Baròmetre Municipal del GESOP

Colau perd força però tornaria a guanyar

Barcelona en Comú aconseguiria 9 o 10 regidors, en contrast amb els 11 que va obtenir el 2015

ERC i Ciutadans, que empaten a 8 o 9 edils, tenen serioses opcions de disputar la victòria

jcarbo42959709 colau180416124317

jcarbo42959709 colau180416124317 / CARLOS MONTANYES

4
Es llegeix en minuts
Toni Sust

Un any abans per a les eleccions municipals, que se celebraran el 26 de maig del 2019, l’escenari barceloní està més que obert. Ada Colau tornaria a guanyar-les si se celebressin ara, però ho faria amb menys suport del que va aconseguir el 2015. Obtindria 9 o 10 regidores, amb un 20,9% dels vots, en contrast amb el 25,1% que va aconseguir en les eleccions de fa tres anys, en què Barcelona en Comú va aconseguir 11 edils. Aquesta vegada, tindria dos rivals molt a prop d’igualar-la o avançar-la.

Aquest és el pronòstic que reflecteix el Baròmetre de Política Municipal elaborat pel Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a EL PERIÓDICO, que, en la seva estimació de vot, dona a ERC la segona plaça electoral, una cosa que ja va passar en la mateixa enquesta fa un any. La diferència és que aquesta vegada els republicans empaten en aquesta segona plaça amb Ciutadans. Tots dos rebrien un 18% del vot i 8 o 9 regidors. Amb diferències tan reduïdes, tant ERC com Ciutadans conserven opcions de disputar la victòria a Colau.

Altres vaticinis destacats són que el Partit Popular es quedaria fora de l’Ajuntament de Barcelona per primera vegada en 35 anys: el 1983 i el 1987 va aconseguir representants com a Aliança Popular i des del 1991 com a PP. El grup d’Alberto Fernández Díaz  va aconseguir 7 regidors el 2007 i 9, el seu màxim històric, el 2011. El 2015 va caure fins a 3 i es va veure superat per Ciutadans, que va entrar per primera vegada en el consistori amb 5 representants.

Junts x Barcelona

Els 8 o 9 regidors que el baròmetre preveu per al partit d’Albert Rivera  són els que ja tenia més els tres que arrabassaria al PP. En el cas d’ERC, la seva pujada de 5 a 8 o 9 també es nodreix d’una altra caiguda, la del PDECat, l’antiga Convergència, que baixaria de 10 regidors a 6. S’ha de tenir en compte una incògnita per aclarir, la de si hi haurà una candidatura unitària independentista, un Junts per Barcelona que contribueixi a estimular el que més tem Colau: que la votació es decideixi en gran part pel factor identitari i el ressò del procés.

Partint d’aquesta hipòtesi, cal veure si ERC acceptaria integrar-se en la fórmula, una cosa que ara per ara rebutja, tot i que amb la boca petita, conscient que la pressió perquè s’hi sumés podria arribar a intensificar-se. Per exemple, si l’expresident Carles Puigdemont la defensa com la seva opció preferida.

Els enquestats afirmen que votaran pensant en els problemes de Barcelona més que en el conflicte entre independentistes i constitucionalistes. Set de cada deu consultats (un 70,4%) afirmen que serà la ciutat i no el procés el que definirà el seu vot, en contraposició amb un 16,8% que diu que sí que actuarà en funció del factor identitari i un 7,9% que assegura que tindrà en compte els dos factors per igual. Els increments en les expectatives electorals d’ERC i Ciutadans avalen la influència del procés en les municipals, com en gairebé tot.

Possibles pactes de govern

El baròmetre augura un increment de suport al PSC, de 4 a 5 regidors, i a la CUP, que passaria de 

El sondeig augura la desaparició del PP del consistori per primera vegada en 35 anys i un complex mapa de pactes potencials

3 a 4. Tots dos podrien participar, almenys aritmèticament parlant, en algun dels pactes potencials per formar govern, que semblen complicats. Si Colau intenta governar amb 10 regidors, un menys que ara, el risc de paràlisi institucional seria elevat. Si Barcelona en Comú apostés pels dos aliats principals, tot i que puntuals, amb els que va començar el mandat, el PSC i ERC, els tres superarien sobradament la majoria absoluta, fixada en 21 regidors (en aquest mandat sumaven 20 edils), tot i que ara mateix sembla impensable que puguin tornar a anar junts. També BC, ERC i la CUP podrien blindar junts la majoria absoluta.

Els ‘comuns’ i els republicans sumarien gairebé 20 edils: tots hi haurien de votar en contra per tombar aquesta aliança. Però només sembla viable si ERC trenca lligams amb el PDECat i l’entorn de Puigdemont. En una aliança que reproduís la del Parlament, republicans, exconvergents i la CUP sumarien 18 regidors, una xifra amb què n’hi pot haver prou per governar.

Notícies relacionades

L’enquesta vaticina un molt bon resultat a Ciutadans, però com que l'aconseguiria a costa d’anular el PP, i en vista del seu antagonisme amb la resta de grups, només podria aspirar a un acord amb el PSC, amb qui no assoliria la majoria absoluta: es quedarien en 13 0 14 edils. Els antinacionalistes ho aposten tot a governar com a força més votada, com ha fet el grup de Colau. Com en el front independentista, en el constitucionalista no es descarta una candidatura transversal, que reclama l’ex primer ministre Manuel Valls per acceptar el repte de presentar-se a l’alcaldia.

Canvi en 12 mesos

L’estudi no manté la tendència que dibuixava el baròmetre del 2017, que pronosticava que Colau hauria aconseguit 12 regidors si s’haguessin produït les eleccions en aquell moment, amb 8 d’ERC i 5, els que té ara, de Ciutadans.