El PDECat i ERC donen un cop de mà a Colau amb els pressupostos

Nova etapa a l'Ajuntament de Barcelona. Només 48 hores després que el pacte entre Barcelona en Comú i el PSC quedés sentenciat per una votació de la militància del partit d'Ada Colau, la imminent separació ja ha tingut els seus efectes. Mentre l'equip de Barcelona en Comú se centrava a dibuixar un nou repartiment de les àrees de responsabilitat, que anunciarà dijous, i al mateix temps que executava el divorci amb els seus socis socialistes, el projecte de pressupostos per al 2018 tornava estranyament a la vida. Potser només temporalment. El text ha superat l'aprovació inicial i ara s'obre un període de setmanes en què els grups tindran temps per negociar. Ha sigut possible per l'abstenció del PDECat, d'ERC i del mateix PSC.

Quan l'aplicació de l'article 155 encara no s'havia interposat entre Colau i el cap de files del PSC a l'ajuntament, Jaume Collboni, el guió era clar: l'oposició rebutjaria els comptes, els portaria així al ple de la setmana, on iniciaria un procediment igual al de l'any passat: plantejar una qüestió de confiança, obrir un període d'un mes perquè l'oposició intenti pactar un nou alcalde que substitueixi Colau. I si no s'arriba a aquest pacte, que és inviable vista l'aritmètica política municipal, llum verda automàtica per al projecte de pressupostos.

Pacte puntual de no agressió

Però tot ha canviat. El grup Demòcrata, el PDECat al consistori, i el d'ERC, els dos que van reclamar a l'alcaldessa que fes fora el PSC, consideraven que no resultaria lògic castigar Colau quan ha acabat fent el que demanaven, si bé delegant aquesta decisió en la militància i sense que estigui clar que fos el que ella volia. Ni el seu equip diu conèixer quin va ser el sentit del seu vot en la consulta de Barcelona en Comú, però s'intueix que no la deu envair l'eufòria davant el repte d'afrontar l'any i mig de mandat que queda en precari, pel que fa a mans per gestionar.

El PSC ha anunciat hores abans que no tenia la intenció de votar a favor dels comptes, cosa previsible en la tessitura actual però que també crida l'atenció: els socialistes no recolzen els comptes dels quals, com a socis de govern, comparteixen l'autoria. L'abstenció era la sortida més raonable: si hi haguessin votat en contra el projecte hauria sigut rebutjat, i era un canvi molt gran de posició.

Pel que fa als exconvergents i els republicans, no sembla fàcil que acabin pactant els pressupostos, però estaven obligats pel que van anunciar quan van demanar a l'alcaldessa que trenqués amb el PSC: “No la deixarem caure”. Alguna opció de pacte hi ha, almenys formal: dilluns, el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, es va reunir amb la regidora del grup Demòcrata Sònia Recasens per abordar aquest tema.

Abstenció tècnica, abstenció cautelar

En la comissió, Recasens ha anunciat que el grup Demòcrata optaria per “una abstenció tècnica” per “exercir una oposició responsable”. Amb això, ha subratllat, es guanya temps per debatre el projecte, del qual tot seguit ha abominat, i ha advertit que hauria de canviar molt per rebre el seu suport. A continuació, el republicà Alfred Bosch ha anunciat “una abstenció cautelar”, si bé ha lamentat que el govern ni s'hagi reunit amb el seu grup per parlar del projecte.

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

A la socialista Montserrat Ballarín, visiblement molesta, li ha tocat anunciar que el PSC es veia obligat a prendre una decisió marcada per la “ruptura unilateral” de l'acord de govern i el fet que a la ciutat hi ha hagut un canvi de banderes: “S'ha canviat la bandera de Barcelona per l'estelada i no vull pensar que per la suïssa del trust 

En definitiva, les abstencions dels dos grups i la del PSC han permès que el pressupost per al 2018 sigui aprovat inicialment: Ciutadans, el PP i la CUP hi han votat en contra (11 regidors), Barcelona en Comú a favor (11 regidors), i el vot de qualitat del govern ha desfet l'empat. Els pressupostos ja no aniran al ple del novembre sinó al del 22 de desembre. Potser els resultats de les eleccions autonòmiques que se celebraran un dia abans ajudaran a definir el seu futur. Si no prosperen, s'activarà la qüestió de confiança i hi haurà pressupostos a finals de gener o principis de febrer.