"Un gairebé no arriba a final de mes per culpa del lloguer"

«Tenint en compte el que hi ha a París, ens sentim afortunats». Rafael López té 26 anys, és canari i fa tres anys que viu a París. Des del setembre del 2016 comparteix un pis de 35 metres quadrats amb una amiga italiana que va conèixer mentre cursava un màster a Sciences Po. Entre tots dos paguen un lloguer de 1.100 euros en què està inclòs internet. El gas i la llum sumen 92 euros més al mes. La casa, l’últim pis d’un edifici haussmanià vetust però amb encant del districte 14 de París, tenia una habitació i un saló que Rafael ha convertit ara en la seva cambra.

«El vam trobar perquè la meva companya de pis és amiga de la filla dels propietaris. No vam tenir grans problemes amb el dossier, encara que ens van demanar un certificat amb el nostre contracte de treball i el nostre salari i dos avals, un a cada un», explica Rafael, que treballa com a auxiliar administratiu al col·legi espanyol de París.

Notícies relacionades

"La ciutat em convida a anar-me'n"

"Les mesures per frenar els lloguers no funcionen"

El dossier al qual fa referència és el primer de tot un reguitzell de malsons que esperen als qui busquen pis a París. Un feix de documents que el propietari d’un immoble exigeix al candidat abans de firmar un contracte. Una mena de càsting previ. «El sistema de lloguer a París em sembla impossible», prossegueix el jove canari.

La forta tensió del mercat francès ha fet disparar els preus. El parc de lloguer privat i el de protecció social obeeixen a regles completament diferents i aquesta dualitat impedeix reduir la distància entre les condicions d’uns i d’altres, sobretot a les grans ciutats. «És indecent com estan els preus. Amb el salari mínim un no arriba gairebé a final de mes per culpa del lloguer. I no cal dir que no pots ni pensar a comprar una casa, això és impossible», es lamenta Rafael. EVA CANTÓN