Processó d'indignats al Prat

«¿Saps el Pans & Company? Sí, sí, doncs passat el Pans i les escales mecàniques... doncs la cua comença mooolt més enllà. A la quinta força, paraula. Al-lu-ci-nant». La conversa telefònica la mantenia una noia, maleta a la mà, als voltants de la quilomètrica concentració de viatgers per accedir als controls de seguretat de la T-2 de l’aeroport del Prat. L’actitud de sorpresa i d’humor resignat que mostrava va ser una de les reaccions que més es van reproduir a les instal·lacions de l’aeròdrom barceloní ahir, primera jornada de vaga oficial del personal de vigilància d’Eulen, responsable de supervisar la seguretat als accessos previs a l’embarcament.

    

Tampoc s’havia de buscar gaire lluny per assistir a una rèplica menys pragmàtica. Retrats errants de ganyotes que il·lustraven cabrejos monumentals. «Es parla d’una hora i mitja per embarcar i jo em pregunto si això no es podria evitar, si ens volen amargar les vacances una vegada més: quan no són els vigilants, són els pilots, quan no…», explicava gairebé enfurismat el Luis Manuel, mentre la seva parella mantenia la mirada perduda.

    

Alguns metres més enrere, el Juan s’unia a la processó de maletes i a les sensacions del Luis Manuel. «Vinc quatre hores abans per agafar el vol a Dinamarca, que ja he vist el panorama per la premsa i no vull problemes», va explicar, mentre es preguntava si no hi ha una altra alternativa de protestar que no impliqui «el mateix de sempre». «Que vagin a manifestar-se a casa dels directius i que ens deixin disfrutar del moment als que hem estalviat tot l’any per poder fer una escapadeta. Estic fart que sempre paguem els mateixos desgraciats de sempre», lamentava.

    

Si els ànims ja estaven sulfurats a l’arribar a la fila, ¿com devien estar entre els que havien perdut els seus vols? La resposta es podia trobar als ulls del Luca, un alemany que feia cua (una altra cua) amb la paciència que encara li quedava al davant de les oficines de Ryanair, on una hostessa anava informant els viatgers abans d’arribar al taulell. «Al meu amic i a mi ens esperen a Berlín i per culpa d’aquest caos del qual no tenim cap culpa ens hem quedat a terra. Esperem respostes de Ryanair, però ja ens han dit que no és responsabilitat seva. A veure si ens poden col·locar en un altre vol avui mateix, perquè si no, no sé qui dimonis ens pagarà l’hotel i l’estada fins que puguem marxar», va comentar 

frustrat.

    

En aquests dubtes semblava que estava absort Ricardo Mendoza, novaiorquès que s’havia quedat sense volar a Roma, la seva següent destinació, «per problemes burocràtics i per aquesta immensa cua». «A més a més, ens han fet pagar 50 euros més per no haver fet el check-in on line i a l’arribar a l’arc de seguretat ens han fet tornar enrere perquè ens faltaven papers. Al tornar a fer cua hem perdut qualsevol possibilitat de volar», va detallar. Esperava resoldre l’imprevist «per disfrutar de l’hotel, el cotxe i el tour» que ja havia pagat, però va somriure quan se li va preguntar sobre si aquest imprevist afectaria la imatge que té de Barcelona. «No. Tornarem, segur», va comentar somrient.

    

L’austríac Otto no va dir si pensa tornar a Barcelona, però és que no tenia motius per emportar-se un mal record del seu últim dia a la ciutat. Va estar «poc més de 40 minuts» fent cua a la T-1, però no se li va fer gaire llarg, per la qual cosa es va mostrar sorprès quan es va assabentar que el col·lapse als accessos de seguretat estava encapçalant els titulars de la premsa. Tampoc semblava aclaparat Joaquín Peñalver, previsor com n’hi ha pocs. «El meu vol al Perú s’enlaira a les quatre de la tarda, però l’agència ja em va advertir que valia més evitar riscos», va explicar. I per evitar-los, Peñalver s’havia presentat al Prat abans de les deu del matí. Va admetre que «potser» havia pecat d’excessiva prudència al comprovar que els taulells per facturar les seves maletes no obrien fins a la una del migdia.

Notícies relacionades

Com sobreviure a la vaga de l'aeroport del Prat

El caos s'instal·la a l'aeroport de Barcelona

    

Falta d’informació que també intentava suplir una parella de Mossos a l’acostar-se als adults que feien cua amb nens petits. «Es poden estalviar tanta espera passant per l’accés per a famílies», va explicar un agent a una parella. Els grans van sortir del grup amb gran alleujament. Menys conformitat s’intuïa a la cara del seu fill, potser l’únic disposat a seguir a la cua si això li permetia continuar mirant l’imponent fusell que brandava un dels agents.