Les tribus del 'running'

En els primers 80, l’home que sortia a córrer en malles per la Diagonal rebia tot tipus de qualificatius. «Maricon» era el més comú. Però també es podia sentir el superlatiu,  «mariconàs». Així ho explicava en aquest diari fa uns anys un expresident de la Federació Catalana de Triatló, un dels atrevits que anaven de curt en temps de Naranjito i 'Verano azul'. Potser per la lògica, pels Jocs del 92 o per la creixent bretxa temporal amb el franquisme, el 'runner' va començar a sortir al carrer en massa. Tant ha crescut la cosa, que amb el temps s’han generat tribus del fúting. L’aldea 'runner', on  la dona cada vegada té un paper més rellevant, es podria resumir més o menys així.

1. El corredor ceba. Sol ser un home, de més de 40 anys, que creu que si se sua molt s’aprimarà més. Per això va tapat amb diverses capes de roba. Passen els minuts i va dibuixant un bassal de suor que neix al coll i mor una mica més amunt del melic. Arriba a casa esgotat, pàl·lid i sense alè. Sense adonar-se que l’únic que ha aconseguit és deshidratar-se.

2. El 'blade runner'. Més habitual entre els nois. Es diu del corredor que surt de casa amb l’últim en tecnologia esportiva. Auriculars ergonòmics. Aparell al braç per subjectar el telèfon. Rellotge que controla el cor, el desnivell, el temps per quilòmetre, les parades. També porta GPS, per si es perd pel passeig marítim. L’equipació és l’últim que ha sortit. Per no parlar de les vambes, que compra cada 800 quilòmetres de rodament, com dicten els cànons. Compra revistes especialitzades i llueix les samarretes de 'finisher' que entreguen a les carreres. 

3. L’estudiós. Potser no destaca pel seu vestuari, però sí per la seva manera d’observar la resta, pel seu ordre i disciplina al fer cada gambada. Pot ser que en un semàfor, mentre fas uns saltets esperant el verd, et faci la següent observació. «No he pogut evitar fixar-me en el teu desenvolupament. ¿Ets pronador, oi  que sí? Perquè crec que has triat malament les vambes. També se’t marquen molt els mugrons; ¿has pensat de cobrir-los amb esparadrap per evitar frecs?». Assent.

4. Els 'kilian'. Si passeges per Collserola et pots endur l’ensurt de la teva vida. Entremig de la malesa apareixerà un corredor suat, amb fulles a la boca, com si hagués passat un mes al bosc. És un 'trail runner' i els seus entrenaments solen durar no menys d’una hora i mitja perquè està preparant l’Ultratrail del Montblanc o l’Ultra de la Cerdanya. Curses en què un no s’hi posa per menys de 80 quilòmetres. Aprofiten les visites familiars per córrer. La  seva parella va en cotxe a casa de l’àvia, a Cabrera. El corredor hi va trotant des del Clot i apareix, satisfet, a mig dinar.

5. Els del gym. Els gimnasos es van adonar durant la crisi que el carrer els estava robant socis. Si no pots amb l’enemic, uneix-t’hi. Va ser així com van crear els grups de 'running'. Tots van amb la mateixa samarreta i els lidera un entrenador estilós. Creuen el mateix verd, van junts d’una banda a l’altra i són solidaris. Recorden les bandades d’estornells que al cel es mouen com un únic ser. 

6. El 'guadiana'. És aquest corredor que apareix després del Nadal i al setembre, a l’adonar-se que ha guanyat pes. Sol durar poc, sempre amb les mateixes vambes descatalogades i la samarreta de la Cursa d’El Corte Inglés del 2003.

7. El 'community runner'. Derivació del 'blade runner'. Així que acaba l’entrenament, comparteix a les xarxes socials la distància, el temps i el recorregut gràcies a alguna de les 10 aplicacions esportives que porta al mòbil. 

8. Els de tota la vida. Han corregut sempre. Abans que es posés de  moda. Quan ningú ho feia. Alguns van esprintar davant dels grisos. Poden tenir 40, 50, 60 o 70 anys, però mantenen el cos prim, les cames fines. Són els millors consellers perquè es coneixen totes les rutes, els temps semafòrics, els millors camins. Són els Miyagi del 'running'.

Notícies relacionades

El museu viral de Belén Esteban

El pla de seguretat prioritza reduir la reincidència i les ocupacions

9. Els despistats. Tot els és una mica igual. Són cosins germans dels 'guadiana'. Poden córrer amb vambes de bàsquet o amb les de la lliga nocturna de futbol sala. Acaben caminant. O més ben dit, passejant. Alguns aprofiten per fer un cigarret abans d’entrar a casa.

10. Els guapos. Tots els anteriors es divideixen en dos: els que poden anar sense samarreta i els que no. L’ordenança de civisme impedeix el seminudisme, així que els fibrosos i els de la rajola de xocolata només poden exhibir-se a la muntanya. Porten la samarreta feta una boleta a la mà.