Colau perd el primer combat polític sobre la unió del tramvia

Ni un pas enrere. Ni al costat ni endavant. Esquerra no es mou ara com ara de la seva negativa al protocol que hauria de permetre impulsar un primer tram de tramvia, de les Glòries a Verdaguer. La raó, que ja és coneguda, és l’absència d’un conveni que permeti aclarir de quina manera s’explotarà el nou servei i com se’n repartiran els beneficis. ERC va votar ahir que no en la comissió, però va repetir diverses vegades que el 23 de març, quan el ple hauria de deliberar definitivament sobre el futur del projecte, és una data que ha posat el govern d’Ada Colau, no pas ells. «Avui (ahir per al lector) hi votem en contra», va concretar. Potser era una manera de dir que hi ha marge per negociar. O no.

El regidor republicà Jordi Coronas va bascular sobre els arguments que ja són coneguts, sobre la necessitat d’articular el conveni que permeti que els guanys d’explotació vagin a parar a les arques públiques. Va traçar el discurs crític que s’espera de qualsevol grup de l’oposició. «No ens poden demanar –va afirmar– que votem un bonic protocol, una declaració d’intencions en què podríem demanar que la Lluna sigui quadrada».

A favor de la Diagonal

Coronas va recordar que ERC «no està en contra del tramvia per la Diagonal» (i no va ser intranscendent que cités l’avinguda) i va considerar «innecessària i fins a cert punt irresponsable» la votació del citat document. En resum: «Una milonga». No sense abans insistir una vegada més que el termini per arribar a l’acord polític no l’havia marcat Esquerra, i instar Barcelona en Comú (BC) a «treballar amb l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) per un pacte amb TramMet (empresa que gestiona el Tram) per la gestió dels beneficis».

També hi van votar en contra, tal com es podia esperar, PDECat, PP i Cs, partits que comparteixen el desig que es desplegui la línia D30 d’autobús que hauria de recórrer la Diagonal de punta a punta. En el marcador final, 23 regidors d’un total de 41 van rebutjar la proposta. Majoria suficient, i si es repeteix aquest resultat en el ple, l’assumpte de la unió del Trambaix i el Trambesòs podria tornar al calaix on Jordi Hereu el va guardar de mala gana després de la fallida consulta que es va celebrar el mes de maig del 2010. S’hi van posicionar a favor BC i PSC (15 vots del ple), mentre que la CUP (tres regidors) i el regidor no adscrit Gerard Ardanuy revelaran el seu dictamen el 23 de març.

Al matí, per escalfar la comissió, la tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, va lamentar que el «candidat» Alfred Bosch busqui «visibilitat» amb la seva negativa a aprovar el projecte. La regidora va recordar que el protocol que es votarà en el ple ja inclou la intenció de treballar en un conveni que posi negre sobre blanc les obligacions de les parts.Això és una cosa que, va assenyalar, es podria redactar «en  poques setmanes».

Fonts coneixedores del pla, no obstant, assenyalen que aquest tràmit no s’aconseguirà tan fàcilment, ja que les empreses que exploten el Tram no estan obligades a res perquè estan blindades per la concessió que van aconseguir a principis de segle i que venç el 2032, any en què el consistori té previst rescatar-ne el negociat.

Pressió dels alcaldes

A la tarda, durant la comissió, la regidora va apel·lar a l’esperit metropolità i va alabar el paper d’Esquerra Republicana en «la defensa del transport públic». Es va posar a disposició dels grups dubtosos, els va proposar una reunió monogràfica per parlar dels diners del tramvia i va recordar, per a qui busqui allargar la cosa i acostar-la perillosament a les eleccions municipals del 2019, que aquest debat «no es pot ajornar més» temps. «La gent no vol esperar 10 anys més», va dir.

Mentre afirmava tot això, l’alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, llançava un tuit en què defensava el «benefici global de mobilitat i sostenibilitat» que suposaria impulsar la unió de les dues xarxes de tramvia. La setmana passada, cinc alcaldes metropolitans més van publicar una carta a favor del pla.

El socialista Daniel Mòdol també va esmentar els municipis que envolten la capital catalana. «Pregunto als grups municipals quina por tenen que la gent de l’àrea metropolitana passegi per l’avinguda de la Diagonal», va declarar. I va afegir, sense filtres: «Dels grups més classistes i clàssics ho puc entendre, però no dels de l’esquerra. ¿Per què no diuen clarament que no volen que la Diagonal sigui una via metropolitana de tots i així ens estalviem tots aquests debats que no arriben enlloc?». Un tros de dard per a Coronas, que no va recollir el guant i es va cenyir als seus suaus punyals cap al govern de Colau.

Públic entregat

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

A la comissió, tot i ser un d’aquests totxos polítics poc recomanables, es van acostar una desena de membres de la plataforma Unim els Tramvies. Ricard Riol, el seu portaveu, a la vegada que president de l’associació Promoció del Transport Públic (PTP), va sostenir que encara veu una mica de llum entre tanta foscor. Es va mostrar «decebut» i va posar un exemple per explicar per què això de la unió del Trambaix i el Trambesòs és important: «Ningú s’imagina un debat sobre Rodalies en què només es parli de l’Hospitalet o Badalona. Doncs aquí passa el mateix, aquest és un projecte que afecta nou ciutats i que en el futur es pot ampliar per beneficiar molts més municipis».

¿I el tramvia no podria tirar endavant sense el ple? Sí que podria. Sempre que les obres les pagui la Generalitat. Encara que això aniria contra la lògica pressupostària del Govern. I contra la promesa de la mateixa alcaldessa: «No s’aprovarà el projecte si no disposa d’una majoria àmplia en el ple». De moment, el primer combat, perdut.