Guia d'Open House, la 'grande bouffe' de l'arquitectura

Vuitena edició del 48 Open House Barcelona, dies 21 i 22 d’octubre, o sigui, aquest cap de setmana, la 'grande bouffe' de l’arquitectura, una oportunitat única de fer-se un tip cultural que inclou plats habitualment inaccessibles al públic, perquè aquest festival (feliç invent londinenc de cap allà el 1992 i exportat després a mig món) consisteix precisament en això, a obrir les portes de tot tipus d’espais de la ciutat, icònics o desconeguts, i subratllar el paper crucial de l’arquitectura en el modelatge de la vida en societat. Això de tip no és exagerat. Per dos motius. El primer és que els espais visitables són en aquesta edició 220. Xifra rècord. Es fa inevitable triar. El segon és perquè en aquesta ocasió s’obre un subapartat dedicat al maridatge de l’arquitectura i la cuina. En l’edició del 2016 van ser unes 60.000 persones les que van degustar alguna de les propostes de l’Open House Barcelona. La majoria repeteixen, però mai és tard per estrenar-se. Aquí teniu, doncs, per uns i per als altres, un incomplet catàleg de suggeriments.

ELS JOCS OLÍMPICS

El Bohigas preolímpic

El 25è aniversari dels Jocs Olímpics no podia estar absent de l’Open House, és clar. Són diversos els edificis olímpics oberts aquest cap de setmana per ser explorats. ¿Un exemple? La Piscina Municipal de Montjuïc, on Antoni de Moragas va decidir, com és sabut des del 1992, que no podia tenir més bona paret mestra que les vistes sobre la ciutat des de la grada. També serà possible visitar l’incomprès Siza de la Vila Olímpica, la seu de l’Agència Espanyola de Meteorologia (Aemet), un edifici que per als transeünts sembla un excés de formigó, però màgicament permeable a la llum natural.

La llista de possibles visites olímpiques és llarga i, després de tanta celebració dels Jocs del 1992, poc sorprenent. Per això potser convé explorar el programa i buscar l’Oriol Bohigas menys conegut. El pare de la Barcelona moderna va canviar el rumb de la ciutat el 1992, però abans ja havia deixat el seu segell en obres que, en ocasions, han caigut en un immerescut oblit. Open House permet visitar, per exemple, el número 50 del carrer Escorial, adreça de la més atípica arquitectura d’aquella zona de Gràcia, un colossal bloc d’apartaments molt lluminosos, construïts a cavall dels anys 50 i 60. Va ser una arquitectura inesperada en aquella època. Bohigas va intuir que la manera de viure a casa estava canviant.

EL MERCAT DE SANT ANTONI

Les novetats del 2017

Open House és un majúscul esforç d’organització. De logística, sens dubte. Aquest cap de setmana, l’equip que lidera Elisenda Pons tindrà uns 1.000 voluntaris als carrers. Però hi ha un esforç encara més gran, convèncer els propietaris dels immobles que es prestin a aquest striptease arquitectònic de forma altruista. En la cultura anglosaxona, ves a saber per què, això resulta més fàcil. Aquí, cada nova conquista és un part.

Les novetats d’aquest any són diverses. D’entre elles, una té la mida de Júpiter, vaja, que és capaç d’eclipsar-ne d’altres més menudes i igualment interessants. Es tracta del mercat de Sant Antoni, la Sagrada Família laica de l’Eixample esquerre. Aquest cap de setmana serà la primera ocasió que els barcelonins podran visitar per dins aquesta renascuda obra d’Antoni Rovira i Trias, ara que s’encara la recta final dels treballs de rehabilitació. Sant Antoni, com se sap, és un barri de galopant gentrificació. La pròxima inauguració del mercat se suposa que no farà més que reblar en aquest procés, així que la visita, dins del marc de l’Open House, és arquitectònicament molt interessant, però socialment inquietant.

El que hem dit, que Júpiter eclipsa Venus, Mart, Neptú i gairebé literalment Plutó, ja que entre les novetats d’aquest any tenim per exemple, Vil·la Urània, l’acollidora casa de finals del XIX de l’astrònom Josep Comas Solà, una eminència local, malgrat que quan Einstein va visitar Barcelona va escriure que les seves teories no resistirien el pas del temps.

Dues novetats més, a l’atzar, entre moltes altres, són l’Espai Bombers de Poble-sec i la Caserna de la Guàrdia Urbana de Nou Barris, que d’entrada no crida l’atenció, excepte si es recorda que ocupa l’espai que un dia va ser l’antic Institut Mental de la Santa Creu.

LA TORRE DE TOYO ITO

L’Hospitalet, la ciutat convidada

Aquesta edició de l’Open House creix en gran manera perquè la ciutat convidada aquest 2017 és l’Hospitalet. Abans ho havien sigut Badalona i Santa Coloma, que segueixen presents, però és que l’Hospitalet aporta 19 espais visitables, des de les torre vermella de Toyo Ito (que si estigués a Barcelona li disputaria el rànquing a les postals a la Torre Agbar) fins a la Ciutat de la Justícia. Però sens dubte, entre el més aconsellable de la segona ciutat de Catalunya hi ha la ruta guiada per Bellvitge, ja que pot ser que sigui la metamorfosi urbanística més sorprenent de la Catalunya dels últims 50 anys.

L’AUDITORI

Rareres i cases insòlites

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

Open House serveix en safata, és clar, la visita íntima a l’obra de dos premis Pritzker, Joan Oliver i Rafael Moneo, amb la Biblioteca de Sant Antoni i l’Auditori, respectivament, i a delikatessen modernistes poc habituals, com la Casa Sayrachs, però els que desitgin explorar els confins de l’arquitectura no en quedaran decebuts. Tres propostes excèntriques del programa podrien ser, per exemple, els quiròfans de la Vall d’Hebron, la dessalinitzadora del Prat i, ja per a nota, la llar dels orangutans del Zoo de Barcelona, un pis de diverses estances concebut no només per al confort animal, sinó també a prova de fugues, ja que aquesta espècie empetiteix la llegenda de l’indomable Paul Newman si d’escapar-se es tracta.