Manuel Valls ja és aquí

Ja se n’hauran adonat per la foto de Danny Caminal que el titular és una mica trampós. Sí, és cert, Manuel Valls ja és aquí. Però no, no és l’exprimer ministre francès que esfulla la margarida sobre les seves opcions de concursar a l’alcaldia de Barcelona sota la bandera taronja de Ciutadans. El que presentem avui és un aparcament municipal que es diu igual que ell i que és a Badalona. Pero una cosa no treu l’altra, perquè tots dos, l’aparcament i el polític, tenen una història a explicar. Fins i tot hi haurà qui vulgui veure algun paral·lelisme.

Vagi per davant que l’excursió parteix d’un tuit del periodista Jordi Ribalaygue, que va ser qui es va fixar en el curiós del cas. “¿Aparcament unionista?”, es preguntava. S’imposava creuar el Besòs per revelar els misteris d’aquest contenidor de cotxes. Segur que hi ha més gent que ha fet coses i que es diu Manuel Valls. Potser va ser un líder veïnal, o un regidor d’aquests que es van deixar la pell en temps d’estretors, o un empresari altruista. O un aler mític de ‘la Penya’. Res de tot això. En aquest cas, l’aparcament ret homenatge, segons confirma el mateix ajuntament, al compositor i músic del cap del qual van sortir les notes de l’himne del Barça. Ni més ni menys. Va néixer a Badalona el 1920, fet que el converteix en un candidat ferm que aquesta ciutat li dediqui un espai, ni que sigui una mica tan poc nostrat –però sí molt freqüentat– com un aparcament públic. ¿I no té res a veure amb el Manuel Valls que tots coneixem? Doncs sí: era cosí germà del seu pare, el pintor Xavier Valls. Cercle sanguini tancat.

Fetes les presentacions, és moment de endinsar-se sota terra. Dins de l’aparcament atén un home d’extrema amabilitat que respon al nom d’Alfonso. Detalla que el lloc disposa de tres plantes i 250 places. Hi ha una mica de tot, però la majoria d’elles són concessions a 50 anys. Només 57 buits són de rotació, ocupats majoritàriament pels que venen al CAP Doctor Robert, situat a pocs metres de l’entrada. Som, per cert, al barri de Dalt de la Vila, on sorprèn la barreja entre la Badalona més medieval i edificis de nou encuny amb pinta de protecció oficial, amb aquestes zones verdes que amb el pas dels anys es queden en zones.

Antonio passeja amb les mans a l’esquena. Porta gorra i camisa de màniga curta amb butxaca. La seva senyora és en centre de salut “fent-se una revisió”. Ell sol esperar fora, fent llargs passejos per l’ombra. Diu que aquesta plaça sempre va estar mal resolta, i que sembla mentida que hi hagi tan pocs arbres. “Els nens aquí a l’estiu es queden cuits”. Sobre el Manuel Valls catalanofrancès diu no saber res. Sobre l’aparcament: “Molt útil, però nosaltres sempre venim caminant, ens ho va demanar el metge i són 20 minutets”. 

Rates i escombraries

Aquí on avui hi ha l’aparcament abans tot eren camps. Per dir-ho suaument. Montserrat, una senyora gran que viu a Mestre Antoni Nicolau i que utilitza un caminador amb gran destresa, prefereix dir que això estava “ple de merda i rates”. “Ho tenien deixat de la mà de Déu, era un abocador. Si li dic la veritat, era fastigós”. Explica que viu amb un dels seus dos fills. “Em va dir: mama, jo em quedo amb tu per fer-te companyia”. Amb el seu difunt espòs se’n van anar a Barcelona, però allò era immens i les distàncies eren enormes. Van tornar Badalona. I a finals de segle els van fer l’aparcament. 

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

Com sol passar en aquests casos, a l’obra de l’aparcament li va seguir la urbanització de la superfície. Es van generar dos nivells per salvar el desnivell de la zona, molt propera a l’autopista C-31, que forma part de la banda sonora del barri. Hi ha una zona infantil sense nens i una àrea per a gossos sense animals. “Això està sempre buit, no es van matar massa perquè fos còmode per als veïns”, es queixa un client de la Granja Nicolau, l’únic bar amb vista a Manuel Valls. Als edificis hi ha ‘estelades’ i banderes espanyoles. Bastant repartit. I en uns baixos, una seu d’ERC amb un ‘155’ pintat a la persiana.

Seria un detall que l’exprimer ministre francès, si decideix acceptar l’oferta de Ciutadans, celebrés aquí el seu míting metropolità. Però aquesta decisió, i perdonin l’acudit dolent, està ara per ara aparcada.