Les primeres que van dir prou

Mereix una lectura minuciosa, més que mai després del que ha passat a la ciutat dijous passat, 8 de març, el número sis de la col·lecció Historias del Raval, 'La revuelta de las mujeres' (Barcelona, 1918). En 58 pàgines -disponibles al Lokal al preu de tres euros-, Toni Àlvaro documenta una vaga fins ara pràcticament desconeguda, com a mínim per a la majoria.

Els ingents beneficis provocats per la neutralitat espanyola durant la primera guerra mundial no havien repercutit en els salaris dels treballadors. Els jornals estaven congelats des de l'inici del conflicte armat, les collites i el carbó s'exportaven i intermediaris i comerciants acaparaven i especulaven amb els productes bàsics. L'hivern era rigorós a Barcelona, el carbó escassejava i la ciutat entrava en una espiral de preus a l'alça, que arrossegava aliments i lloguers. Les llars de les famílies barcelonines no aconseguien assegurar la subsistència i les dones, organitzades en les converses en les cues per obtenir els productes bàsics, decideixen plantar-se. I ho fan.

També a Màlaga i València

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

Álvaro rescata uns fets d'apoderament col·lectiu oblidats tant per la historiografia acadèmica com per la militant, ara rescatada. Una vaga que va arribar a paralitzar més de 300 fàbriques i a ser seguida per més de 30.000 dones.

En paral·lel, a Màlaga i València, vagues de dones en idèntic context i amb idèntics objectius.