La culpa va ser d'una serp barbuda

La dedicació amb què l’agent comercial Jesús Avilés es va entregar a l’estudi de les serps va brotar naturalment una tarda de diumenge, quan prenia cafè a casa d’un amic que li va parlar del dia que s’havia topat amb una quan tenia 14 anys. No era una serp qualsevol: tenia el cap de la mida del d’un gos, li va dir l’amic, i a més tenia pèl i una abundant barba. Avilés va reaccionar com ho hauria fet qualsevol davant aquesta descripció: «Tio, ¿m’estàs prenent el pèl? Jo no sé si fumaves porros als 14 anys, però…». El seu amic era d’una espècie immune a l’escepticisme: li va dir que no s’estava inventant res, i que sabia de més gent al poble que havia vist serps rares. Que preguntés si no s’ho creia. Avilés, especialista a vendre maquinària per a la fusta, home que mai havia demostrat especial interès per temes zoològics, va tornar a casa amb la imatge de la serp barbuda al cap. La conversa li havia obert la curiositat.

El poble és Torrelles de Llobregat, i una de les persones que també havia vist serps rares era una treballadora de l’ajuntament. Avilés va anar a parlar amb ella. «Vaig parlar amb aquesta dona i amb el seu sogre i em van explicar coses molt interessants», recorda. «Ella em va dir que de nena també havia vist una serp d’aquestes característiques. Que estava en família, i que algú l’havia matat i se l’havien emportat a casa perquè era una serp rara, molt rara. I que la van mantenir a casa fins que va començar a fer pudor». Una persona observant la serp barbuda era una cosa; dues, a Avilés se li van obrir els ulls. Va començar, més que a simplement preguntar pel poble, a investigar. Es va armar d’una llibreta, una càmera i va començar a fer entrevistes per tot arreu per on hi havia pistes d’observacions de serps estranyes. Molta gent gran, pagesos, pastors. Va començar a llegir, a buscar serps al bestiari local, a impregnar-se de mitologia. Va aplegar una informació que va començar a ser ingent i un dia va decidir que havia de compartir tot això. Escriure un llibre.

Alletar un rèptil

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

Per fer-ho, va buscar l’ajuda del seu amic Feliu Torrents, amb experiència en assumptes editorials i –va pensar– la capacitat d’ajudar-lo a estructurar la investigació. Es van asseure, i el que va saltar a la vista de manera immediata va ser que hi havia dos tipus d’informació: per un costat, la que Avilés havia recollit fent treball de camp («em vaig recórrer el Baix Llobregat, el Priorat, la Ribera d’Ebre, l’Alt Urgell…») i per un altre costat la documental, la de les llegendes, el folklore i la mitologia. La pregunta que va sorgir va ser: ¿es podien establir les pertinents correspondències entre unes i altres? Més ben dit: ¿hi ha serps barbudes a la mitologia? Hi ha casos en què van poder tancar el cercle. Per exemple, existeix una llegenda segons la qual les camperoles que acaben de parir no s’han de passejar pel camp perquè a les serps els agrada la llet de les dones i són capaces de penjar-se dels seus mugrons i mamar. Avilés no va trobar cap dona que hagués donat de mamar a una serp, però sí un pastor que va assegurar que un dia n’havia vist una que s’havia penjat de la mamella d’una cabra per robar-li la llet.

Han sigut set anys d’investigació, i per tant un volum considerable d’històries per explicar. La d’aquella masia, per exemple, que hi havia abans on hi ha ara l’estació de metro de Fontana, a Barcelona, coneguda durant molt de temps com la casa de la serp perquè els propietaris van penjar a l’entrada un exemplar enorme que havien trobat al jardí; la història de la Festa del Serpent de Manlleu, basada en la llegenda que protagonitza un exemplar dotat amb una cabellera coronada per un diamant; o de la serp estricadora d’Olesa de Montserrat, o de la cucafera de Begues. Però no tot es va cenyir a Catalunya. «Vam començar per Torrelles i després la investigació es va anar desbordant. Vam ampliar el radi a la comarca, a Catalunya, a Espanya i fins i tot vam anar a altres països d’Europa i Sud-amèrica». El comercial de maquinària per a la fusta s’ha convertit en un expert en ofidis, i el que sap ho ha bolcat en aquell exemplar de pròxima aparició: Les serps impossibles. Investigant, Avilés va descobrir l’existència d’un déu serp d’origen macedoni, el Glycos, representat sempre amb una llarga cabellera rossa. Va ser el més semblant que va veure a la serp barbuda de Torrelles.