Elles manen (diferent)

S’esgotava l’anterior mandat i ella, en aquell moment encara més jove, era regidora de l’oposició. Ell, home fort del partit de govern, mà dreta del llavors alcalde i el seu predecessor al capdavant de l’àrea d’Urbanisme, malgrat en aquell moment ni sospitar-ho, va escriure un llibre. Un llibre en què parlava d’ella –va donar a un personatge els seus trets físics–, que li va dedicar i va tenir el detall de portar-lo al despatx. «Em vaig enfadar. La dedicatòria era, a més a més, en un to una mica pujat... I ell encara feia broma en públic sobre com em podia enfadar, que havia d’estar agraïda», relata l’avui tinent d’alcalde Janet Sanz. «Recordo haver pensat molt què havia de fer, si ho explicava... però em vaig sentir sola. Sé que aquesta situació, ara, s’hauria resolt diferent. Som més i estem més apoderades. Sé que avui li explico això a l’alcaldessa i se’n munta una de grossa».

    

Trencar el silenci, no deixar passar ni una actitud masclista, és un dels trets distintius de l’actual equip de govern municipal, que aquests dies travessa l’equador del mandat. Un govern que l’alcaldessa Ada Colau 

–la primera en la història de la ciutat– va definir des del primer dia com a feminista, en què vuit dels 15 regidors són dones, sis de Barcelona en Comú més les dues socialistes. «Denunciar aquestes situacions en primera persona és una manera de fer que una cosa que passa des de fa segles, que vivim en una societat masclista i patriarcal, sigui notícia», assenyala la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, que va fer públiques al seu perfil de Facebook diverses actituds masclistes protagonitzades per directius «de més de 40 anys amb corbata». 

MIRADA DE GÈNERE

 Una consciència que ha arribat l’hora de dir prou que es respira també, expliquen, entre les regidores de l’oposició. «Després de publicar l’episodi del comitè executiu de Turisme, em va enviar un missatge una regidora de l’oposició amb qui he tingut fortes discussions polítiques mostrant-me el seu suport», subratlla Pin. «Segurament perquè venen de partits en què els ha costat que se les reconegués 

–afegeix Sanz– són plenament conscients de la situació». Assenteix la socialista Carmen Andrés, regidora d’Infància, Joventut i Persones Grans.

  

  Més enllà de respondre a cada exabrupte (no s’ha cansat de fer-ho la mateixa alcaldessa cada vegada que el Félix de Azúa de torn l’ha enviat a servir a una parada de peix), un dels canvis que ha comportat l’arribada d’aquest govern és la introducció d’una mirada de gènere sobre totes les seves accions. Un canvi en el relat. «S’ha convertit en una política troncal, que té l’objectiu d’impregnar totes les àrees», apunta Laura Pérez, regidora de Feminismes i LGTB, regidoria de nova creació.

  

 Pérez té clars els reptes per a la segona meitat de mandat. «És imprescindible seguir treballant en el reconeixement que cuidar les persones és part de l’economia», assenyala. Un altre, als seus ulls igual d’important, és la lluita contra la violència sexual. «Tenim una quantitat de violacions elevadíssima a la ciutat. No pot ser que una de cada quatre dones hagi patit una agressió sexual», exposa la regidora de Feminismes. La regidora destaca també el suport en aquest camp de la CUP a l’hora de portar a terme aquestes polítiques i la importància de la projecció internacional que dona a aquestes polítiques que estigui al capdavant del consistori una personalitat com la de Colau, encara de baixa maternal, que va accedir a fer-se les fotografies que acompanyen aquest reportatge aprofitant una visita que va fer a Sant Jaume.

CANVI EN LES HEGEMONIES

 «Una sola dona no pot feminitzar la política. Fan falta molts lideratges femenins, i aquest govern els té. No només l’alcaldessa o les regidores, també les comissionades», introdueix la tinenta d’alcalde Laia Ortiz, màxima responsable dels Serveis Socials, que aquesta feminització ha posat al centre de l’agenda política. «Per a mi la feminització de la política té a veure amb el fet de posar al centre la quotidianitat. Allò que no havia sigut mai important», prossegueix Ortiz, convençuda que s’està produint un canvi en les hegemonies. «Fa cinc anys –assenyala– parlar de la necessitat de reduir la contaminació i de fer una ciutat més vivible només era cosa de quatre ecologistes. Avui és una idea de consens».

  

  Fruit d’aquesta mirada femenina sobre la ciutat, més inclusiva, insisteixen, sorgeixen apostes com les per a molts indigestes superilles. «Es tracta d’intentar generar una jerarquia diferent en l’espai públic», reivindica la regidora d’Urbanisme. «L’espai públic ha estat sempre pensat per a la gent que es mou en cotxe per la ciutat, que normalment són homes que van a treballar en determinats entorns, com polígons que no tenen connexió amb el transport públic. El repte és pensar com situem les persones que van a comprar, les que van a buscar els seus fills a l’escola, i aquests nens i nenes», prossegueix Sanz.

  

 Sobre com es viu la contradicció aparent que suposa parlar de posar la vida i la cura de les persones al centre estant al capdavant d’una institució tan absorbent com el govern en minoria d’una gran ciutat, Ortiz ho té clar: malament. «Si alguna cosa m’ha fet plorar des que estic a l’ajuntament és la impotència de no veure prou la meva filla, que tenia vuit mesos quan vam entrar en el govern de la ciutat», se sincera la tinenta d’alcalde. «És una contradicció 

–prossegueix– que encara no hem sabut resoldre».

Notícies relacionades

La sequera manté en suspens la tramitació del Pol Biomèdic

Els comerços del Llobregat Centre perdonen 1,3 milions de deute

  

  A Andrés –regidora socialista des del 2007– la fa enfadar i l’angoixa –la segona cosa abans més que ara– haver de donar explicacions sobre aquest assumpte. «Quan acabes molt tard d’una reunió sempre et pregunten com ho porten els teus fills. A un home no li fan mai aquesta pregunta», reflexiona. La clau seria intentar no acabar les reunions tan tard, apunta Sanz. «Això també és feminitzar la política. Nosaltres anem més al gra. Optimitzem el temps perquè valorem més la nostra vida privada. Ells disfruten més escoltant-se», conclou la regidora, per a qui un dels orgulls del llegat d’aquests dos anys de mandat és que en les audiències públiques infantils les nenes diguin que volen ser alcaldesses o regidores, una cosa (gairebé) inimaginable anys enrere.