Els simis governaran Barcelona d'aquí 1.960 anys

Han passat 50 anys de l’estrena d’El planeta dels simis, encara que només 44 des que Charlton Heston es va enlairar a bord d’un coet en la ficció (el viatge a l’espai es data a la pel·lícula el 1974) en direcció a (ni més ni menys que) l’any 3978, quan sembla que la Terra la governaran tres de les cinc espècies de grans simis: goril·les, orangutans i ximpanzés. La quarta, l’home, quin ensurt que s’emporta l’astronauta Heston, ha retrocedit evolutivament fins a perdre la parla. La cinquena, els bonobos, no apareix en escena, segur que per evitar que un film tan notable acabés amb una qualificació de mayores con reparos o, pitjor, directament de cine porno. Els bonobos són així, individus capaços de fer enrojolar Susana Estrada. Total, que una ocasió així, 50 anys després de l’estrena de la pel·lícula de Franklin Schaffner i a tan sols 1.960 que l’home cedeixi la cúspide de la cadena tròfica, res millor que anar a visitar la família de grans simis del Zoo de Barcelona de la mà de Maria Teresa Abelló, la nostra doctora Zira avant la lettre, no només una destacadíssima primatòloga, sinó a més una dona capaç de sorprendre cada visita amb noves anècdotes.

Els mascles orangutans –recorda Abelló– només desenvolupen les característiques protuberàncies facials quan agafen el lideratge del grup, vaja, quan prenen possessió de l’harem, cosa que, des de la perspectiva d’aquests forçuts pèl-rojos, deu ser similar a un umhlanga, aquella cerimònia en què el rei de Swazilàndia elegeix esposa entre milers de joves que ballen mig despullades. Hi va haver al Zoo un exemplar amb tot a favor per passar a protagonitzar aquest rol, perquè ja no hi havia mascle alfa al grup, però no es decidia. Les seves galtes no creixien. Va deixar el Zoo un dels seus cuidadors i tot va canviar. Sembla que l’intimidava, li semblava més alfa que ell. Aquell home, si truca, té garantida una entrevista a la contraportada del diari. Que pregunti per Mauricio Bernal.

Al Zoo de Barcelona hi viuen ara 25 grans simis (13 goril·les, cinc orangutans i set ximpanzés), rebesavis d’aquells que l’any 3978, glups, governaran el planeta. L’espurna d’aquest canvi no s’explica en la primera versió de la pel·lícula (sí en alguna de les seves preqüeles i seqüeles), però no és sobrer recordar que Floquet de Neu, l’adn del qual circula per mig Europa gràcies als programes de reproducció, no tan sols va ser criat en un pis de l’Eixample i va passar unes estupendes vacances a Menorca com el fill d’un burgès dels anys 60, sinó que un dia, de visita a l’ajuntament barceloní, fins i tot es va asseure a la butaca reservada a l’alcalde José María de Porcioles.

En la novel·la de Pierre Boulle en què està inspirada la pel·lícula, per cert, el futur a on viatja el protagonista, George Taylor, és una societat simiesca molt avançada, l’equivalent a un segle XX humà, però per raons de pressupost es va optar per una cosa més primitiva i rural. En contrapartida a l’estalvi en decorats, el guió el va brodar amb detalls inoblidables, el desolador final i la lesió vocal de Taylor que recupera la veu i crida: «¡Treu-me les teves brutes urpes de sobre, mico fastigós!».

Notícies relacionades

Territori obre les portes a incrementar les llicències de taxi

Diverses empreses amenacen de deixar el Balcó Gastronòmic

Abelló confessa que ella, de petita, era més de Cheetah que de Cornelius i Zira, la parella de peluts amants d’El planeta de... El cas és que va ser durant la seva infància de cel·luloides emocionants quan va caure en terra fèrtil la llavor de la curiositat científica i avui, passats els anys, és una de les responsables de la cria en captivitat de grans simis a Europa, un programa molt fàcil de censurar des de numantines posicions animalistes, però del qual depèn a mitjà termini la supervivència d’aquestes espècies en origen. Goril·les i orangutans, estan molt amenaçats. Les seves poblacions són tan reduïdes en algun cas que corren el risc d’una consanguinitat que riu-te’n de Carles II.

Als zoos d’Europa i Israel hi viuen 728 ximpanzés de quatre espècies, 487 goril·les, 342 orangutans de Borneo i Sumatra, més 20 híbrids per errors del passat i 122 descarats bonobos. En total, 1.699 individus, una legió arribat el cas, però des del punt de vista del que interessa, conservar la biodiversitat, un tresor. Clausurar els zoos, com alguns suggereixen, seria gairebé com dinamitar l’esperança d’aquests companys de viatge dels humans.