A on van els animals morts

Els senglars solen morir atropellats, i segons el cop queden en males o pitjors condicions, i com que moren a la carretera els seus cadàvers solen anar a parar al fons d’una cuneta, i pesen molt, i és el pitjor malson del recollidor d’animals morts. Els gats, en canvi –que també tenen tendència a morir sota les rodes–, no solament no pesen, sinó que no solen deparar espectacles de sang, fins i tot en la mort són discrets, i és més fàcil tot, recollir-los, manipular-los, ficar-los dins la bossa. Tret, és clar, quan no moren sota sinó entre les rodes, que és freqüent, i llavors el recollidor ha de recuperar un cadàver no especialment estètic, ni especialment manejable. És un treball brut. Però algú s’ha d’encarregar de fer-lo.

 

Hi ha un servei, el Servei de Recollida d’Animals Morts, que és responsable que no s’acumulin els cadàvers d’animals als carrers. Tenint en compte que l’any passat van recollir 327 cadàvers de gat i 318 de colom –els dos col·lectius que més aporten a l’estadística– ningú pot dir que no és un servei necessari. Hi ha animals a la ciutat i moren i algú se n’ha d’ocupar. Darrere de gats i coloms –a una considerable distància– figuren les rates, de les quals es van recollir 190 l’any passat. És la llista dels animals pària. Gats –la varietat de carrer–, coloms i rates. Els emparenta una mateixa calamitat. Moren en qualsevol lloc i els seus cossos queden a la intempèrie fins que algú avisa el servei, o fins que la furgoneta del servei passa casualment per allà.

Cabres degollades

Animals recollits a la via pública el 2016: un ànec, vuit conills, 21 gavines i 82 gossos. La nota exòtica: nou galls i nou fures. La nota estrambòtica: «Després de Sant Joan se solen trobar restes d’animals que es nota que han servit per fer rituals estranys… Cabres amb un tall al coll… Gallines…» Durant sis anys, Mercedes Carrasco ha sortit diàriament al carrer a recollir animals, i aquesta és la mena de coses amb què a vegades –únicament de vegades, per sort– ha de lidiar: senglars a la cuneta, gats entre les rodes, cabres degollades. No és una feina fàcil. «Al principi ho vaig passar molt malament, sobretot quan ho comparava amb el que feia abans, que era netejar grafitis, però després t’hi acostumes». Hi va haver una reorganització i Mercedes va acabar allà, al lloc del copilot d’una furgoneta condicionada per al transport d’animals morts. Surt cada dia, perquè cada dia hi ha feina. En una ciutat moren animals tothora.

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

I no solament només al carrer. També moren a les cases, potser després d’una agonia dolça, potser després d’una injecció que simplement els provoca el son. El servei té aquesta part amable, la recollida de mascotes i animals de laboratori; segueixen sent animals morts, però hi ha menys calamitat, menys sang. Aquí el normal és trobar un propietari compungit amb qui s’ha de tenir tacte, necessitat de consol: el seu gat, el seu gos de tota la vida acaba de morir. «Encara que a vegades passa que l’amo el dona per mort i en realitat està viu. Sempre ho comprovem. És un moment complicat». Llavors, el servei emprèn la retirada. No són experts en reanimació. Abans de tancar la porta aconsellen una trucada al veterinari.

Animals recollits en domicilis particulars l’any 2016: 465 gossos, 331 gats, 34 conills. Quatre coloms (moren als balcons) i sis fures. El detall exòtic: una vegada, fa anys, els van avisar per recollir un varà. «I al meu company estic segura que una vegada li va tocar una serp». El detall estrany: últimament hi ha massa gossos que cauen dels balcons, que moren aixafats contra l’asfalt. «Jo no sé què els passa, estan tontos», diu la Mercedes. ¿A on van els animals morts? Tots, siguin de carrer, domèstics, gossos, coloms, acaben en una incineradora, a Torelló.