Grafits sense corredisses

Tots quatre tenen targeta de visita. Per al neòfit, per al que va carregat d’idees prefabricades, és un detall que crida l’atenció. Però no hauria de ser així, perquè el món del grafit ha evolucionat, com ho ha fet l’estil d’aquests quatre artistes urbans. Van començar en la clandestinitat, on es llancen tots els que han sentit la crida de l’esprai. Ara treuen partit del projecte Murs Lliures, tatuant parets municipals. L’únic defecte, que la seva obra és efímera. El més bo, que poden fotografiar-la, donar-la a conèixer a internet i promocionar-se.

Dase té 25 anys i va començar en el grafit als 15, a Mollet. La marea del hip-hop el va portar a provar-ho amb les firmes, aquella tipografia amb què s’identifiquen i que els serveix per marcar el terreny. Explica que tenen tres maneres de guanyar-se el respecte dels altres: «Qualitat, quantitat i collons». El primer i el segon conceptes són clars. El tercer fa referència a la valentia de «pintar trens, comissaries o furgons de policia». A  ell no li interessa que el coneguin pel seu coratge davant l’autoritat. No li ve de gust córrer, vaja.

Fresc i exòtic

Akore és de Barberà del Vallès, té 40 anys i pinta des dels 13. Es va iniciar en el grafit en un moment en què pocs ho feien. «Era una cosa nova, molt fresca, exòtica». Igual que Dase, és dissenyador gràfic, i fa un any que va començar a fer ús de Murs Lliures com una manera de demostrar que «tot evoluciona, que un no s’ha de quedar en l’essència il·legal del grafit».

Mr. Sis, de 36 anys, havia estampat Barcelona amb la seva firma, però no es va posar amb els murals fins fa dos o tres anys. «Ja sóc gran per sortir corrent, per això vaig decidir pintar en llocs que no donin problemes», explica.

Chan, de 37 anys i també veí de Barberà, va començar el 1992, durant la segona onada del grafit a Barcelona. La primera, explica, va ser a mitjans dels 80. El seu germà gran el va ficar en això, primer –sembla una cosa habitual– amb les firmes, més tard amb els murals.

Com la majoria dels seus companys, Chan ha sigut trener, paraula que fan servir per definir el que pinta vagons, una etapa de la qual no defuig encara que ara busqui «fórmules més còmodes». És així, com la resta, que va acabar contactant amb Rebobinart per entrar en la llista de més de 2.300 artistes urbans que de manera habitual demanen hora i mur per estampar el seu segell.

Notícies relacionades

Barcelona exporta al món el model de gestió de grafits legals

Aquesta és la flor groga silvestre que no deixes de veure pels carrers de Barcelona

Murs Lliures, i ara, Wallspot, és un projecte pioner al món, però té l’handicap de la limitació d’espai. Aquest detall, unit a la gran demanda, provoca que les obres siguin extremadament efímeres. Algunes, encara que el grafiter hi hagi invertit entre tres i més de 12 hores, desapareixen l’endemà.

Dase havia de gravar un vídeo sobre un dels seus murals i es va trobar que un company ja hi havia pintat al damunt. Va haver de tornar a dibuixar. Tots accepten aquest preu, malgrat que els agradaria que es prolongués una mica el temps d’exposició, cosa que únicamentes podria aconseguir si l’ajuntament ampliés les parets disponibles. H