El fons documental més gran sobre Gaudí llangueix en caixes per falta de pressupost

La Càtedra Gaudí de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) reclama recursos per realitzar la catalogació i digitalització dels fons que tenen d'Antoni Gaudí i els seus coetanis, dels qual només hi ha disponibles on line l'11% i inventariat el 18% i que constitueix l'anomenat Arxiu Digital Gaudí. La tasca permetria posar a disposició d'investigadors, estudiants i públic els més de 140.000 documents entre fotografies, guixos, objectes, dibuixos i plans que ara llangueixen en caixes i magatzems. Entre ells, molts dels segles XVIII i XIX, i posteriors, com les ensenyances de Josep Maria Jujol i altres coneguts arquitectes que van exercir la docència a l'escola.

El director de la càtedra, Juan José Lahuerta, denuncia que "sent el negoci que és Gaudí per a Barcelona, que pràcticament ha construït la seva marca turística al voltant de la seva obra, no hi ha hagut ningú que estigui disposat a pagar el cost d'inventariar, catalogar i digitalitzar els fons". "Vam fer un pla de xoc només per saber el que hi ha i costava 50.000 euros. Hem aconseguit 12.500 euros", denuncia.

La Càtedra Gaudí de la UPC conserva la part més gran dels documents que han perviscut sobre el geni, gràcies a diferents llegats, entre ells les restes que es conserven del taller de l'arquitecte, que va ser cremat durant la guerra civil amb Gaudí ja mort. Així mateix preserva informació sobre el seu període formatiu a l'escola d'arquitectura i els seus professors.

Període de formació

Entre els documents per als quals reclamen ajuda figuren una cinquantena de dibuixos de Gaudí quan era estudiant que, segons Lahuerta, desmunten mites com que a l'autor de la Sagrada Família no li interessava l'arquitectura del seu temps. "La majoria dels dibuixos i treballs de Gaudí durant la carrera -es van llicenciar quatre en la seva promoció- eren respostes a les obres dels seus professors i al que es feia a la Barcelona de llavors, que acabava de tirar les muralles i estava construint l'Eixample", assenyala.

Entre els dibuixos que va realitzar el geni en el seu període de formació figuren un llac amb embarcador, una font monumental en resposta a la que estava construint Fontseré al parc de la Ciutadella i que era una còpia d'una font francesa o una solució al paranimf de la Universitat de Barcelona que havia projectat Elias Rogent, director de l'escola d'Arquitectura llavors. "La seva obra està en sintonia amb el que passava en el seu temps", afirma Lahuerta.

Retrat de la Barcelona del seu temps

Entre les parts que estan pendents d'inventariar figura el fons del constructor Josep Bayó, que encara està en caixes sense que ningú les hagi oberts, a més d'altres treballs d'arquitectes del seu temps.

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

Altres fons són de col·laboradors de l'arquitecte i noms del seu temps com l'escultor Joan Matamala, l'arquitecte Josep Maria Jujol, Francesc Berenguer, Joan Bergós, Josep Costa (Picarol) i el dibuixant Ricard Opisso. "Gaudi és l'excusa però hi ha molt més que val la pena conèixer-se, sobre com es pensava la ciutat de Barcelona al segle XIX i XX, i com s'ensenyava l'arquitectura. El que hi ha de Gaudí està tot inventariat, encara que no digitalitzat", assenyala la directora tècnica de la càtedra, Carmen Rodríguez.

La Càtedra Gaudí de la UPC (n'hi ha una altra a la Universitat de Barcelona) està formada per Lahuerta i Rodríguez "i no té ni secretària", afirmen els seus responsables. Aquest any han comptat amb uns becaris que han realitzat un treball d'inventariat de 3.000 peces del fons i que aquest dimarts van presentar en un acte al Saló de Graus.