A la porta de la disco: "No volem marroquins"

Van conèixer la sentència el  19 de febrer, tres anys i mig després dels fets, que es van produir l’estiu del 2014. Uns fets que la jutge considera provats. A J. se li va denegar l’entrada a la discoteca Boulevard, a la Rambla, amb un «no volem marroquins». Fins aquí, la bona notícia per a SOS Racisme, entitat que  des del 1999 denuncia l’existència de criteris racistes en l’aplicació del dret d’admissió.

La (molt) negativa és que la mateixa sentència que prova els fets absol els acusats al considerar que no hi ha prova concloent que el demostrat acte racista «fos obra dels avui acusats». «Aquí ens trobem amb un primer carreró sense sortida de la via penal. Els vigilants de seguretat solen ser persones d’empreses subcontractades i és molt difícil demostrar qui controlava l’accés el dia dels fets, i encara més quan els judicis se celebren passat tant de temps», assenyala Alicia Rodríguez, coordinadora del servei d’atenció i denúncia per a víctimes de racisme (Said) de l’oenagé, que en 25 anys ha atès més de 9.000 persones.

La sentència recull que el vigilant va justificar el veto a persones d’origen marroquí al local dient que la setmana anterior una persona d’origen marroquí li havia sostret el telèfon mòbil al seu cap. És a dir, es va negar de forma explícita–no amb el molt més habitual «no ets a la llista»– l’entrada de J. al local «únicament per pertànyer a una ètnia o país, cosa que entra de ple en els elements descrits en l’article 512 del Codi Penal» (sentència dixit). «Però ha sigut impossible que ningú pagui per això», denuncien des de l’entitat amb impotència però sense rendir-se.

SOS Racisme posa també el focus en un segon frontó amb el qual topen per poder condemnar aquestes actituds quotidianes, en aquest cas en la via civil. L’Ajuntament de Barcelona, malgrat ser l’administració competent, encara no ha desplegat ni el mecanisme ni el reglament sancionador per multar els locals d’oci que infringeixen la llei. «Una cosa és la via penal, però les denúncies per la via administrativa també acaben en un calaix; cosa que es podria superar amb una mica de voluntat política», assenyalen. Així ho va denunciar també la Síndica de Greuges fa un any i mig. «No existeix un circuit definit sobre com gestionar aquestes denúncies i van donant voltes per l’Administració sense arribar mai a port», prossegueixen.

Després de la pressió de l’entitat i de la Síndica, un ple municipal va aprovar una moció en la qual es plantejava que l’ajuntament sancionaria aquestes actuacions racistes. Va ser el 2016 i, de moment, no s’ha desenvolupat ni el circuit propi municipal perquè les denúncies no caiguin en sac foradat, ni la formació perquè els agents de la Guàrdia Urbana sàpiguen com actuar en aquests casos. Un dels principals problemes per condemnar aquests fets és que les denúncies no venen acompanyades de proves. «Aquesta és una altra de les assignatures pendents. La creació d’un protocol policial perquè s’elaborin bé els atestats en l’acte», afegeix Rodríguez.  

Situació enquistada

Fonts municipals asseguren que fa un any –des de l’aprovació de la citada moció– que treballen en una taula interdepartamental i interterritorial –amb professionals dels diferents districtes– per millorar la detecció d’aquests casos.

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

SOS Racisme va iniciar ja el 1999 una campanya en la qual denunciaven aquestes situacions jurídicament. Per això, perquè passen els anys i la qüestió no millora, demanen, a més d’un nou i clar protocol policial i el desenvolupament de la capacitat sancionadora local, una campanya de sensibilització, similar a la recentment presentada contra l’assetjament masclista en l’oci nocturn. «Socialment el racisme en aquests entorns encara no s’identifica com un problema. Està normalitzat», argumenten des de SOS Racisme.

A ulls de l’entitat més consciència comportarà més denúncies i un canvi en els empresaris de la nit. I posen l’exemple d’un noi de 16 anys, negre, a qui no van deixar entrar a una disco en una sessió per a menors a la qual anava amb els seus companys d’institut. El noi, adoptat, va ser recolzat pels seus companys, que es van negar també a entrar i van iniciar una campanya de denúncia. «Aquesta solidaritat és gran part de la solució», acaben dient les activistes.