L'ovella no tan negra dels Güell

Visitar el Palau Güell amb una Güell per partida doble té el seu què. Carmen Güell Malet y de Travy descendeix de dos dels fills d’Eusebi Güell, el que portava el seu nom, i d’Isabel, la primogènita del protector de Gaudí. El doble llinatge s’explica perquè els seus avis eren cosins, no es pensin. L’entrada a palau, però, no té res a veure amb els seus besavis i sí molt amb una altra de les filles del patrici barceloní: Maria Lluïsa, la més artista de tots els fills del mecenes i industrial.

    No només això. També va ser la més seva. Independent, amb caràcter i una mica excèntrica. «No sé si tant com per dir que era l’ovella negra de la família però sí que era molt diferent dels seus germans. No va fer el que s’esperava d’ella», afirma la descendent. ¿I què se n’esperava? Doncs el que corresponia a una dona de bona família d’aquella època: que es casés i es dediqués a les seves coses, o sigui, a res. Maria Lluïsa no es va casar: «Va ser una soltera recalcitrant per elecció». Tampoc s’esforçava gaire per lluir: «Ni era presumida, ni li agradaven els modelets femenins». Era contestatària: «El seu pare deia que no podia parlar amb ella perquè l’hi discutia tot». I, a més, valorava la independència: «Es va comprar una casa al poble de Comillas, rústica i antiga, per allunyar-se del controlat entorn familiar del palau de Sobrellano». 

    Això va ser durant els estiuejos, llavors molt llargs, i més entre els llinatges acabalats. A l’hivern, residia al palau Güell amb la família. I durant tot l’any es dedicava al que li agradava: la pintura. També a la música, com la seva germana Isabel que sense ser tan, diguem-ne, radical com Maria Lluïsa, es va entregar a la composició, activitat tan vetada a la dona com la pintura al misogin segle XIX i principis del XX. Com a mostra, la firma de la pintora: MLG. Una manera de no indicar el seu gènere i així evitar comparacions amb els seus companys masculins, els bons, se suposava.

    Però la Güell bohèmia i excèntrica va tenir sort. Era filla de qui era, algú que estimava les arts i li va donar l’educació que desitjava. A més d’instal·lar-li un taller a la sala de billar del palau perquè pogués crear. Hi va pintar els seus quadros, impregnats de japonisme, influència que s’estilava llavors, i molt moderns per a l’època. Sempre flors, però silvestres. Res de bodegons a l’antiga. I sempre amb fons foscos, abstractes i gairebé inacabats. Una estètica de la qual es va impregnar a París, el 1885, quan la família s’hi va instal·lar fugint de l’epidèmia de còlera que devastava Barcelona.

    I una pintura gens afectada per al que podia esperar-se d’una dona aristòcrata a qui en el seu cercle coneixien com la pintora de les roses. Així s’esmentava als obituaris que li va dedicar la premsa de l’època. Doncs les seves obres eren conegudes. Es diu que els primers quadros adquirits per l’ajuntament firmats per una dona eren seus. I va exposar. Ho va fer a la Sala Parés i a les Galeries Laietanes, però a diferència de la seva amiga Maria Lluïsa Vidal no es va professionalitzar mai. «No sé si perquè no va voler o perquè no la van deixar fer-ho. El que és segur és que no es va lucrar mai amb un quadro. No concebia la seva venda», explica Carmen. Coses de la no necessitat. Els regalava. O es quedaven a la família. Lloc d’on provenen la quarantena de teles que s’exposen a la que va ser casa seva.

Els dilluns, dia de rebuda

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

«Els conec tots de memòria», afirma Carmen, no en va ara decoren els salons dels descendents de Maria Lluïsa. Amb la mostra, la seva reneboda vol treure de l’oblit el talent amagat de la seva avantpassada, una dona avançada al seu temps. Perquè la filla d’Eusebi Güell no tan sols va pintar saltant-se les convencions socials, també es va implicar en Feminal, la revista que promovia l’emancipació femenina. Però que ningú s’espanti. L’ovella no era tan negra. Ja que va heretar el Palau Güell

juntament amb la seva germana Mercè, i no va trencar mai amb la seva classe. Allà estaven els denominats Lunes de Casa Güell, «dia de rebuda de l’aristocràtica artista María Luisa Güell», segons recullen les notes de societat dels diaris de principis de segle. Dies de rebre visites en què, s’afirma, la flor i nata de la societat barcelonina s’ajuntava per escoltar música i jugar al mahjong.