La zona zombi de Barcelona

«¡Sembla un escenari de The Walking Dead!», li etziba Eder Batiste a Júlia Romera al mig del carrer de Sant Adrià, al districte de Sant Andreu. L’ocurrència d’aquests dos estudiants de Psicologia està més que justificada al reparar en el desolador panorama que s’ha enquistat als paratges ofesos per les perennes obres de l’estació de la Sagrera. Amb les obres a mig fer, els espais estèrils i la insuportable canícula accentuen la sensació fantasmagòrica, vàcua, gairebé d’escenari de ficció més que apte per a la sèrie de zombis.

Els voltants de l’estació de Sant Andreu Comtal són un mostrari de tanques i mesures de perimetratge en forma de moles quadrangulars, d’uralita platejada, de reixes... Ja fa anys que s’hi tapen forjats metàl·lics incomplets, àmplies llengües de ciment i descampats a mig urbanitzar. Prou temps perquè el que es presumia com a provisional s’integri en l’entorn del veïnat, que encaixa el pegat i les promeses de dates límit de les obres amb un aliatge anímic de ràbia, incredulitat i frustració.

«¿Que ho acaben per al 2020? Fa tant de temps que sentim terminis... El meu net, el gran, ara té 19 anys i en tenia 3 quan ja ensorraven un magatzem de marbre per preparar el terreny per a les obres de l’AVE...», explica Benita Piqueras. «Em moriré i aquí seguiran les tanques», explica entre rialles. Al seu costat, la Concepció assenteix i lamenta que de les autoritats només en reben «maquetes i promeses», però de realitats «les justes».

El José Miguel no té gaires ganes de parlar mentre passeja el gos, però al final s’hi posa: «Estem veient les mateixes tanques dels nassos dia rere dia, avorreixen fins i tot als jubilats; i així seguirem mentre el PP governi», assegura. Un enfocament, el polític, en què, en part, coincideix el José Luis, veí del número 54 del carrer de l’Andana de l’Estació. «No compliran el termini, però no tant per una qüestió econòmica sinó per qüestions polítiques; forma part de la picabaralla per la sobirania d’uns i de la unitat d’Espanya dels altres», assenyala.

El José Luis es lamenta que l’únic moviment d’obres els últims anys ha sigut desplaçar la tanca que separa els edificis del carrer de l’Andana de la via del tren. «Estava a un metre i mig i el pas era tan estret que els lladres actuaven a gust aquí. Després d’atracar uns avis, ens vam manifestar i Adif va accedir a concedir un parell de metres més de pas», diu.

A la rambla de l’Onze de Setembre, la María, el Miguel i el seu homònim esbufeguen al parlar de l’impacte de l’alta velocitat en el seu dia a dia. «Intenta aparcar per aquí. El normal és trobar-ne a la zona del Bon Pastor, però per arribar-hi, un recorregut de poc més de 100 metres caminant es converteix en quilòmetres en cotxe pel tros de tornada que t’obliguen a fer els punyeters treballs», diu el Miguel. Tampoc anar caminant és una solució gaire efectiva «perquè les escales que remunten les obres de l’AVE són inaccessibles per a persones en cadires de roda», com recorda la María.

FALTA TOTAL DE COMPROMÍS

«Ens estan tancant. Falta una tanca a la Meridiana i això es convertirà en un manicomi, perquè ens fan tornar bojos», diu l’altre Miguel. «Hi ha una falta total de compromís amb el barri; venen molt poc a regar els jardins, s’obliden de nosaltres, som el cul del món, cosa impensable a la zona alta», afegeix.

El Manel, treballador de TMB, també es mostra més que escèptic amb les dates: «O ho paguem aquí o res, perquè ¿quina necessitat té Foment d’arreglar la superfície si l’AVE ja passa per aquí i completa el recorregut sense cap mena de problema?».