ART SOCIAL A LA XARXA

Les 'kellys' porten la seva lluita contra la precarietat laboral a la Virreina

Una exposició virtual comissariada pel col·lectiu dona veu a dones precàries de diferents generacions i perfils

Diversos documentals mostren la dura realitat de "les dones" que fan que funcioni tot l'entramat turístic

Es llegeix en minuts
Helena López

Tres dones de mans colrades i riure sincer i contagiós, malgrat la duresa del seu relat, comparteixen un sofà folrat de tela de quadrats en un petit saló a Blanca, un poblet de Múrcia. "¿No sabeu aquest refrany que diu que el senyor li va dir als rics, 'a los pobres os encomiendo', i ells van entendre, 'a los pobres, íroslos comiendo’? ¡Doncs això és el que estan fent!", diu la que està asseguda en un extrem, que desencadena les rialles a la resta.

Rialles tallades per un "No, no són humans". "No són humans. Pel que fan amb nosaltres no poden ser humans. Per això jo els dic a les meves filles que es mengin els llibres, que quan se’ls hagin menjat, els en compro més, encara que hagi de pagar-los a terminis. Que aprenguin i que es mengin el món", diu la dona del centre, qui moments abans ha detallat la duresa - "jo no sé com encara tenim forma de persones" - de la feina a les fàbriques d’alfombres d’aquesta a primera vista idíl·lica localitat de la Vega Alta del Segura.

L’escena forma part del documental 'Blanca sobre negra', dirigit i produït per Pedro Ortuño el 2004, una de les peces de l’exposició en línia 'Las Kellys, lluites de dones a la Barcelona precària,' comissariada per Las Kellys Barcelona i Pan y Rosas a partir de l’arxiu d’HAMACA, a la web de la Virreina fins al 7 d’octubre. "Una selecció d’algunes obres que conviden a comprendre la relació entre l’increment de la feminització de la feina i la precarietat laboral, que tenen el seu origen en el model laboral del capitalisme espanyol configurat en les dècades dels vuitanta i els noranta", remarquen Las Kellys Barcelona i Cynthia Lub, de Pan y Rosas, al díptic de la mostra (sí, l’exposició és virtual, però té també díptic).

La mostra recull també una altra obra d’Ortuño sobre el mateix poble titulada ‘Necesidad’, en què es relata des de les seves entranyes la feina a les fàbriques d’alfombres de què parlen les tres dones que protagonitzen ‘Blanca sobre negra’, al costat de documentals de María Ruido, Precarias a la Deriva i Estíbaliz Sádaba. Tots els treballs, cada un a la seva manera, i sota la perspectiva dels seus protagonistes, relaten les tan precàries com polièdriques realitats de dones molt diferents. Algunes, les més joves, bé podrien ser les filles de les valentes de Blanca. Joves àmpliament preparades després d’haver-se "menjat" els llibres receptats -i comprats amb majúscul esforç per les seves mares- i extremament precàries d’una generació "a què li han venut el que no és".

La cara B del turisme

Encara que a primera vista pugui semblar el contrari, hi ha molt en comú entre les dones de Blanca i Las Kellys de Barcelona (i del món). Diferents rostres d’una mateixa realitat. La cara B de localitats on conviuen dues realitats completament diferents. De la calma bucòlica dels carrers de Blanca a l’infern als seus tallers. En el cas de Barcelona, "la cara cosmopolita i resplendent que ofereixen museus, teatres i restaurants, i la de les dones de classe treballadora, que fan que funcioni tot aquest entramat turístic", prossegueixen les comissàries. Dones, relaten, que, malgrat que no les enfoquin les càmeres, no són invisibles. Poden veure’s perfectament als hotels de Barcelona, netejant, cuinant, atenent; o als parcs cuidant nens i passejant gent gran, o, sobretot en els últims temps, també en gairebé totes les lluites, des que van decidir alçar la veu i organitzar-se en Las Kellys, una associació d’àmbit espanyol de cambreres de pis, el nom del qual prové del suposadament graciós joc de paraules "la kelly, la que limpia", del qual elles s’han apropiat per donar-li la volta i convertir-lo en orgullós nom de guerra.

En el seu cas, netegen hotels. Van fer la seva posada de llarg l’octubre del 2016 a Barcelona i aquest abril van portar les seves reivindicacions fins a la Moncloa, on van exposar a Rajoy les seves reclamacions: acabar amb les externalitzacions que les condemnen a condicions laborals de semiesclavitud. Després de dues hores de reunió, com a resum Rajoy va publicar un tuit en què es comprometia a "continuar avançant en la millora" de la seva situació laboral. El compromís del president del Govern encara no s’ha traduït en cap moviment per part de Fátima Báñez, la ministra d’Ocupació i Seguretat Social.

Memòria i present

Notícies relacionades

Pan y Rosas, cocomissàries de la mostra, són, expliquen, "treballadores, estudiants, joves, no tan joves, grans, mestresses de casa, professores, aturades, immigrants, homosexuals, heterosexuals, bisexuals, trans, mares, filles, solteres, casades, germanes". "Ens manifestem, lluitem als carrers, a les facultats, a les vagues, fem caixes de resistència. Fem pancartes i banderes. Debatem i reflexionem idees, trenquem mites, desmitifiquem conceptes i prejudicis. Recuperem la memòria de les lluitadores, rebels i revolucionàries del passat. Pensem com continuar en el present", es defineixen.

'Las Kellys, lluites de dones a la Barcelona precària' és la segona exposició en línia concebuda específicament per a la web de la Virreina després de 'Mals Carrers', 'inaugurada' a finals del 2017. Malgrat la fredor de la xarxa i la solitud de la pantalla, les exposicions virtuals tenen també el seu punt. Les obres poden mirar-se i remirar-se fins que se n’entén l’últim matís. En el cas de les històries d’aquestes dones, resulta gairebé obligat.