Els Pelúos a la policia: "Protegiu les nostres famílies mentre negociem"

Les famílies desplaçades durant la crisi derivada del crim de la discoteca Nirvana del Port Olímpic van fugir tan lluny com van poder. Almenys, al principi. Transcorregudes les primeres setmanes, i amb les pertinences a sobre, van començar a tornar tímidament vigilant els horitzons més pròxims. Al cap de pocs mesos, s'havien buscat una nova vida escampats per diferents poblacions de la corona metropolitana de Barcelona. 

La majoria dels exiliats de Sant Roc (Badalona), el gruix dels fugits, tot i que la màxima tensió es va viure a la Mina, van triar cases buides d'urbanitzacions de Teià i Alella. Eren torres construïdes en zones d'alt poder adquisitiu els veïns de les quals, de la nit al dia, es van veure immersos en la lluita entre clans gitanos. "Allò va causar una gran alarma social", explica Xavier Porcuna, portaveu dels Mossos d'Esquadra. Les cases de luxe que van ocupar eren propietat de bancs, que no van denunciar l'ocupació i, per tant, cap jutge va ordenar el seu desallotjament. També es van registrar nous inquilins desterrats per la còlera dels Baltasares a Tordera i a Palafolls. Allà es van disparar de la mateixa manera les "queixes veïnals".

Fins on van arribar a saber els Mossos, es van produir 54 noves ocupacions, repartides per diverses poblacions catalanes. No obstant, també hi va haver desplaçats que es van instal·lar en segones residències de la seva propietat, matisa Porcuna. Però la majoria eren propietats que els desplaçats van trobar buides i que van ocupar per la força. A finals de l'any passat, 24 d'aquestes ocupacions seguien actives.

GUARDIANS I ASSISTENTS 

El treball dels Mossos es va multiplicar durant aquestes dates. Especialment el de la Regió Policial Metropolitana Nord. No només s'havien de protegir les zones calentes del conflicte -els barris de la Mina i Sant Roc- d'una possible venjança dels Baltasares, sinó que també calia atendre les necessitats de les noves colònies d'exiliats, principalment al Maresme.

Notícies relacionades

Els Pelúos accepten el desterrament de la Mina per acabar la guerra entre clans

La disco colombiana més gran de BCN obre amb oposició veïnal

Els policies es van convertir en interlocutors a qui les famílies desterrades van recórrer per negociar amb els consistoris l'aigua i la llum de vivendes ocupades, o per escolaritzar menors en col·legis pròxims, o per trobar una sortida laboral per a adults que també havien deixat enrere la seva forma de mantenir la família.

"Quan els homes escollits anaven a negociar, ens demanaven als Mossos que protegíssim les dones i els nens", explica Porcuna, en una anècdota que reflecteix bé el clima de por que van viure aquestes famílies i també l'estret vincle que policies i exiliats es van veure forçats a mantenir durant mesos.