Un seguit de protestes que es remunten al 1964

L’allau turística, la invasió de la via pública, el col·lapse del trànsit i l’absència de llicència d’obres de la Sagrada Família, que el 2017 serà l’edifici més alt de Barcelona quan sigui visible l’esquelet de les sis talaies centrals, han impulsat aquests últims anys les protestes ciutadanes al voltant del temple d’Antoni Gaudí. Fins al punt que l’ajuntament es va posicionar a principis d’octubre i va assegurar que pensa resoldre una «anomalia històrica» amb la finalitat que la junta del temple pagui les taxes municipals que li corresponguin i també que vol intervenir en les decisions que afectin l’urbanisme.

Dies abans, el 30 de setembre, Daniel Mòdol, regidor d’Arquitectura, va encendre la flama de la controvèrsia al comparar la Sagrada Família amb una «mona de Pasqua gegant». Opinió que va tenir partidaris i detractors. Segons Mòdol, s’ha de saber que «l’obra ja no és un projecte de Gaudí». Ja abans d’assumir un càrrec municipal, el 2012, l’arquitecte va declarar en una entrevista a aquest diari que un gran pas per a Barcelona seria repensar la Sagrada Família. «Cada vegada va per un camí pitjor. Portser perdríem turistes però en millores urbanístiques hi guanyaríem. És una pena que es pensi que el turisme són ingressos i que tot el que l’atregui ha d’estar bé», va manifestar.

Antics detractors

La primera gran protesta contra la continuïtat de les obres la va liderar Oriol Bohigas el 1964. Un any després, ell i altres intel·lectuals, entre els quals destacaven Le Corbusier, Joan Miró, Antoni Tàpies, Antoni de Moragas i Camilo José Cela, van firmar un manifest en què asseguraven que no tenia sentit «un enorme temple monumental en una ciutat del segle XX».

Bohigas, responsable d’Urbanisme en el primer ajuntament socialista, entre el 1980 i el 1984, aleshores no va fer res per aturar les obres del temple. El 2008, l’arquitecte va desvelar el perquè en les seves memòries: «Perquè Pasqual Maragall, llavors alcalde, era partidari de continuar-les. Un oncle seu [en referència a Joan Antoni Maragall] formava part de la junta constructora».

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

En un article publicat per aquest diari fa quatre anys, Bohigas va dir que l’única solució era enderrocar tot el que s’ha construït els últims anys. «Però comprenc la dificultat de fer-ho. La Sagrada Família és un dels temes arquitectònics més mal portats a Barcelona. Tothom diu ‘ja ho ordenarem, ja ho ordenarem’, però mentrestant és un caos. És un disbarat mastodòntic. Havien d’haver optat per un arquitecte important amb capacitat imaginativa. Per començar, és una església amb cinc columnes en la qual des de molts angles és impossible veure l’altar», va lamentar Bohigas en un cara a cara amb Mòdol.

El turisme és en aquests últims anys el problema principal per als veïns dels voltants de la Sagrada Família, que no paren d’organitzar protestes per tractar de descongestionar l’entorn del temple i posar fre a la proliferació dels pisos que es lloguen per dies a turistes. Ara l’associació de veïns ha anat més enllà a l’interposar una denúncia perquè les columnes de la façana de la Glòria, al carrer  de Mallorca, envaeixen la vorera i això «vulnera la legalitat urbanística». La junta constructora ha reduït les cues al carrer gràcies al trasllat de les taquilles.