Collboni promet 1.000 pisos socials per any en la seva reestrena com a alcaldable

Hi va haver un temps que Barcelona tenia agenda política pròpia. El Parlament i la Generalitat anaven pel seu costat i l’ajuntament tallava el seu bacallà sense més intromissions que les previsibles. El consistori, amb la distribució de regidors més atomitzada de la història, fa avui pocs passos sense llançar abans la mirada a l’altre costat de Sant Jaume o a la Ciutadella. En aquest context, els socialistes, conscients que la pel·lícula del procés els ha fet mal, han començat la precampanya electoral per a les municipals de l’any que ve apel·lant al «patriotisme barceloní». Així es va expressar ahir el ja candidat Jaume Collboni, que en la seva proclamació com a cap de cartell va regalar la primera promesa electoral: mil pisos socials per any si aconsegueix el ceptre de la ciutat.

Ovació per a Hereu 

L’acte es va celebrar a l’Ateneu, on es van citar velles glòries com Josep Maria Sala, regidors dels temps daurats del PSC com Sara Jaurrieta, Carles Martí i Jordi Hereu (l’exalcalde es va emportar l’ovació del matí) o primeres espasa del partit com Meritxell Batet o Ferran Pedret. I cómo no, Miquel Iceta. El primer secretari va reiterar la seva confiança «il·limitada» en Collboni, i de les seves paraules es desprèn el que ja ha sigut  dit, la voluntat de forrar Barcelona amb oueres perquè s’aïlli «i pugui tornar a ser una capital avançada». 

En opinió d’Iceta, la ciutat «està retrocedint i ens estan fent baixar de divisió». Encara que no sempre ha sigut així, va assenyalar, perquè en els 18 mesos en què Collboni i Colau van formar govern de coalició que els comuns «van trencar de manera unilateral», això va ser una mena d’edèn. «Desconeixem els motius pels quals van posar fi a l’acord demostrant, per si algú en tenia dubtes, que no són de fiar». 

Collboni va recórrer als clàssics. Va posar en valor la feina dels alcaldes Serra, Maragall, Clos i Hereu, i va explicar que aquests tres anys lI han servit per guanyar experiència. Per això ha arribat a la conclusió que a la ciutat lI falta un alcalde que governi «sense prejudicis i sense excloure ningú». «Fa temps que aquesta ciutat viu sota una certa boira de depressió que ha portat conflicte i pèrdua de confiança i autoestima».

Bombolla de promeses

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

Com aconseguir-ho ja és una altra cosa, tot i que potser hi ajuda el que Maragall va dir en la primera proclamació com a alcalde, el 1982, unes paraules que Collboni ha compartit i que recepten «sensibilitat i ambició per aconseguir el que un es proposi». El panorama, però, potser no deixa lloc a tanta poètica: «No podem permetre que Barcelona sigui un camp de batalla de l’independentisme ni un camp de proves de polítiques fracassades com les de Colau, ni que l’alcaldia sigui un premi de consolació per a carreres polítiques frustrades».

Collboni va llançar la primera promesa: construir mil vivendes a l’any en el pròxim mandat, de manera que el consistori arribi al 2023 amb 13.000 pisos en propietat. Per acabar, el líder socialista va apel·lar al vot útil amb una crida a tres caladors. Primer, els votants dels comuns «desil·lusionats i enganyats per les promeses de Colau; segon, els que van confiar en Ciutadans «perquè no volen que aquest país es trenqui», i tercer, als «catalanistes autèntics que han vist com la independència posava en risc la convivència». Collboni no le fa un lleig a ningú. H