Els ciclistes del Bicing tenen menys accidents que els que utilitzen bici pròpia

Entre les diverses polèmiques urbanes hi ha el mite del ciclista incívic. I de tots ells, el del Bicing s’emporta l’or, per allò de portar entre les cames una màquina que no és de ningú i és de tothom. Les xifres desmenteixen la mala premsa d’aquest mitjà de transport: del total de vehicles implicats en accidents el 2016, tan sols el 4,5% eren bicicletes (per un 39% de motos). L’estadística també tira per terra la imatge que es té dels abonats al Bicing: cauen menys que els que circulen en la seva pròpia bicicleta.

    El 2010, tres anys després de la seva estrena, una tercera part dels desplaçaments en bici (el 34%, aproximadament) es realitzaven en una de les 6.000 bicicletes blanques i vermelles gestionades per la multinacional Clear Channel. Avui dia, aquest percentatge es queda en el 26,5%. Però no perquè hagi caigut l’ús de la bici pública (ho ha fet, però de manera moderada), sinó perquè ha crescut molt l’aposta per la bicicleta particular. El 2015 es van registrar 145.022 desplaçaments a pedals (106.000, el 2010), dels quals 38.454 es van realitzar en una bicicleta del Bicing. Traslladat al nombre de bicicletes implicades en sinistres, i segons la resposta donada per la Guàrdia Urbana a una pregunta del grup municipal del Partit Popular de Barcelona, tan sols el 18,5% (123 de 662) eren bicings, vuit punts percentuals menys que la seva presència total en la circulació.

PASSATGERS PROHIBITS / Pel que fa als ferits, el 2015 hi va haver 521 ciclistes que van requerir algun tipus d’atenció mèdica, dels quals 88 eren abonats del Bicing (16,9%). Aquest percentatge, no obstant, va créixer el 2016 fins al 19%, com també ho va fer el de bicis públiques implicades en sinistres, que va escalar d’aquest 18,5% al 20%, tot i que encara no consta el percentatge que va ocupar en el nombre de desplaçaments. En qualsevol cas, sempre per sota del volum que ocupa el sistema en la mobilitat de la capital catalana.

    L’estadística facilitada pel comissionat de Seguretat, Amadeu Recasens, al PP també detalla els passatgers de bici que han resultat ferits. El 2015 van ser quatre de bici particular (un nen en una cadireta és l’única opció legal, fora que es tracti d’un tàndem) i cap al Bicing (la bici pública no admet un segon ocupant en cap cas). El 2016 hi va haver dos passatgers de la bici privada ferits lleus per set del sistema gestionat per Clear Channel. És habitual, sobretot entre gent jove, utilitzar els parafangs o el mateix quadro de la bici per portar un segon ocupant arrambat de qualsevol manera.

SEMÀFORS EN VERMELL / Pel que fa a les sancions, la Guàrdia Urbana imposa multes sense distingir si la bicicleta és privada o pública. La més habitual segueix sent la de saltar-se el semàfor en vermell. El 2015 es van imposar un total de 7.922 sancions, gairebé 22 diàries. També destaquen els ciclistes que pedalegen amb auriculars, que van acumular 2.754 multes (7,5 al dia) i els que circulen per una vorera vetada per a la bici (1.629 sancions el 2015).

    Aquest últim punt està pròxim de solucionar-se amb l’entrada en vigor de la modificació de l’ordenança de circulació que expulsarà les bicicletes de la majoria de voreres de la capital catalana. Tindrà lloc d’aquí aproximadament un any, encara que en primera instància estava previst executar l’ordre l’1 de novembre. No es va portar a terme perquè el govern d’Ada Colau considera que encara no està garantida la seguretat de les bicicletes a la calçada, el que tard o d’hora serà el seu lloc natural.

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

    L’ajuntament té entre mans un pla per passar de 116 a 308 quilòmetres de carrils bici abans d’acabar el mandat, el maig del 2019. Se n’han executat a prop de 35, i se n’estan tramitant 62,5 més. Els últims s’obriran aquest mes d’abril al carrer de Cartagena –connectant les Glòries amb l’Hospital de Sant Pau–;

Ramon Turró, entre la rambla del Poblenou i Selva de Mar; Selva de Mar, entre Pere IV i la Gran Via; Sant Adrià, entre Ferran Junoy i Ciutat d’Asunción, i Ciutat d’Asunción, entre São Paulo i Sant Adrià.