26 febr 2020

Anar al contingut

INFRAESTRUCTURES VIÀRIES

Foment preveu finalitzar les obres de l'estació de la Sagrera el tercer trimestre del 2020

Janet Sanz, tinent d'alcalde de Mobilitat i Urbanisme, titlla d'"imprudent" marcar una data d'inauguració

Les actuacions previstes, com la construcció d'un col·lector d'aigües residuals, costaran 841 milions d'euros

Cristina Savall

El ministre de Foment contempla que les obres estiguin acabades el tercer trimestre de l’any 2020. / SANDRA HINTERDORFER / ACN VÍDEOS

La construcció del col·lector de Prim, en una zona inhòspita, al nord de la que serà l’estació central d’alta velocitat de la Sagrera, va començar ahir, un dia abans de l’arribada de l’estiu astronòmic, complint per escasses hores els terminis anunciats pel Ministeri de Foment per reprendre les obres de la nova terminal de l’AVE, que feia tres anys que estaven paralitzades. Íñigo de la Serna, ministre de Foment, després de recórrer els descampats del districte de Sant Andreu acompanyat de Janet Sanz, tinenta d’alcalde de Mobilitat i Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, i d’Enric Millo, delegat del Govern a Catalunya, va informar que la previsió és que les obres finalitzin l’últim trimestre del 2020, incloent-hi els accessos a l’estació d’alta velocitat pròxima a la Meridiana i a l’estació de Sant Andreu Comtal.

«Hem complert el compromís de començar les obres abans de l’estiu», va destacar De la Serna, que va explicar que la intervenció urbanística s’abordarà en quatre actuacions, i que tindrà un cost total de 841 milions d’euros.

Sanz va assegurar que el ministre «s’ha guanyat un cafè», però es va mostrar cautelosa davant la data de finalització de les obres més ambicioses que afronta Barcelona. «Durant gairebé quatre anys aquí no hi ha hagut ni una mosca», va recordar la regidora, sota un sol de justícia que hauran de suportar durant aquest estiu els obrers i tècnics que construiran la conducció subterrània d’aigües residuals, que mesurarà 493 metres en total.

CINC MODIFICACIONS

«El ministre es va afanyar a l’afirmar que les obres finalitzaran abans del 2021. És imprudent posar una data tan pròxima, després de tot el que ha passat», va declarar Sanz a aquest diari, referint-se al fet que en els últims anys el projecte ha patit cinc modificacions. «Hi ha hagut massa sorpreses», va insistir Sanz, sense mencionar l’informe preliminar de Tribunal de Comptes que va denunciar el març passat una sèrie d’irregularitats a l’entorn de l’estació de la Sagrera, que inclou sobrecostos, pagaments per treballs no realitzats, terminis incomplerts i adjudicacions qüestionables.

La cinquena tinenta d’alcalde considera que els contractes pactats pels anteriors governs municipals no tenen sentit. «Donen massa poder a les empreses constructores. L’ajuntament no en té el control», va subratllar, i va insistir a dir que la voluntat és reactivar el projecte perquè «tot el procés funcioni correctament i les obres puguin finalitzar sense incidències».

Segons el ministre, els accessos a l’estació no s’iniciaran fins al tercer trimestre del 2017, amb una inversió de 231 milions, de la qual el 30% ja s’ha executat. Després, s’abordarà l’estructura de la mateixa estació, que suposarà 380 milions més, un import del qual «només» s’ha executat el 20%.

"AUDITORIA COMPLEXA"

«Del procés de judicialització i de les auditories de les obres depèn la quarta fase, que serà la construcció de la plataforma de la línia d’alta velocitat juntament amb el sector de Sant Andreu Comtal», va detallar De la Serna, que va sostenir que a Sant Andreu les coses «van amb més retard perquè l’auditoria és complexa». El ministre va reconèixer que hi ha la possibilitat que s’hagi de rescindir el contracte en vigor. També va afirmar que, en matèria ferroviària, les obres de la Sagrera són les més grans d’Espanya, juntament amb les de l’operació Chamartín, projecte que pretén soterrar les vies del tren, crear noves infraestructures de metro i millorar les vies de circulació actuals de Madrid, i que compta amb un pressupost més elevat.

Un portaveu del Ministeri de Foment va informar que les obres iniciades a la Sagrera es completaran amb l’execució de les connexions necessàries del col·lector de la rambla de Prim, cosa que permetrà la posada en funcionament de la xarxa global de clavegueram. «El cabal serà tan gran que semblarà un riu», va comparar el ministre. 

També es realitzarà el tancament del 'by-pass' construït en la canalització procedent del carrer de l’Onze de Setembre. Una vegada finalitzada la seva construcció, es procedirà a omplir les rases i a urbanitzar la zona, que consisteix a pavimentar calçades i voreres amb materials de característiques semblants als existents actualment.

Després, s’invertirà en la vialitat a la rambla de Prim, la rotonda de la via Trajana i la de la intersecció amb el carrer de Santander. A més, aquests treballs contemplen les obres complementàries associades al col·lector, com són, entre altres, els pous de registre i les canalitzacions. 

Cronologia del desastre de la Sagrera

1- DATES INCOMPLERTES

El primer trajecte regular de l’AVE Madrid-Barcelona va començar a funcionar el 20 de febrer del 2008, després de superar anys d’obres, desacords polítics sobre el traçat i dates incomplertes. Cinc anys abans, el març del 2003, es va inaugurar el primer tram de la línia d’alta velocitat entre Madrid i Lleida, i el desembre del 2006, el tram entre Lleida i Tarragona.

2- UN POL ECONÒMIC

Les obres de l’estació i els accessos de la Sagrera es van adjudicar el 2010 amb Jordi Hereu (PSC) com a alcalde. Havia de ser l’impuls a un gran desenvolupament que transformés la zona en un nou pol econòmic. Amb el seu antecessor Joan Clos fins i tot s’havia previst un fallit edifici icònic, de l’arquitecte estrella Frank Ghery, anomenat 'El Vel de la Núvia'.

3- UN ENTERRAMENT NEOLÍTIC

La troballa més significativa en les intervencions arqueològiques va ser el 2010, quan van descobrir un enterrament neolític d'uns 5.000 anys en les excavacions de l'entorn de l'estació de Sant Andreu Comtal. Els arqueòlegs van trobar les restes d'una persona enterrada a prop del baixador, però això no va afectar les obres, que van seguir a un ritme lent.

4- PRESSUPOST EMPETITIT

El 2013, l’alcalde Xavier Trias (CiU) va haver de pactar amb l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (Adif) que l’estació de la Sagrera fos més petita i costejar-la en part amb un centre comercial. La retallada va arribar al 20% de la infraestructura, que va passar de 800 a 650 milions. La titular de Foment, Ana Pastor (PP), va adduir que no podia pagar la inversió compromesa.

5- MOCIÓ CONTRA ANA PASTOR

El 2016, el govern municipal d’Ada Colau, CDC i la CUP van recolzar una moció d’ERC que sol·licitava la dimissió d’Ana Pastor, ministra en funcions de Foment del PP, per considerar que havia ocultat les irregularitats en la construcció de la Sagrera. La votació es va fer a la comissió d’Urbanisme municipal i va ser rebutjada únicament pel PP. El grup de Ciutadans es va abstenir.

6- LA INFRAESTRUCTURA FERROVIÀRIA MÉS GRAN DE CATALUNYA

Un cop finalitzada la construcció, la Sagrera hauria de ser un dels edificis més grans de Barcelona i la principal infraestructura ferroviària de Catalunya. Per a l’ajuntament, l’estació intermodal i l’enorme parc lineal per construir sobre el calaix que hauria de cobrir tot el llarg corredor de vies és també un projecte de creació de ciutat per connectar Sant Martí i Sant Andreu.