Anar al contingut

PATRIMONI

Santa Maria del Mar recupera la façana oblidada

La neteja del lateral del carrer dels Sombrerers recupera una finestra i un portal amb escultures i policromia

Ernest Alós

Santa Maria del Mar recupera la façana oblidada

FERRAN SENDRA

Santa Maria del Mar tenia fins ara una façana desconeguda, una cara fosca com el costat ocult de la Lluna. Un lateral ennegrit i florit, a l’estret i mal il·luminat carrer dels Sombrerers, fins al punt que el passejant no reparava en la seva existència. Ni en la ignorada porta que s’hi obre, l’única que fins ara no s’obria mai, arrebossada d’excrements i plomes de colom. Però l’última fase dels treballs de restauració de la basílica, acabada d’executar, ha rescatat la cara fosca de Santa Maria del Mar, tot un lateral que ha passat del color negre als tons ocres clars de la pedra de Montjuïc. I amb aquest lateral, el portal gòtic, presidit per la imatge d’una verge amb el nen i amb pintures que atrauen per primera vega-da la vista del curiós. «Estem molt contents amb el resultat», explica el rector de la parròquia, Salvador Pié-Ninot.

La intervenció al lateral occidental de l’església, a càrrec del despatx d’arquitectes especialitzat en patrimoni de Jorge Portal i Claire Palluel, ha inclòs tres intervencions, que en conjunt han transformat fins i tot la lluminositat d’un carrer angost: la neteja del mur exterior (fins a l’altura de les capelles laterals), l’enderrocament d’un edifici construït al segle XIX annex a la rectoria per treure a la llum un llenç i un finestral més de l’absis, i la restauració de la porta gòtica.

L’enderrocament del «cos paràsit», com el qualifica l’informe sobre les actuacions elaborat pel Servei de Patrimoni Arquitectònic, és l’última de les actuacions viables per alliberar tant com sigui possible l’absis de Santa Maria del Mar, ocult en part encara per l’edifici de la rectoria i la capella del Santíssim, de 1832. «No es planteja cap enderrocament més en el futur, la capella té valor patrimonial», explica el coordinador de les obres i l’estudi de Santa Maria del Mar per a la direcció general de Patrimoni, Eduard Riu-Barrera. Els altres edificis adossats tampoc són eliminables (de fet, en l’època gòtica Santa Maria ja tenia edificacions parroquials annexes), ja que la capella del Santíssim va ser construïda entre mitgeres i, si quedés alliberada, seria necessari inventar-li una façana nova.

L'enderrocament d'una edificació ha permès alliberar un finestral més de l'absis / FERRAN SENDRA

L’enderrocament d’aquest edifici «paràsit» no només ha permès obrir una finestra més, fins ara encegada, que ara il·lumina a través d’un finestral d’alabastre l’interior de l’església, de manera que ara només quedaran encegades dues de les seves finestres, sinó que també permet que s’intueixi més clarament el perímetre de l’edifici gòtic i airejar i il·luminar la perspectiva del carrer dels  Sombrerers. En l’espai guanyat s’ha inclòs, per mantenir la regularitat del conjunt, una nova gàrgola en forma d’àguila.

La recuperació, en la mesura del que és possible, de l’absis de l’església ha inclòs des de l’any 2006 la demolició d’algunes construccions afegides sobre els terrats de les capelles centrals de l’absis, la reconstrucció de la creueria gòtica perduda en alguna d’aquestes capelles i la neteja i restauració dels murs i la porta del passeig del Born, oberta al segle XVI, amb posterioritat a les tres portes gòtiques originals del Fossar de les Moreres, de la plaça de Santa Maria i del carrer dels Sombrerers. Tota aquesta suma d’actuacions, segons el Servei de Patrimoni Arquitectònic, ha transformat substancialment el seu aspecte fins al punt «que ha deixat de ser l’espai alterat i degradat que era abans i que ara mostra, amb el descobriment i la posada en valor de la fàbrica gòtica original, tot el potencial de la seva monumentalitat».

En la neteja de la façana del carrer dels Sombrerers, l’actuació no s’ha limitat a la neteja de la crosta secular de brutícia, «encara que mantenint més els rastres del pas del temps del que es va fer a la façana principal», apunta Pié, sinó que permet redescobrir un portal fins ara negligit. La imatge de la verge que presideix la porta s’ha restaurat i, per motius de conservació, ha sigut substituïda per una rèplica. Una xarxa intenta prevenir, també, el retorn de la nefasta amenaça dels coloms. Perquè segons Riu-Barrera, «dir que estava brutíssima és poc».

El portal del carrer dels Sombrerers / FERRAN SENDRA

A falta d’un estudi detallat, la imatge podria datar-se al segle XIV, i ser, per tant, contemporània a la construcció de l’església, igual que gran part dels elements de fusta i forja de la porta, i ser la bessona de la que figurava a la porta del Fossar i que des dels anys 60 presideix l’altar. En un futur, la imatge original serà contemplada a l’interior de la basílica, en un petit museu que s’habilitarà a les tribunes superiors de les capelles de la girola. Una altra de les sorpreses en la nova imatge de l’accés nord-oest de l’església és la qualitat dels capitells que, a diferència del gres de Montjuïc utilitzat a tot el temple, van ser treballats en una pedra calcària molt més dúctil. I les fustes, amb la més noble pedra nummulítica de Girona.

La decoració geomètrica policroma a les arquivoltes del portal corresponen al període gòtic i per tant podrien formar part també de la imatge original que devia mostrar la basílica en el moment de la seva construcció. Al timpà es poden veure ara amb més claredat diversos angelots tocant instruments musicals. «És una pintura barroca del segle XVIII, i potser la mateixa l’execució de la qual descriu el Baró de Maldà al seu dietari», explica Riu-Barrera, que recorda que els portals de les esglésies gòtiques estaven decorats amb pintura, «i que es renovava de mi-ca en mica a mesura que es renovaven els gustos artístics». A sota hi podria haver pintures més antigues, però s’ha optat per no destruir les més recents.