Helicòpters que polvoritzen polls als col·legis

Quina il·lusió tenir fills. Potser de grans són científics o futbolistes. Mentrestant, s’han d’alimentar i escolaritzar. I assumir peatges. Quan entren a l’escola toca ingressar novament, amb un altre paper, en la comunitat educativa. Festes, reunions amb mestres, el món de les extraescolars. Els deures.

Un dels preus més terribles és tornar, si és que s’havia conegut abans, però molt abans en qualsevol cas, al món dels polls. La nena, que simpàtica la nena, com toca el piano, fins i tot que bonica, no semblava que seria tan guapa, arriba rascant-se com un dimoni. Quina gràcia, té polls, quina sorpresa.

La gràcia dura dues hores. Missatges subtils sobre el tema als grups de WhatsApp de pares, que més aviat solen ser de mares, revelen que el fenomen ha arribat a alguns dels nens i nenes. Els nens, què hi farem,  a alguns se’ls rapa, com abans. Però a la nena li agrada tant portar els cabells llargs...

Així comença l’infern. Si vostè vol saber si als seus amics també els passa, forci una visita al seu domicili i demani anar al lavabo. Més o menys amagada, allà hi haurà aquella eina terrible. La pinta de pues. Gairebé ningú ho explica. Tenir polls és de porc.

Els polls venen del col·legi. Queda clar de seguida. Però el col·legi en responsabilitza els pares. El missatge és rotund i arriba en forma de cartes d’advertència i de missatges vergonyants a les reunions. Si uns pares ignoren l’assumpte, què importa que la resta es passi la vida espollant els seus menors. La plaga seguirà. Tots a la reunió es miren sorpresos. ¿Qui podria ser tan irresponsable?

Al concert de Nadal, mares que murmuren perquè un parell d’escolars, germans, es rasquen mentre canten. «Mira, és que no els hi treu», diuen acusant una tercera que seu  tres fileres enrere. I l’assenyalada, que intueix el judici, no dubta a contraatacar amb un gran somriure quan després li treuen el tema: «Els meus no n’han tingut mai».

Productes de l’avern

La pinta de pues arriba acompanyada d’una sèrie de productes que deuen  ser derivats del napalm. El tractament. Una pudor horrible, amb aroma de destrucció. No hi falten pares que atribueixen a aquestes potingues l’inici de l’alopècia. Quan els tractaments s’acumulen, perquè s’acumulen, queda clar que els animalets els hi tenen agafada la mesura.

Hi ha mares que han trobat en la pinta de pues una passió, la forma de reprendre aquell vici inexplicable de fer esclatar grans. De com els polls afecten la vida de parella també se’n podria escriure. Sopant en un restaurant, al cine, esperant l’autobús, t’adones que de sobte ella et mira de reüll, fixament. Podria ser una arrencada d’amor passional, es manté la flama. Però en realitat t’està mirant els cabells a veure s’hi mou alguna cosa. En casos de molt vici, no ho pot evitar i comença a resseguir els cabells, com un goril·la en un documental. «Aquí no, que ens veuen». Es coneixen casos de mares que esperen que els seus fills s’adormin per visitar-los els cabells de nit, llanterna en mà.

Aquest diari ja va explicar fa anys com la proliferació dels polls ha donat peu a un negoci. També allà es donen situacions pròpies d’una espiral del silenci. La nena mona que toca el piano hi va per enèsima vegada perquè li buidin aquells cabells bonics de pediculus humanus, nom científic del poll. I es troba amb una nena de l’escola. Demà, a classe, evitaran comentar on van coincidir. Alguns pares s’atreveixen a revelar-ho a la feina. Mai els tornaran a mirar igual. Hi ha les reaccions amables: «Diuen que els polls van als cabells nets». I les comparatives: «Doncs el meu gos no ha tingut mai puces».

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

Sí, potser les teories de la conspiració són absurdes, potser l’home va viatjar a la Lluna i no hi ha helicòpters polvoritzant polls sobre les escoles. Però és difícil no sospitar-ho.

El cicle es tanca quan la nena mona que va portar els animalets a casa t’aparta sobresaltada a l’acostar-te a fer-li una moixaina. «Perdona, papi, és que potser tens polls».