Anar al contingut

La flama torna a cremar

El foc torna al peveter en la festa pel 25è aniversari dels Jocs de Barcelona

Colau ret homenatge a Pasqual Maragall, present en l'acte oficial al Palauet Albéniz

Joan Carles Armengol / Toni Sust / Barcelona

La flama torna a cremar
La flama torna a cremar

/

El foc va tornar al peveter olímpic barceloní, de manera peculiar, 25 anys després de la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona-92, que es van complir ahir.

A les 22.30 hores, a la plaça de Catalunya, l’exjugador de bàsquet Juan Antonio San Epifanio, Epi, i l’atleta paralímpica Purificación Santamarta van ser els últims rellevistes a portar la flama fins a l’arquer, el mateix de fa 25 anys, Antonio Rebollo, que, no sense algun incident (a Epi se li va apagar el foc), va encendre la fletxa i va apuntar.

No va tirar: focs artificials van servir de pretext visual per recrear l’encesa que va tenir lloc fa un quart de segle. Mentre Rebollo abaixava la fletxa, lluny, a l’Estadi Olímpic Lluís Companys, s’encenia el peveter original.

Homenatge a Maragall

Els rellevistes, més de 30, van iniciar el seu camí al Palauet Albéniz, on un parell d’hores abans que Rebollo recreés el seu llançament, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va rendir un sentit homenatge al predecessor en el càrrec que va fer possible els Jocs del 1992, Pasqual Maragall, que va assistir a l’acte oficial de celebració dels 25 anys d’aquell esdeveniment irrepetible.

«Els Jocs van ser la suma de moltes mans i moltes voluntats, però no haurien sigut possibles sense una persona amb un lideratge excepcional, que veia més enllà i es va envoltar d’un equip magnífic. I ho va fer amb generositat, anteposant l’interès general. El verdader motor dels Jocs va ser Pasqual Maragall», va assegurar Colau en presència de l’exalcalde olímpic, acompanyat per la seva dona, Diana Garrigosa.

L’acte del Palauet Albéniz, el segon del dia presidit pel rei Felip, va servir de reconeixement també per al desaparegut expresident del COI, Juan Antonio Samaranch, per a qui l’actual mandatari de l’organisme, Thomas Bach (que va revelar que al gos que tenia en aquella època li va dir 'Cobi'), va demanar que la ciutat «valori el reconeixement que es mereix».  

El Rei, “orgullós”

El Rei, per la seva part, va recordar l’«emoció profunda» que va sentir a l’encapçalar, com a abanderat, la delegació espanyola. «L’immens orgull d’encapçalar un grup d’esportistes que representaven tot el que som i el que podem fer i aconseguir junts», va afegir Felip VI, que va felicitar el «'dream team'» de l’organització de Barcelona-92 que «serà sempre un exemple i un orgull per a tots». 

Davant Bach, el Rei va destacar que fins llavors els Jocs s’havien celebrat en una ciutat, però que els de Barcelona-92 «van ser per primera vegada els Jocs d’una ciutat». El foc va tornar a brillar a Montjuïc, on es va encendre la torxa que després va arribar a la plaça de Catalunya. La primera rellevista va ser Eli Maragall, neboda de l’exalcalde i golejadora en la victoriosa final olímpica d’hoquei sobre herba.

A la plaça

A les set del vespre tocades, la gent va començar a situar-se a la plaça de Catalunya, que no va registrar un ple considerable fins a l’arribada de la torxa, més de dues hores després. Fins a les 20.30 hores, les pantalles instal·lades emetien repetidament imatges emblemàtiques dels Jocs del 1992. Samaranch, llavors president del COI, anunciant que Bar­celona s’emportava el premi d’organitzar-los; l’alcalde, Maragall, pronunciant el discurs d’inauguració;  Freddie Mercury i Montserrat Caballé interpretant 'Barcelona'; el foc olímpic arribant a la ciutat des de Grècia. La veritat és que l’espera es va fer una mica llarga, i la festa, una mica desangelada.

Entre els assistents destacaven pel seu entusiasme un grup d’antics voluntaris. Felipa Prado tenia 46 anys quan va ser voluntària. Ho va ser als Jocs i als Paralímpics: «Em vaig inscriure abans que donessin els Jocs a Barcelona». Se sap de memòria el nombre de voluntaris que hi va haver: «44.767 als olímpics i 13.540 als paralímpics». Cada any, Prado, amb un grup de voluntaris, es reuneix davant l’Estadi Olímpic el dia 25 de juliol.

El tancament, Los Manolos

A les 20.30 hores va començar l’actuació de Mambo Jambo, i només quedava l’arribada de la torxa, que es va fer esperar. I després, el final, barrejant música i símbol de la cita olímpica: el concert de Los Manolos, que va tancar la celebració.