El sorprenent 'boom' de les matalasseries a Barcelona

Cada vegada que a Barcelona floreix un tipus de negoci molt concret cal pensar en modes, però també en situacions conjunturals. Una empenta que en aquesta ciutat, més turística i internacional, es tradueix en els últims temps en una allau de serveis i botigues que a vegades semblen pensats per al forà però que acaben sent per a molts públics, segons la seva ubicació. Les estrenes comercials en els eixos més cèntrics segueixen fonamentades en la moda i complements i en la restauració, però als barris broten sense treva algunes tipologies molt concretes i que criden l’atenció, com grans matalasseries, bugaderies d’autoservei, alimentació o forns amb degustació, immobiliàries, botigues de queviures d’horari nocturn i botigues d’aliments ecològics o de proximitat, principalment. L’auge de les franquícies contribueix a l’expansió d’algun d’aquests fenòmens.

Si el zenit de la crisi va estar marcat per la irrupció de comerços oportunistes com els de compravenda de joies, les fruiteries (per la baixa inversió) o els serveis d’estètica, on molts desocupats buscaven obrir-se pas com a emprenedors, el començament de la recuperació econòmica està marcat per la hiperespecialització. Així, la debacle de la construcció va fer tremolar molts comerços de mobiliari, però per contra ha propulsat un subgènere d’aquests: les matalasseries.

És sorprenent veure com en poc més d’un any aquest negoci, abans reduït en l’entorn urbà i amb operadors de barri de tota la vida, ha donat pas a un desembarcament de marques que es despleguen per la ciutat. Fonts del sector més tradicional mantenen que el matalàs és l’element amb més renovació i més necessari del mobiliari domèstic, i per aquest motiu molts operadors hi han posat la vista. Qualsevol família en necessita diversos i el màrqueting juga de la seva part, amb la nova era de la viscolàstica i altres materials i les seves aparents prestacions, que inciten al recanvi.

En moltes ocasions són fabricants que venen el seu producte sense franquícies ni intermediaris. Dormity, per exemple, té 14 de les seves 48 botigues a Barcelona. Edita fullets on es detallen les prestacions de cada model i les seves propietats, una elecció que cada vegada sembla més complicada per al consumidor davant l’allau de propostes.

FABRICACIÓ ÀGIL

Encara que la tecnologia sembla molt sofisticada, en general la fabricació és molt més àgil que no pas abans i acostuma a procedir del País Valencià. Però per la capital catalana afloren propostes de diferent segell. El Gigante del Colchón, adquirit el 2005 pel grup holandès Beter Bed Holding, es basa en la gestió directa i dels seus 50 establiments, 11 són a la ciutat, amb la promesa de preus raonables i bon assessorament. També Factory Descans compta amb una desena, Sueños s’ha implantat en diversos barris i a l’àrea metropolitana..., entre una llarga llista.

Si els 9.706 pisos turístics legals (i els milers d’il·legals) han generat sens dubte una injecció de clients a les matalasseries, també són clients habituals de les noves bugaderies autoservei, encara que el fenomen va molt més enllà. Fa un parell d’anys aquest diari va recollir l’obertura d’unes 40 en poc temps, ara són moltíssimes més, encara que no hi ha un cens oficial perquè l’ajuntament no comptabilitza les tipologies comercials totals.

RÈGIM DE FRANQUÍCIA

Només el segell La Wash, creat a la capital catalana el 2012, ja suma 35 establiments a Barcelona (més tres en preparació) i 25 a l’àrea metropolitana, encara que té vocació internacional, explica el seu gerent, Javier Llacuna. La majoria són en règim de franquícia, però presumeixen d’acompanyar com a marca els emprenedors (des d’inversors fins als que busquen una autoocupació) i prioritzar el «servei de barri».

De l’evolució del concepte en dona fe la seva nova app que permet pagar amb el mòbil i recollir la bugada quan està a punt. Una opció que atrau tant els residents temporals sense rentadora com famílies nombroses (hi ha rentadores de fins a 19 quilos de càrrega) o persones que prefereixen rentar així peces grans, en lloc de portar-les a la tintoreria.

A Fresh Laundry, impulsada per Roberto Haboba i amb 41 establiments en funcionament (més d’una dotzena a Barcelona) han arribat a calcular que per a una família mitjana les bugaderies poden suposar un estalvi anual de 1.000 euros entre electricitat, aigua i productes de neteja. Possiblement aquest argument ompli les seves seus d’un públic cada vegada més variat i on a més la meitat dels franquiciats repeteixen. En la seva opinió, la saturació queda lluny perquè aquest mercat emergent encara dista molt de les xifres dels EUA o França, per exemple. I com a negoci, la franquícia implica l’adquisició d’una maquinària industrial i la gestió en autoservei, on s’obre i es tanca cada dia des del mòbil. La consigna és la rapidesa (45 minuts per rentar i assecar fins a 17 quilos d’una vegada) i hi ha fins i tot servei per a roba de mascotes.

Aquest final del túnel de la crisi s’ha saldat en poc més d’un any amb l’obertura d’un miler d’immobiliàries, com va informar aquest diari el mes passat. El repunt de venda de vivendes i l’increment de preus de compra i de lloguer han tornat a posar en efervescència el sector, que ara ofereix un aspecte renovat, amb aparadors amb pantalles informatives que disseccionen l’oferta. El que crida més l’atenció és que algunes tenen més demanda que oferta real d’immobles. Però la mínima estructura i inversió afavoreix la seva proliferació.

CONSUMIDORS CONSCIENCIATS

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Les obertures en voga també tenen els aliments saludables com a protagonistes, amb productes de dietètica i ecològics cada vegada més demanats entre els consumidors conscienciats pel que mengen. No obstant, la seva presència encara és més baixa que la de queviures regits per immigrants, dels quals ja n'hi ha 1.100 a tota la ciutat. Les noves botigues sanes són més grans i tendeixen a incloure tant envasats com fruites i verdures, encara que encaixen sobretot als districtes amb rendes més elevades.

Altres negocis són més territorials. A Ciutat Vella hi ha hagut una gran proliferació de nous serveis vinculats al turista (com el lloguer de bicicletes i segways per hores), destaquen des de l’observatori econòmic Eixos.