Records per a l'oblit

Barcelona no es mereix ser recordada amb un imant 'made in China' de dos euros l’únic nexe del qual amb la ciutat és que algú en una remota fàbrica hi va estampar el nom de la capital catalana. Però contra la globalització i els 'souvenirs 'low cost' perpetrats en sèrie a l’Àsia –amb idèntics dissenys als quals imprimir el nom de Barcelona, Roma, París o Londres– poc hi pot fer cap política municipal. No és qüestió només de mal gust, sinó de diners. «La gent vol records econòmics», opina un venedor de la Sagrada Família al no poder justificar la falta d’ànima de l’arsenal de presumptes records que ofereix a la seva botiga.

    

Però deixant de banda la qualitat de la mercaderia, el que sí que fereix la sensibilitat i l’orgull local és comprovar com a la majoria de botigues de 'souvenirs' industrials el vestit de farbalans segueix estant a la primera línia. Els establiments del carrer de la Marina, Mallorca, Provença i tota l’àrea segueixen disposant primer el material que no representa gens la cultura barcelonina ni catalana.

    

Mentre les botigues vinculades a institucions públiques o culturals (les de Turisme de Barcelona o les de museus com la llibreria Central del d’Història de Barcelona) opten per vendre peces de producció local, amb disseny, referències subtils a la ciutat o simplement icones lligades al seu caràcter (del paviment hidràulic a l’empremta de Cerdà), un exèrcit de castanyoles, sabates de flamenc i toros desborden a les botigues populars, gairebé sempre regentades per pakistanesos propietaris de més d’una botiga. La dessuadora d’University Barcelona està fins a la sopa.

    

Els esforços de l’ajuntament i el Govern per promoure la identitat catalana es queden gairebé en un gra de sorra en un desert de bufandes del Reial Madrid i d’imitacions dolentes de l’equipament del Barça. «El meu net estarà encantat», diu una anglesa amb la samarreta de Messi entre les mans i un coixí amb forma d’emoticona a l’altra. La resta de l’aparador el completen samarretes d’Al Pacino i el Che i un desplegament de polseres barates que semblen sortides d’un mercat turc. ¿Quina empremta de Barcelona deixarà això?

Notícies relacionades

Barcelona promou el 'souvenir' solidari

La sequera manté en suspens la tramitació del Pol Biomèdic

    

Si el pobre autor de la Sagrada Família s’aixequés de la seva tomba tornaria a caure fulminat al veure que l’imperi del 'souvenir' que envolta el temple (i no és pitjor del de la Rambla) fa servir tant el seu nom en va. Gaudí dona nom a diversos locals amb una altra paraula gastada, com regals o fashion. El nom del temple també presideix la trista oferta, i les imatges de les seves obres estampen tota l’artilleria de 'souvenirs' i imants, competint amb una sobredosi de trencadís. Res per recordar.