Pepe Rubianes ja té carrer

n dels atributs que més es va recordar, aplaudir i celebrar ahir de Pepe Rubianes, tant sobre l’escenari com entre el nombrós públic reunit per homenatjar-lo, és que no conegués, o com a mínim actués com si no ho fes, l’autocensura. La més habitual de les censures, sobretot en temps en què es jutja i condemna rapers i tuiters, que els seus amics i, per descomptat, les seves viudes, van voler deixar a casa en l’assolellat matí d’ahir, en l’acte d’inauguració del seu reivindicat carrer, fins dissabte conegut com de l’Almirall Cervera. «El Pepe en aquesta època no estaria detingut perquè no sabia fer rap», va dir el presentador de l’acte, Manel Fuentes, presentant el seu cos i la seva veu a Carles Flavià, viuda de Rubianes per a qui van aprofitar el micròfon i la presència de l’alcaldessa en primera fila per demanar-li també un carrer.

I no va ser l’única vegada que se’ls va invocar. L’actor Francesc Orella va demanar als dos còmics que «abandonin els llimbs i s’instal·lin d’incògnit a la Barceloneta amb la seva llibreta, per prendre nota de com està la situació i crear un espectacle». «Però l’espectacle no el feu aquí, no, no, que aquí no hi ha llibertat d’expressió. Entre el PP, els fatxes ciutadans i la puta unitat d’Espanya, això s’està posant de puta pena», va rematar encoratjat Merlí fent òbvia referència a la memorable entrevista en què el còmic va respondre al periodista Albert Om (ahir també entre l’emocionat públic): «A mi la unitat d’Espanya em sua la polla pel davant i pel darrere».

"Un gran pecador, gràcies a Déu"

El Pare Manel, una altra de les fidels viudes del còmic, dels dos còmics, va respondre a Orella amb un «em sembla que els llimbs s’han esborrat del mapa teològic; però algú m’ha dit que el Pepe va anar directament a l’infern; gràcies a Déu, el Pepe era un gran pecador». 

Li va tocar després el torn a Joan Lluís Bozzo, que va voler dedicar unes paraules per a la Barcelona del Pepe, que ahir al matí va expressar el seu anhel republicà. «Un matí en què Barcelona dedica un carrer a un còmic, que va fer de les paraules i la riallada lliure les seves armes, una notícia bonica en un moment en què ens preguntem si no enviarien el Pepe a fer companyia als empresonats i exiliats», va assenyalar el director teatral despertant un aplaudiment unànime.

"Seria fantàstic, no passar per l'embut"

Notícies relacionades

Cervera, l'almirall que va predir que defensar Cuba seria un desastre

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

«Ens volen fer retrocedir fins a temps de silenci, vergonyosos i atemorits, però la ciutat en dies com avui es reafirma com a viva i republicana, descarada i riallera, i s’adorna amb el nom del Pepe per deixar ben clar a tothom que aposta per les llibertats i per l’anhelada república», va concloure l’actor abans de passar el micròfon al seu amic Joan Manuel Serrat, que va preferir cantar a parlar. Va optar per dedicar al seu amic, als seus amics, també als vius, sobre l’escenari, on predominaven els llaços grocs, el seu clàssic Seria fantàstic. «Seria fantàstic no passar per l’embut, que tot fos com és manat i ningú no manés, que arribés el dia del sentit comú. Trobar-se com a casa a tot arreu».

També es va deixar posseir per l’esperit de Rubianes Ada Colau abans de descobrir la placa. «¿Per què cony es mor la gent bona, amb la de gent dolenta que hi ha pel món?», va arrencar, irreverent, l’alcaldessa, que també va tenir també unes paraules de record per al llibreter Paco Camarasa, fill adoptiu de la Barceloneta. «En aquests temps en què ens hem de tornar a posar la xapa per reivindicar la llibertat d’expressió, crec que a Rubianes li hauria agradat molt que el seu estimat públic es reunís per treure-li el nom del carrer a un fatxa i posar-li a un còmic», va rematar en la seva intervenció l’alcaldessa.