BARCELONEJANT

Viure de por

A l'altre costat d'una porta del carrer de la Indústria se senten diàriament xiscles de terror. Aquí és Halloween els 365 dies de l'any. El seu lema: "Farem realitat el teu malson"

zentauroepp40700833 barcelona 26 10 2017  es para un barceloneando que coincidir171030125633

zentauroepp40700833 barcelona 26 10 2017 es para un barceloneando que coincidir171030125633 / JULIO CARBO

4
Es llegeix en minuts
Ana Sánchez
Ana Sánchez

Periodista

ver +

Sembla l’entrada del cau d’Alícia al país de les meravelles en format urbà: porta de fusta semioculta, paret vermella. Tornes a mirar el número: 268, sí, sí, carrer de la Indústria, és aquí. Truques, ding dong, amb la mateixa inconsciència que la rossa amb escot que mor als primers 10 minuts de les pel·lis de Scream. Si sabessis el que hi ha a l’altre costat de la porta, t’agafarien ganes d’arrencar a córrer cap a la llum com Carol Anne a Poltergeist. A uns metres, hi ha gent xisclant, veus fantasmagòriques que demanen «ajuuuudaaaa», ¿això és una motoserra?

    «Els d’avui són cridaners», comenta la Cristina amb la naturalitat amb què ho diria Hannibal Lecter a l’hora de dinar. No són ni les 10.30 hores. «Tira un ensurt porta», demana el David. El Rubén assenteix. És qui està avui a realització. Als monitors es veu amb càmeres d’infrarojos un grupet que camina en la foscor. El Rubén prem un botó i tots criden. «Ha, ha, ha». A control disfruten tant com Freddy Krueger amb un pot de Dormidina. El lema que tenen aquí: «Farem realitat el teu malson».

    

Aquí s’hi viu de por els 365 dies de l’any. Sense metàfores. En aquest antic pàrquing hi ha cinc taüts, una ouija amb verborrea, motoserres, armes de tortura, cossos mutilats, ninots de vodú, una nina Annabelle. ¿S’hi viu de por de la por? «Nosaltres, per sort, sí», assenteix el David. «No ho hauríem pensat mai», afegeix la Cristina.

    

David Moreno, 30 anys, és actor, imitador, fins i tot excampió d’Espanya d’air guitar. Posa veus d’ultratomba que posarien els pèls de punta a la nena de L’exorcista. Cristina Raya, 33 anys, és actriu, munta cases encantades i té al seu mòbil més gent cridant que Divendres 13. «Horror Box», es llegeix a les samarretes que porten. És una productora d’experiències de terror. Organitzen espectacles, esdeveniments a mida, estan a punt d’obrir el seu tercer escape room, aquell joc ubic en què has de sortir d’una habitació en menys d’una hora. En els seus –puntualitzen– cal sortir-ne «amb vida». Ja n’han sortit (amb vida o morts de por) més de 30.000 persones. Catalepsia, es dirà el nou. «Viu el teu propi enterrament», avancen. 

    

Fa dos anys van inaugurar Jigsaw: et despertes en uns banys a l’estil Saw. De fet, els de Saw els han encarregat la càmera oculta que promocionarà aquest mes la 8a entrega de la saga.

Casament zombi

Parlem davant d’una ouija, al minipís encantat on es juga el seu altre escape room. Tan bon punt abaixes la guàrdia, cau un quadro amb mala llet d’esperit irreverent. ¡Planc! «Hi ha fantasmes», diuen sense immutar-se. «S» –confirma l’ouija– «I».

    

El David i la Cristina es van conèixer fa nou anys a l’Hotel Krüeger del Tibidabo. «Vostè em recorda la meva difunta esposa», li va dir ell. El David estava treballant, la Cristina recorria el passatge com a clienta abans de treballar-hi també. Ell va acabar demanant-li matrimoni en un circuit de zombis. A les seves aliances hi van inscriure la seva primera frase, la de la difunta esposa. Es van casar al restaurant on es va rodar Rec 3, amb casament zombi inclòs. I van començar a fer sopars espectacle i animacions en discoteques.

    

L’ouija comença a moure’s: «L» … «A». «No són gaire àgils», riuen. 

N-E-N-A. «Hi ha una nena que vol contactar amb tu», diu el David. Segueix parlant com si res.

    

«El format d’escape room es va inventar a Hongria –explica–. Un psicòleg va explicar que tancar gent sense tecnologia, comunicant-se amb un objectiu, segrega adrenalina. La gent surt amb una eufòria  màxima, encara que morin, com aquests d’aquí». Es refereix als que intenten sortir de Jigsaw. Sona de lluny una motoserra. «Sí, ara és quan fem les hamburgueses per a una cadena alimentària», diu rient.

    

El David i la Cristina estan curats d’espants. Als seus escape rooms s’hi han orinat dos clients en l’últim mes. S’hi han fet peticions de mà, fins i tot selecció de personal. «Això és un Gran germà exprés –expliquen–. Per les càmeres podem veure qui és el líder, qui és el submís, qui diu la veritat».

    

Cada vegada agrada més passar por, asseguren. ¿Per què? «Perquè és adrenalina. I és un terror controlat». Aquest Halloween han fet 35 bolos. Tenen passatge del terror i escape room portàtils. 

Notícies relacionades

    

«Ja tenim el cor a prova de bombes. Aquí els ensurts i les bromes estan a l’ordre del dia». També ha passat «alguna cosa», afegeixen sense èmfasi paranormal. «Sempre busquem l’explicació més raonable. Si ho creiem més del compte, ens pot agafar un cobriment». Mentrestant, l’ouija se segueix movent: A-J-U-D-A.