Els barris repassen les llums i les ombres dels tres anys de Colau

El desnonament parat aquest dimecres era "dels senzills". El pis el va okupar el pare, la dona "feia poquet que va venir" i el va agafar per sorpresa. "Ja hem pactat amb el BBVA que se n’aniran, només necessiten una mica de temps per buscar alguna cosa", relata Filiberto Bravo, president de l’associació de veïns de Ciutat Meridiana i una de les veus veïnals més crítiques amb l’acció del governd’Ada Colau.  "Amb ells, parlem; el diàleg és més fluid, sens dubte, però la realitat al carrer continua sent la mateixa. Ahir mateix em va arribar un cas de pel·lícula. Un pis en el qual hi viuen vuit persones, una mare amb un càncer galopant, amb les seves tres filles, una d’elles també amb tres filles", relata. El cas que encara sorprèn a Bravo, malgrat portar anys veient –i bregant– amb l’inimaginable, és, també, d’un pis okupat. "Avui aquí ja gairebé no ens queden desnonaments d’hipoteques, ja gairebé tot són okupacions", prossegueix el líder veïnal més conegutd’un dels barris més deprimits i rebels de la ciutat en un dels districtes que va fer arribarColau al poder.

"Clar que en aquests tres anys s’ha avançat en matèria de vivenda, i quel’UCER [la Unitat Contra l’Exclusió Residencial] treballa –reconeix Bravo–, però la sagnia de desnonaments no para. Temem un altre cas [la seva cartera d’exemples és inacabable] d’una família que ha obtingut un pis social després del vuitè intent de desnonament en cinc anys. Vuit, amb tot el que això representa. No pot ser que hi hagi més d’un any de llista d’espera per a un pis d’emergència". No només acumula històries; també números: "Si cada mes hi ha 100 desnonaments a la ciutat i de la taula d’emergència en surten uns 18 casos al mes, fes càlculs de quantes famílies es van acumulant mes a mes", conclou el president dels veïns de Ciutat Meridiana, a que no té cap dubte que el que fa falta al barri és ocupació. 

Des de Can Peguera, una altra de les barriades de Nou Barris a la cua en les llistes de renda familiar disponible a la ciutat, parla Pep Ortiz, també membre de la Taula d’Habitatge i històric activista veïnal. "¿Si s’està treballant? ¡És clar! Però la falta de vivenda públic és dramàtica, davant les immobiliàries delsbancs rescatats amb diners públics, que s’han fet amb un parc de vivenda molt potent", reflexiona Ortiz, que alerta de la pujada dels preus que pot experimentar la perifèria amb l’expulsió de veïns dels barris més cèntrics, generada per l’aparentment imparable bombolla del lloguer que està desbordant la ciutat. "Òbviament els preus aquí continuen sent més baixos, però si ens fixem en els índexs de pujada, aquí són superiors. És un risc que hem de tenir molt en compte", assenyala el líder veïnal, que coincideix amb Bravo que la gran assignatura pendent és el treball. "Es nota que aquest govern ha apostat per invertir en els barris més deprimits, però no té cap sentit llençar milions en un pou sec. Tenim barris sencers per rehabilitar. Es podrien aprofitar aquestes transformacions urbanístiques pendents per generar ocupació. És allò de no ens donin peix, volem eines per pescar", opina.

El canvi en la manera de treballar i el respecte més gran de la institució cap a les entitats és també el primer que destaca Aurora Álvarez, portaveu de la Coordinadora d’associacions de veïns i entitats de Nou Barris, que també celebra i remarca que durant aquest mandat s’ha posat molta èmfasi a les accions a escalal social (consideració sobre la qual hi ha unanimitat). No és casualitat que Carolina Recio, una de les impulsores de la campanya veïnal 'No és pobresa, és injustícia', impulsada pel teixit associatiu del districte en els últims anys de l’era Trias, sigui actualment consellera portaveu de Barcelona en Comú al districte. "Han fet moltes coses malgrat estar en minoria, però la realitat als barris és una, i el joc polític és un altre", reflexiona aquesta incombustible del’Ateneu Popular de Nou Barris. 

Iñaki García, una altra de les veus històriques i més autoritzades dels moviments veïnals de base a la ciutat, parla des delRaval  de "bona voluntat i gestió honesta, però insuficient". “Escoltin, que això ja és un gran canvi, però davant d’una situaciód’emergència habitacional com la que vivim era necessària més decisió", exposa. Parla per telèfon des de la Ciutat de la Justícia, on ha acudit a recollir una demanda judicial per l’okupació del solar batejat al barri com a Àgora Juan Andrés Benítez. “Sabem que la pressió delslobbies del turisme i la restauració és molt gran i que estan en minoria –explica–, però feia calia més valentia. No l’han tingut, per exemple, amb el tema de les terrasses, que s’ha vist clar com han cedit." Sí que la van tenir, reconeix, per plantar cara a MK Premium a Lancaster.

Quant alsnarcopisos,  un dels assumptes que han marcat la vida del barri –i també del veí Gòtic– durant els últims mesos, desd’Acció Raval  d’Acció Raval –plataforma veïnal sorgida per lluitar contra aquesta xacra– tenen clar que "per lluitar contra els narcopisos no n’hi ha prou amb la repressió policial, queno té cap sentit si no va acompanyada d’una política de vivenda davant l’emergència habitacional que viu el barri i la ciutat –acaben—, mentre hi hagi pisos buits en mans d’especuladors el fenomen no desapareixerà".

El responsable de mobilitat, urbanisme i medi ambient de l’associació de veïns de la Sagrada Família, Joan Itxaso, coincideix amb García en la timidesa amb què el govern de Colau ha fet front a un altre lobby, en el seu cas el del temple, que marca l’esdevenir del barri. “La interlocució sobre aquest assumpte ha sigutmolt pobra, i el que van dir que farien no ho han fet", resumeix Itxaso, que, a l’altre costat de la balança, hi posa que s’hagi desencallat per fi la transformació de les Glòries: “Tenim una perspectiva molt més optimista després del desbloqueig dels túnels".

Final a la misèria del Camí de la Cadena

“Havia de canviar totalment el panorama, segons el seu programa, i ha canviat alguna cosa...", sentencia des de l’altre extrem de la ciutat Josep Maria Domingo, president del Centre Social de Sants. “Valorem de manera molt positiva que finalment s’hagi afrontat el tema del Camí de la Cadena, que era una assignatura pendent que arrossegàvem des de feia anys, i una vergonya per a Sants i per a tota la ciutat. S’ha acabat a la fi amb aquest barri de barraques i s’ha pactat el reallotjament de totes les famílies, talcom havíem reivindicat sempre", exposa Domingo, que també parla satisfet sobre com aquest govern ha rematat el ressorgir de la Lleialtat Santsenca, una altra de les grans batalles del barri.

En l’apartat de queixes, que òbviament també n’hi ha –¿per què existeixen si no les associacions de veïns?–, destaca la gestió de les polítiques de mobilitat i l’opacitat de TMB. “No pot ser que ens assabentem de canvis en les línies d’autobusos perquè ens els expliquen els conductors", exemplifica. Les crítiques a com s’ha implementat als barris de la xarxa ortogonal és bastant generalitzada, com sap bé la presidenta de la FAVB, Ana Menéndez, que, com gairebé tothom, planteja l’accés a la vivenda i la bombolla del lloguer com el principal problema de la ciutat, es miri al barri que es miri.

Notícies relacionades

Així són els pisos prefabricats tipus Ikea que farà Colau

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

“També és urgent replantejar els mètodes de participació. La metodologia no és sempre l’adequada. Estem farts de gomets i que ens infantilitzin. La participació era una de les seves banderes i en això estan fallant", assenyala Menéndez, a ulls de qui un dels forats negres del mandat és l’aprovació del’Espai Barça.  Un altre és el pacte amb el gremi de restauradors quant a l’ordenança de terrasses, per la privatització de l’espai públic que suposa i l’acord amb el port per a les noves terminals de creuers. 

Com a punts forts del mandat –"i en flagrant contradicció amb els dos anteriors"–, la presidenta de la FAVB aplaudeix l’aprovació del PEUAT il’increment en inversions en polítiques socials. “Per al que queda de mandat, demanem al govern que tingui més cintura política, no tota la culpa la té l’oposició", acaba crítica.