El passeig que és un bar

El passeig de Sant Joan, al tram entre Arc de Triomf i la Diagonal, és des de fa tres anys una zona de trànsit pacificat amb les voreres de 17 metres, les més amples de l’Eixample. Des d’aleshores, s’ha anat transformat en un gran bar, amb més de 250 taules a l’aire lliure i 45 establiments on se serveixen menjar i begudes per ser consumides al mateix local, i amb el luxe que queda espai per als transeünts, l’arbrat, el carril bici i, fins i tot, les àrees de joc infantil.

  

L’estructura d’aquesta zona pren forma de bulevard, amb voreres enjardinades i sense una rambla al centre, a diferència de la franja entre Diagonal i Travessera de Gràcia, que no té els laterals tan amples, però sí una rambla de vianants pel centre. Són dissenys urbanístics oposats que divideixen aquesta avinguda en dues personalitats socials ben diferents. La de dalt és més de barri i menys transitada pels veïns d’altres districtes i pels turistes.

REFERENT

El tram més pròxim al mar, ideat per l’arquitecta Lola Domènech, s’ha convertit en un referent de com ressuscitar un carrer inhòspit durant dècades i en una lliçó de com una intervenció urbana pot canviar el carisma d’un passeig, que,  aquests últims mesos, també ha activat l’obertura de comerços i restaurants als carrers pròxims, com el japonès Nakashita del carrer de València.

La vida ha tornat a aquesta via que, des de finals del segle XIX, enllaça el barri de Gràcia amb el parc de la Ciutadella i l’entorn de Ciutat Vella. Però encara falta diversificar el teixit comercial. La majoria de locals, entre Diagonal i Arc de Triomf, són bars, cafeteries i restaurants oberts des del 2015. La primera a sembrar la llavor va ser la granja Petitbo, a la cruïlla amb Aragó, ja fa quatre anys. Després van arribar més de 20 nous locals. Entre ells, el de just al costat, que es diu Chicha Limoná.

«Abans era una avinguda sense vida, conquistada pels cotxes i els autobusos de Sagalés (hi havia parada), que circulaven amunt i avall pels quatre carrils. Amb la reforma, els vianants han reemplaçat el trànsit. Ara seure a les terrasses és una meravella, s’hi està molt a gust», descriuen Víctor Burgués i Sara Reixach, copropietaris de Chicha Limoná.

Goiko Grill s’ha instal·lat en un local que va ser llogat fa un any per altres emprenedors que no van arribar a obrir després d’invertir molts diners en la reforma. Xavier Aguilar, el consultor de la immobiliària Forcadell que es va encarregar del traspàs, explica que van tenir problemes econòmics i al final van abandonar el projecte. «Al ser un local amb llicència per a la restauració, hi va haver baralles per llogar-lo», diu Aguilar, que recorda que aquests grans recintes eren, la majoria, magatzems tèxtils.

"La reurbanització del passeig ha incrementat en un 20% els preus del lloguer. Els que s'acosten als 2.000 metres quadrats es cotitzen entre 8.000 i 9.000 euros. I els que ronden els 100, entre 2.000 i 2.500 euros. Abans solo s'interessaven els xinesos però ara ha canviat", desvela el consultor. Malgrat la creixent demanda, en aquests moments, destaquen cinc locals de lloguer en el bulevard. "Els més grans, si no tenen llicència per obrir restaurant, costen de traspassar, però ben aviat canviarà perquè entraran un altre tipo de negocis", comenta. Entre altres, els magatzems tèxtils.

«La reurbanització del passeig ha incrementat el 20% els lloguers. Els que s’acosten als 2.000 metres quadrats es cotitzen entre 8.000 i 9.000 euros. I els que ronden els 100, entre 2.000 i 2.500 euros», explica el consultor. Malgrat la creixent demanda, en aquests moments destaquen cinc locals de lloguer al bulevard. «Els més grans, si no tenen llicència per obrir restaurant, costen de traspassar, però ben aviat canviarà perquè entraran un altre tipus de negocis», comenta. 

    

Firebug, per exemple, fa dos anys que és al número 23 del passeig. «En aquest temps ha canviat molt. El passeig de Sant Joan és el que encara no ha pogut ser el Paral·lel, un lloc per a l’oci i per passejar», defineix Pura Campos, l’encarregada del bistrot.

En el rànquing de locals, als restaurants els segueixen 12 súpers, 12 perruqueries o centres estètics, vuit entitats bancàries, cinc farmàcies, cinc immobiliàries, quatre forns i tres espais referents del còmic, tres quioscos (un en traspàs), dues seus de serveis socials, dos estancs, dues loteries, dues botigues especialitzades en menjar per endur-se a casa i dues agències de viatges. Al bulevard hi destaca un oasi, entre Consell de Cent i Aragó, on subsisteixen una fusteria, la ferreteria Llanza (oberta el 1929) i la lampisteria Electricitat.

Guerra de terrasses

Aquest passeig té una ordenança específica de terrasses, fet que permet que s’instal·lin distribuïdes en 27 espais que no envaeixin les zones enjardinades. El màxim de taules per local és de 12, i no pot superar l’aforament interior. S’intenten situar al més a prop del local, però a prop de l’Arc del Triomf hi ha un conflicte entre l’històric Bar Lleida i el local Triomf Döner, que s’acusen de cobrar als clients de l’altre per la confusió que genera la proximitat de les taules.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

    

Elisa Zhang, del Bar Lleida, no entén com l’ajuntament ha situat el restaurant de kebabs, ubicat al número 8 del passeig, davant la finca del número 2. «Hi ha més de 500 firmes de veïns que reclamen que se’n desplaci la terrassa per saturació d’espai. A més, aquesta decisió afecta el Bar Lleida. Els clients no distingeixen i tots van al nostre lavabo», es queixa.