La família de Muñoz Ramonet nega a Barcelona un 'goya' i un 'greco'

L’enrevessat litigi entre l’Ajuntament de Barcelona i les quatre filles de Julio Muñoz Ramonet, empresari tèxtil mort el 1991 a Suïssa, que va deixar a la capital un milionari llegat immobiliari i artístic, va viure ahir un altre capítol amb la negativa de Manuel Castelo, nét del difunt, d’obrir les portes de casa seva al passeig de la Castellana de Madrid a una comissió judicial i a membres de la Fundació Julio Muñoz Ramonet que s’hi van personar per recuperar dos llenços de Goya i del Greco, les joies de la corona d’aquesta controvertida herència.

Notícies relacionades

Talls a Barcelona aquest diumenge per la Cursa d’El Corte Inglés: carrers afectats i canvis en 40 línies de bus

La ciutat europea amb les millors fonts d'aigua potable és a Catalunya: ideal per visitar a l'estiu

El consistori s’empara en el compliment de la sentència del Tribunal Suprem del 2012, que reconeix la propietat municipal d’aquests quadros, tot i que les filles, que no sortien esmentades a la declaració notarial de l’última voluntat del seu pare, van iniciar aquest estiu una altra disputa legal al comptar amb el suport del notari Romano Kunz, el marmessor que el 1988 va redactar el testament, que ara assegura que el seu client «no volia» excloure els seus descendents del patronat de la fundació que vetlla pel llegat.

Mesos abans, Castelo va interposar una altra demanda a Madrid contra la fundació perquè reconegui que els quadros són seus, ja que diu que el seu avi els va cedir en vida. Jaume Asens, president de la fundació i quart tinent d’alcalde, va declarar que s’ha iniciat un procés «per un delicte» d’apropiació il·legal d’un patrimoni de Barcelona: «Les filles no compleixen la voluntat del seu pare. Ens enfrontem a un delicte de saqueig. Anirem fins al final».