Els colmados ja suposen una sisena part del comerç alimentari de carrer de Barcelona

Pels seus horaris extrallargs, la seva proximitat i els seus productes d’emergència, s’han convertit en un recurs més o menys utilitzat per la majoria de barcelonins. Les botigues de queviures regentades per immigrants (gairebé sempre pakistanesos) floreixen des de fa anys, inicialment al centre i després com una àmplia taca d’oli per gairebé tota la ciutat. Però fins ara no hi havia xifres que dimensionessin l’evolució del fenomen badulaque: són més de 1.100 i copen una sisena part de l’oferta comercial alimentària a peu de carrer de la ciutat (sense incloure-hi mercats municipals), encara que en alguns barris són clarament omnipresents.

En el rànquing de botigues per quilòmetre quadrat, arriben a les 96,5 (proporció) al Raval, seguit per la Vila de Gràcia. Mentre que si es mesura la seva presència per densitat de població, el Raval torna a ser líder amb gairebé 22 per cada 10.000 habitants, seguit pel barri Gòtic. Les dades són fruit de l’últim recompte de l’observatori econòmic Eixos, que comptabilitza, analitza i classifica l’oferta comercial de Barcelona, entre altres municipis.

La revisió de finals del 2016 mostra l’àmplia implantació d’aquests autoserveis (1.136 en aquest moment), que van germinar per cobrir sobretot la franja comercial horària nocturna i festiva, quan els comerços tradicionals i supermercats estan tancats, però també van apuntar directament a les zones turístiques. En termes de mitjana de la ciutat, la creixent oferta colmados-supermercat de barri i llarg horari, capitanejats per immigrants asiàtics, –que l’estudi distingeix de les botigues de comestibles selectes d’horari clàssic–, representen un 17,63% de l’oferta alimentària de Barcelona, compten amb 11,1 locals per quilòmetre quadrat i amb set per cada 10.000 habitants.

Però el que és raonable en termes mitjans, acusa autèntics extrems en el còmput per barris. Carlos Carrasco, soci i responsable de dades d’Eixos, destaca que l’efecte turístic juga un paper destacat en la concentració espacial i la densitat de botigues respecte dels habitants de la zona. En el primer apartat, després del Raval i el centre de Gràcia (52 per quilòmetre quadrat), se situen Sant Antoni (gairebé 49); Verdum; Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera; el Camp d’en Grassot i Gràcia Nova, la Font de la Guatlla, el Gòtic, la Prosperitat, el Camp de l’Arpa, la Sagrada Família...

IMPLANTACIÓ ESTRATÈGICA / Pel que fa a densitat per cada 10.000 habitants, al Raval el segueixen el Gòtic, Sant Pere, el Poble-sec, la Barceloneta, la Vila de Gràcia, la Dreta de l’Eixample, la Font de la Guatlla, el Coll... És a dir, el badulaque irromp quan la necessitat la dicta la immediatesa de la compra i la distància (com en la compra per part de turistes) o bé quan són barris amb poca oferta comercial general o en les franges nocturnes i festives.

L’analista afegeix que la distribució té també un «component socioeconòmic», ja que aquests establiments representen un percentatge més gran de l’oferta total d’alimentació en barris populars. En aquesta classificació, el barri del Coll és on els colmados tenen més pes (47%) dins el conjunt de botigues alimentàries, seguit de prop per la Font de la Guatlla, Poble-sec (36%), la Maternitat i Sant Ramon (31%), Roquetes, Teixonera i Vallcarca.

I si al capdamunt de la llista se situen barris que multipliquen fins per nou la mitjana de la ciutat pel que fa a concentració, també s’ha de subratllar que les botigues de queviures, col·loquialment anomenades paquis, no han tingut èxit a Vallvidrera, Baró de Viver, Canyelles, la Clota, la Marina del Prat Vermell, Torre Baró, Vallbona i altres barris perifèrics.

TRADICIÓ COMERCIAL / Darrere de cada taulell hi ha una història, però en general els primers pakistanesos que fa dues dècades van obrir botigues de queviures a Barcelona portaven el comerç a la sang. Després la crisi va ampliar el perfil i va reclutar molts forans d’altres àmbits, però gairebé sempre d’aquell mateix país.

Notícies relacionades

Collboni pressiona Airbnb amb un nou conveni i mesures penals

El Síndic demana allotjar famílies vulnerables en pisos turístics

Alguns es passaven a l’alimentació després de la febre i ocàs dels locutoris, altres simplement buscaven una sortida laboral com a autònoms (la majoria són petits emprenedors que només tenen una botiga), disposats a fer horaris maratonians (moltes vegades amb un soci) perquè el negoci sigui mínimament rendible en algunes zones.

Carrasco afegeix que hi ha més condicionants en la seva irrupció, com que als barris de Ciutat Vella la tipologia d’edificis antics no faciliti la instal·lació de grans supermercats, i n’agafin el relleu. En algunes zones superen les botigues especialitzades (fruiteries, peixateries...) perquè clarament apunten al viatger.