’heroïna, el rei", aclareix Morgana, i la resta són consumidors que van "molt bruts", amb "marques de xeringues per tot el cos" i "sense vida als ulls", que donarien el que fos per una dosi: "un telèfon" que han robat o "el cony" en el cas de les dones, resumeix Morgana.

Alguns camells, sovint també addictes, demanen favors sexuals, com fel·lacions, per lliurar una dosi sense pagar els 5 euros que costa. "Moltes noies fan això", insisteix Elisabetta, "perquè ells els ho demanen i elles accepten perquè no volen demanar diners pel carrer". "Quan jo hi anava a comprar, els nois que venien la droga em tocaven, em preguntaven si volia follar i eren molt pesats, insistien molt", recorda Elisabetta. "Hi havia una dona espanyola, embarassada", remarca, "que sempre estava a l’escala, envoltada de xeringues, oferint sexe," afegeix.

En alguns casos, segons remarquen Elisabetta i Morgana, no es tracta només d’un abús víctima de xantatge per calmar el mono, també hi ha violacions perquè si les dones es punxen als narcopisos, ells, aprofitant que "estan col·locades, les despullen i els fan el que volen sense que s’assabentin". Elisabetta explica que en una ocasió, dormisquejant sota un pont de la Mina, on l’heroïna és fins i tot més barata que al Raval, un home va intentar violar-la. Va aconseguir impedir-l’hi però el forcejament va durar una hora. "Tenia una pistola elèctrica. M’electrocutava i jo cridava però la policia va tardar molt a arribar. A l’hospital, quan van començar a curar-me van descobrir que tenia tota la pell cremada per les descàrregues". No va ser l’única vegada que Elisabetta, sense la protecció de l’Ares, es va despertar al costatd’un desconegut que l’estava tocant. 

L’agressió més brutal que va patir Elisabetta dins d’un narcopís de Barcelona, tot i això, no va ser de caràcter sexual. A començaments de setembre, va rebre una pallissa a la narcofinca d’En Roig que la va deixar gairebé inconscient. "El cap em va acusar d’haver-li robat 50 euros. Era mentida. Però van començar a pegar-me entre tots, em van tirar a terra i em van trencar una cadira a les costelles", explica. 

El retrobament amb l’Ares

El 26 de setembre del 2017, el cos drogat, desnodrit, infectat, apallissat, electrocutat i agredit sexualment d’Elisabetta va dir prou. Va ser traslladada d’urgències a l’Hospital del Mar, on li van diagnosticar una greu infecció ocasionada per fongs que havien crescut als seus pulmons. Els metges van haver de mantenir-la sedada durant setmanes perquè si la despertaven era víctima d’una síndrome d’abstinència salvatge.

A més de l’Edu, tres guàrdies urbanes més (l’Anna, la Lídia i la Magda), havien provat d’ajudar-la sense èxit durant l’estiu i, al saber del seu ingrés hospitalari, van comprendre que havia arribat el moment d’avisar la seva família, una cosa que Elisabetta sempre s’havia negat a fer "per vergonya". "No volia que em veiessin així, amb aquesta cara tan lletja", reconeix ara. L’Edu havia intentat que truqués als seus pares repetidament, fins i tot li va prometre que si es desenganxava de l’heroïna l’ajudaria a trobar l’Ares. També va voler ajudar-la l’Anna, que un dia la va traslladar com a detinguda als calabossos de Les Corts i es va quedar a fumar-se un cigarret amb ella per animar-la a fer el pas.

Les que finalment van buscar els seus pares van ser la Lídia i la Magda, que van contactar amb el consolat italià i així van trobar el telèfon de la seva família, que va resultar que havien denunciat la seva desaparició feia mesos. Van preparar aquesta trucada en presència de metges i al costat d’una traductora. "Des de Torí, va despenjar el telèfon el pare d’Elisabetta. Va saber al mateix temps que la seva filla havia aparegut, que es debatia entre la vida i la mort en un hospital de Barcelona i que era addicta a l’heroïna. Es va posar a plorar", explica la Magda.

La promesa 

El dia que Elisabetta va rebre l’alta, a començaments de novembre, la Lídia i la Magda, li van portar panellets a l’hospital. Aquests quatre policies es van convertir en l’únic record dolç que s’emportaria de Barcelona. "Quan vaig tornar a Itàlia, no volia parlar d’aquesta ciutat, ni d’Espanya," admet. En part perquè també "trobava a faltar l’Ares", al qual donava erròniament per "mort". L’Edu, des de Barcelona, es va proposar de canviar-lo. 

"Em vaig posar a trucar a protectores d’animals i, al final, vaig topar amb una en la qual constava un gos que havia pertangut a una toxicòmana i que encaixava amb la descripció de l'Ares", explica.

Fa tres mesos, Elisabetta va volar de nou a Barcelona al costat de la seva mare. Aquesta vegada l’Edu, la Lídia, la Magda i l’Anna l’esperaven a l’aeroport i la van portar fins a la gossera. D’una de les gàbies, van treure l’Ares, que al fixar la vista sobre Elisabetta, es va quedar immòbil, "sense comprendre res, durant 10 segons." Després va reaccionar, i es va abalançar sobre ella.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Les dones heroïnòmanes suposen el 15% o el 20% dels consumidors que compren droga en narcopisos de la ciutat. L’explotació sexual a la qual s’exposen, o que pateixen sense el seu consentiment, "difícilment entra en el radar dels serveis socials municipals ni en el d’associacions que ajuden les prostitutes perquè no es tracta de treballadores sexuals", remarquen fonts policials.L’Agència de Salut Pública  ha incorporat recentment un protocol específic per atendre les dones addictes. 

Elisabetta té previst ingressar pròximament en una clínica italiana per deixar la metadona i al setembre vol tornar a la universitat, "a estudiar idiomes" per treure profit del castellà que ha après durant els turbulents 10 mesos que ha viscut a Barcelona, entre el febrer i el novembre del 2017. Morgana, en canvi, segueix enganxada a l’heroïna i, encara que té, com Elisabetta, una família que es preocupa per ella a Itàlia, tampoc és capaç d’agafar el telèfon i trucar a casa. "Per vergonya".