Anar al contingut

orgull de barcelona

Amb vostès, la gran família de la rumba catalana

Aquest dissabte se celebra una gran festa per inaugurar els murals en homenatge al gènere al carrer de la Cera

El tribut forma part d'un procés de reconstrucció de la memòria sobre el paper de la música al barri

Ignasi Fortuny

Amb vostès, la gran família de la rumba catalana

FERRAN NADEU

Una bona festa rumbera, improvisada al carrer, no s’acaba fins que es trenca l’última corda de l’última guitarra. Avui se’n munta una de les grosses, encara que organitzada i amb guió, malgrat que en la rumba no hi ha escaleta. El carrer de la Cera es vestirà elegant i autèntic, com són els gitanos del Portal, per a una gran ocasió. El dia s’ho mereix, ja que s’inauguren oficialment, uns mesos més tard del previst, els murals que homenatgen la rumba catalana en aquest passeig del Raval i que ja llueixen als números 6 i 57. Peces artístiques que recorden i reivindiquen els artistes més icònics de l’únic gènere musical genuïnament barceloní a la via de la ciutat que va ser –i és– bressol, escola i casa de rumbers.

«El Harlem català. Si això ho tinguessin els americans, ens ho vendrien com refrescos», deia el desaparegut músic i veí de la Cera Ramonet. Ell, figura del gènere, és un dels artistes que reivindica aquest homenatge a l’estil musical que han impulsat conjuntament l’ajuntament de la ciutat, els veïns i la comunitat gitana del Raval. D’una consulta als ciutadans sobre una microintervenció urbanística al carrer en va sortir la idea de fer el primer monument dedicat a la família de la rumba catalana. «És una música que hem portat a Llatinoamèrica, als EUA… Ja era hora que quedés reflectida la seva importància a la nostra terra», comenta Joan Capdevila, del mític trio Rumba Tres.

Una fita en la meitat del procés

Aquest reconeixement en forma d’escultures, explica l’ajuntament, s’engloba en el marc d’un «procés de reconstrucció de la memòria col·lectiva amb els veïns del barri sobre el paper que ha tingut i té la música i la rumba al Raval». «L’homenatge tan sols és una fita en la meitat del procés», explica Dani Granados, director de Cultura Viva, programa de l’Institut de Cultura de Barcelona (Icub). «Activar la memòria col·lectiva activa moltes coses del present», afegeix. Cap on anirà aquest procés ho decidiran els veïns. «Ara s’han creat espais culturals per continuar reconstruint la memòria de la rumba i la cultura gitana, moltes vegades subalternitzada pel mainstream i les institucions», assenyala Granados. En definitiva, apunta el director de Cultura Viva: «Històricament s’han venut molt les estrelles de l’estil musical i no tota la comunitat».

Elenc consensuat

Les escultures, obra de l’artista Luis Zafrilla, volen reivindicar què és la rumba: música i cultura populars. Per això, al costat dels grans referents de l’estil s’hi troben noms no tan coneguts pel públic general, molts dels quals són llegendes del carrer de la Cera.

La llista d’homenatjats, formada per una trentena d’artistes –palmeros, bailaoras, cantants, rumbers tots–, s’ha anat polint a poc a poc. Des que fa més d’un any EL PERIÓDICO DE CATALUNYA va avançar aquest tribut municipal a la rumba, molts són els noms que s’han tingut en compte fins al disseny final. D’aquesta manera ho valorava la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, a aquest diari: «Ha sigut una proposta de consens, ha valgut la pena que el procés s’allargués perquè tothom s’hi senti còmode». Vaivens de noms que van fer que l’autor de l’obra, Luiz Zafrilla, agafés la goma i el llapis per redibuixar les escultures més d’una vegada arran de les opinions dels experts consultats pel consistori, com ja va explicar aquest diari. Així doncs, el disseny definitiu té un ampli consens entre els artistes i experts. Com diu Joan Capdevila: «És un homenatge a la rumba i un reconeixement als nous artistes, que molts toquen rumba dins del marc de la fusió. El que no pots fer mai és quedar-te estancat».

Dones gitanes

Tota aquesta feina s’ha traduït en dues peces: una és la que està instal·lada a la Cera, 57, està dedicada als inicis del gènere. El que seria posar imatges a aquesta lletra de Gato Pérez: «La rumba neix al carrer; filla de Cuba i d’un gitanet». Allà hi ha, a més de Peret, el Pescaílla i el Chacho, figures llatines representant la influència de la música cubana en la rumba catalana. Un fet en el qual, explica Dani Granados, van tenir molt a veure les dones gitanes: «Durant el procés hem conegut moltes històries de dones gitanes que van anar a fer les Amèriques i van tornar d’allà amb discos».

El segon mural, ubicat a la Cera, 6, mostra l’evolució de la rumba i la influència que ha tingut en alguns artistes actuals. De Rumba Tres, Sabor de Gràcia i Los Manolos fins a la nova fornada de rumbers com ara Muchacho, Gertrudis o La Troba Kung-Fú. I enmig de tots aquests noms, l’enigma de Txarango. Reconeixibles a la part alta del mural de la Cera, 6, el grup no sap res de la seva presència en l’escultura. 

Una festa per al record

Avui serà un dia per a la rumba catalana. A partir de les 11.00 hores, a la cruïlla del carrer de la Cera amb la ronda de Sant Pau, al barri del Raval, es cantarà, ballarà i se celebrarà que la rumba és vida, carrer, barri i, sobretot, Barcelona. Una festa organitzada pel districte de Ciutat Vella i Cultura Viva que servirà per inaugurar els murals en homenatge a l’estil musical. Recordar els inicis de la rumba, reivindicar el present i recuperar-la per a la vida quotidiana del cèntric barri són els objectius d’aquesta iniciativa.

La jornada començarà amb tallers de guitarra, palmes i percussió i s’acabarà amb tres hores de música en directe. Al llarg del dia, un programa de ràdio, que es farà al carrer, entrevistarà veïns, músics i artistes sobre el vincle de la rumba catalana amb el carrer de la Cera. Al migdia una cercavila rumbera servirà de preludi per a la inauguració de les escultures, acte al qual s’espera que hi assisteixi representació municipal.

A la tarda, en el debat Buscant la banda sonora del barri: La rumba catalana es reflexionarà sobre els seus orígens, la seva funció i les vivències que formen part d’aquesta música genuïna. La festa s’acabarà, és clar, amb un concert (comença a les 17.30 hores) en el qual participaran rumbers ensenya com Peret Reyes, Petitet o Los Amaya, entre altres. Rumbers, pugin a l’escenari. I celebrin.

Temes: Música