La policia intenta contenir la plaga de narcopisos amb precintes judicials per evitar que siguin reocupats

Dijous de la setmana passada a la tarda els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana de Barcelona van escorcollar uns baixos del carrer de Salvadors al barri del Raval de Barcelona. Era un narcopís a l’interior del qual van sorprendre una desena de consumidors d’heroïna i el principal sospitós de vendre’ls la droga, l’inquilío d’aquest local ocupat des de fa anys. Va ser una més de les 38 actuacions policials que s’han portat a terme contra narcopisos des del gener del 2017 i que han culminat amb 48 detencions.

Però en aquests baixos de Salvadors es va produir un fet nou després de l’escorcoll i la posterior evacuació de consumidors i traficant –aquest últim sota arrest–. Els agents van col·locar un precinte judicial a la porta principal que prohibia l’entrada a l’immoble. Tancar per ordre judicial un narcopís després d’una operació policial va ser una proposta que la Junta Local de Seguretat del districte de Ciutat Vella va elevar fa dues setmanes a la fiscalia i als jutges que instrueixen els casos vinculats als pisos de la droga. La setmana passada es va utilitzar per primera vegada. Benito Granados, intendent de la Guàrdia Urbana, va explicar que per poder col·locar aquest precinte és necessari que la investigació policial posi la lupa sobre el domicili «des que arrenquen les primeres indagacions». Miquel Hernández, inspector dels Mossos, va subratllar que la mesura comporta «tractar l’habitatge» com un element clau en aquesta modalitat de tràfic de droga que s’ha estès pel Raval. 

Mesura complexa

No és una cosa senzilla. Quan l’operació policial es porta a terme «en una nau industrial o un magatzem», aquests acaben gairebé sempre precintats, va recordar Granados. Si no s’havia fet fins ara amb els narcopisos és perquè aquests són habitatges. Tant Granados com Hernández es van mostrar prudents sobre l’èxit que tindrà aquesta mesura en el futur. Però tots dos van coincidir que es podria tractar d’una eina de gran utilitat contra els narcopisos. Precisament perquè acabaria amb un obstacle desesperant contra el qual topa l’avanç policial i que corromp la vida veïnal: sovint els mateixos pisos que han sigut objecte de llargues investigacions per acreditar el tràfic de droga es queden desprotegits perquè els propietaris de la vivenda ocupada no en tapien l’entrada. La falta d’implicació dels propietaris deixa la porta oberta del narcopís i sovint, poques hores després, o dies, els mateixos traficants –o altres de nous– tornen a ocupar-lo.

L’estratègia del precinte policial pot resultar efectiva davant aquesta inacció per part d’alguns propietaris –especialment quan són bancs o fons d’inversió–, que no segellen l’immoble. L’adhesiu del precinte és útil perquè en cas que algú el trenqui per recuperar-lo estaria cometent un delicte greu. El trencament d’aquesta prohibició judicial es paga amb pena de presó i, a més a més, permet als agents entrar al domicili quan s’ha produït i fer-los-en fora. No obstant, si després de l’escorcoll i les detencions els investigadors comproven que en aquell narcopís hi viu algú que no té res a veure amb el tràfic de droga –cosa poc comuna–, el precinte no es pot col·locar.

L'epidèmia

L’epidèmia de narcopisos que castiga el Raval es va agreujar de manera preocupant a finals del 2016 i es va convertir en una prioritat policial a començaments del 2017, encara que els fruits han sigut fins ara escassos. El malestar veïnal va esclatar a l’estiu, amb les mobilitzacions de protesta de famílies desesperades que van activar cassolades als focus més afectats del barri.

Els pisos de la droga existeixen perquè el Raval és ple de domicilis buits –i abandonats pels seus propietaris, sovint bancs que van desnonar les famílies que els habitaven– en els quals els traficants han trobat un espai idoni per instal·lar-se pervertint la inviolabilitat dels domicilis cosa que impedeix que la policia hi pugui irrompre sense una ordre judicial, per a desesperació dels veïns.  La convivència es fa insuportable quan els narcopisos venen heroïna i funcionen com a sales de venipunció clandestines. El problema ha estat sempre en l’elevat nombre de pisos sense habitants que hi ha al Raval. Aquí és on ara els investigadors policials asseguren que es concentraran.

Canvi de paradigma

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Granados va explicar que el fenomen dels narcopisos va significar un canvi en el paradigma del narcotràfic al Raval. «Abans els tripijocs es feien al carrer», un espai en el qual els agents poden actuar, «i els pisos francs en els quals s’amagava la mercaderia volien passar desapercebuts», recorda. Els narcopisos són tot al contrari, punts de venda al detall –situats a l’esglaó més baix de la piràmide del narcotràfic– en els quals «es ven amb tota la barra». Hernàndez subratlla que aquest salt a les propietats ocupades ha obligat els agents a invertir moltes hores de paisà per demostrar el narcotràfic. «Quan estem vigilant un pis, per als veïns no hi som», raona. Per això «s’intercala la presència d’investigadors discrets que observen des de lluny» amb l’enviament de patrulles uniformades perquè les persones que viuen l’infern «ens notin».

El dels narcopisos és un fenomen «viu», van recordar, perquè els traficants, a causa de la pressió policial, també canvien de pis freqüentment. Els dos comandaments policials, a càrrec de les respectives comissaries de Ciutat Vella, creuen que l’epidèmia de pisos de la droga comença a remetre.