Tot Raval, 15 anys d'aliances inimaginables al barri més complex

Les xifres sobre la seva densitat i diversitat confirmen la percepció que qualsevol pot fer-se del barri amb una simple passejada pels seus carrers. Gairebé 50.000 persones viuen en poc més d’un quilòmetre quadrat, pràcticament la meitat de les quals nascudes fora de la UE, de més de 40 nacionalitats. Més de 3.000 comerços juntament amb 250 entitats i associacions i més de 300 recursos culturals, que van des del Casal dels Infants o el Consell Islàmic de Catalunya fins al Gran Teatre del Liceu. 

Un dibuix, l’actual, que no dista gaire del de l’any 2002, quan va néixer la Fundació Tot Raval amb l’objectiu d’establir un diàleg entre desiguals sense precedents. Va ser una idea boja i al cap i a la fi exitosa, la de fer seure tots aquells desiguals a la mateixa taula, i aquests dies es compleixen 15 anys de la seva materialització. 

Tres lustres després que un grup de persones vinculades principalment al comerç i a la restauració del barri –de Rosa Gil de Casa Leopoldo a Enric Pantaleoni– es reunissin al CCCB amb la idea de dinamitzar la vida comercial del barri per lluitar contra la seva estigmatització, la Fundació Tot Raval és un referent internacional en el treball comunitari que de seguida va tenir clar que la millor manera de lluitar contra l’estigma era lluitar contra la desigualtat al barri. 

Un barri amb unes condicions de vida molt inferiors a la mitjana de la ciutat i amb desigualtats dins del mateix barri, amb una diferència de cinc anys en l’esperança de vida entre el Raval nord i el Raval sud. «El patrimoni més gran que ha acumulat en aquests 15 anys la fundació és haver teixit un entramat de relacions inimaginables a priori que han enriquit la convivència al barri», destaca Jaume Badia, un dels patrons i fundador de la fundació. Entre els intangibles, Badia esmenta els possibles focus de tensió que aquest singular entramat sociocultural ha evitat, sense anar més lluny brots de xenofòbia.

Un abans i un després

Òscar Esteban, actual director de la fundació, subratlla que, tot i tractar-se d’un model 100% Raval, és molt interessant per ser exportat a altres barris amb característiques similars, idea amb què coincideix  Mohamed Halhoul, vocal de la junta del Consell Islàmic de Catalunya i membre de la fundació des de la seva creació. «Per a la nostra comunitat, el naixement de Tot Raval va marcar un abans i un després», assenyala Halhoul. «Com a veïns musulmans del barri ens ha ajudat a avançar cap a la igualtat d’oportunitats», prossegueix. Una igualtat que òbviament encara és lluny, però que com a mínim és a l’agenda; com pot ser a l’agenda de qualsevol veí de peu del barri assistir a un assaig general d’una òpera al Liceu, miracles de Tot Raval, node central de la relació del teixit associatiu que la regidora del districte, Gala Pin, defineix com a imprescindible. 

Entre els reptes per al futur que es marquen tant Halhoul com Esteban destaca augmentar la participació. «No es tracta tant que participem dels recursos que se’ns ofereixen com que siguem actors, que ens creiem els nostres propis projectes i ser-ne els protagonistes», indica el portaveu del Consell Islàmic, membre del Grup Interreligiós, que organitza entre altres activitats l’'iftar' comunitari, en què, durant el Ramadà, un dia trenquen el dejuni a la Rambla del Raval al costat de membres de la resta de comunitats religioses.

Millorar la salut comunitària

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Un altre dels reptes que apunta Esteban és lluitar contra la segregació escolar –hi ha col·legis amb un 90% de población d’origen immigrant– i millorar la salut comunitària, dues de les línies d’actuació de la fundació des del seu naixement. Entre els canvis soferts pel barri en aquests 15 anys, Badia destaca el risc de gentrificació. Si quan van crear l’entitat el problema era la guetificació, el risc ara són els fons voltor, que compren finques al barri per especular (i el malson veïnal dels narcopisos en l’etapa intermèdia entre la guetificació i la gentrificació). 

Estretament lligat a aquest fenomen hi ha el del turisme. «El seu impacte és molt superior a la capacitat de regeneració de l’espai públic», subratlla Badia, que insisteix en la necessitat de revertir «ni que sigui un cèntim per cada euro» els diners que els turistes deixen al barri. A tot drap avancen aquests dies els preparatius de dos dels projectes insígnia de la fundació: el festival Raval(s), que se celebrarà del 8 al 12 de novembre, i l’elaboració dels llums de Nadal del barri –per part de veïns dins d’un pla ocupacional– en el projecte Raval KmO.