Un llibre comptable de la Casita Blanca ofereix una gràfica inèdita de la infidelitat a Barcelona

El 14 de febrer del 2000, Dia dels Enamorats, la Casita Blanca va facturar 485.400 pessetes. De les 58 parelles que aquell dia van jeure al ‘meublé’ més famós de la ciutat, 48 hi van arribar en cotxe, vuit en taxi i dues a peu, que van entrar per la porta posterior, la del carrer de Bolívar. El 21 d'octubre, el dia en què Luís Figo va tornar al Camp Nou vestit de blanc, la recaptació va ser superior, 721.550 pessetes, xifra que inclou les consumicions (78.750 pessetes) i les propines (6.900 pessetes). Se suposava que aquell dia tota la passió ciutadana era futbolística, que no hi havia temps per a l'acoblament, però van passar per caixa i per llit, en aquest ordre, 87 colomins. No tots els dies es té l'oportunitat de fullejar un llibre de comptabilitat de la Casita Blanca. El Museu d’Història de Barcelona (Muhba) en té un. És una raresa. Una lectura entretinguda del que són només freds números ofereix una interessant gràfica dels patrons de comportament de la infidelitat a Barcelona.

A la Casita Blanca, òbviament, també hi anaven parelles estables, per la fama de l'establiment o per trencar la rutina, però el més comú és que allà es donessin cita els C.R. MacNamara i les 'fraulein Ingeborg' de Barcelona (sempre és bo revisitar ‘Un, dos, tres”, de Billy Wilder). Aquest és el valor estadístic d'aquest llibre de comptabilitat, una troballa que mereix primer una breu explicació.

ELS PORTICONS ICÒNICS

L'abril del 2011, dos empleats del Muhba van entrar amb llanternes a l'edifici. Feia un mes escàs que l'immoble era de propietat municipal. Va ser expropiat per a un reforma urbanística de l'avinguda de Vallcarca que, per cert, segueix estancada. Els antics propietaris ja s'havien emportat pràcticament tot el que hi havia de valor, econòmic o sentimental. Josep Bracons dirigia l'expedició. S'havia fixat en els porticons, sempre tancats, imatge icònica de la Casita Blanca, una peça interessant per al museu, perquè no se sap mai quina exposició s'organitzarà en el futur. Les presses d'Urbanisme per començar la demolició no li van permetre ni tan sols això. Va empaquetar uns vidres glaçats amb gravats impossibles de datar, res a veure, per descomptat, amb les precioses vidrieres de Madame Petit trobades en circumstàncies similars. El millor de la Casita Blanca s'ho havien emportat els antics amos i els treballadors. Algunes peces començaven a aparèixer als Encants.

Llavors, quan semblava que aquella expedició s'havia d'acabar en una decebedora destrempada, va passa el més inesperat. Van entrar a la zona d'oficines. Hi havia quilos de paper filetejat, documents passats per la trituradora, segur que cap gran secret, però material, al cap i a la fi, que des del punt de vista dels gestors del ‘meublé’ valia més destruir. Algú es va deixar en un racó, en una feliç distracció, una carpeta Centauro amb anelles. A dins hi havia la comptabilitat de l'any 2000, del gener al novembre. Hi faltava el desembre, una llàstima ara, perquè seria possible comprovar si la tradició catalana de no celebrar la nit de Nadal es compensava amb algun tipus de petita gabella.

D'un primer examen d'aquest llibre de comptabilitat se'n pot treure una primera gran conclusió: el sexe extramatrimonial no és un ‘blitzkrieg’ passional, un atac llampec a l'alcova, és més aviat una operació planificada, un Sun Tzu de la còpula.

PROPINES PER ALS TAXISTES

Els fulls comptables divideixen el dia en torns de treball. Cadascun d'ells porta anotada detalladament l'entrada de clients a les caselles “taxis, Bolívar, motos, cotxes”, les categories de les habitacions llogades, les consumicions del servei de bar i, a la columna final, la recaptació. De dilluns a dijous, les hores més alegres es dedueix que eren els migdies i les tardes. Els divendres i els dissabtes, aquella coreografia de cortines i portes que impedien que dues parelles diferents coincidissin als passadissos o a l'aparcament es traslladava a les nits. Els diumenges la recaptació baixava sensiblement. Vida exemplar en família, potser.

Dels 335 dies de la sèrie (és a dir, tots menys el desembre en un any bixest com aquell 2000), el dia de més facturació va ser l'1 de gener, amb 1.061.100 pessetes, una xifra en què ja es descompten les 1.000 pessetes que es van pagar als taxistes en concepte de propines per portar els clients al ‘meublé’. Aquella pàgina, no obstant, és poc representativa, ja que inclou una part dels guanys del quart torn del dia anterior, cap d'any. Vaja, que hi va haver qui va voler acomiadar el 1999 sense raïm, però no sense alcohol. 97.700 pessetes és el que es va facturar en begudes aquella jornada. 120 parelles van celebrar el canvi d'any a la Casita Blanca, entre les que es van ajuntar al vespre i les que es van esperar a saludar el 2000 entre llençols.

'OPERACIÓ TORNADA'

Notícies relacionades

El gimnàs Sant Pau i 36 pisos socials estaran llestos en dos anys

Gerardo Lertxundi: "La connexió per la Diagonal també es pot fer amb bus si li dones prioritat"

Per mesos, l'agost va ser fluix. Probablement sempre ho és per a un ‘meublé’. El dia 15, per exemple, un dimarts calorós, d'aquells en què Barcelona té aquella insuportable humitat que recorda la fictícia Pinehaven de ‘Foc en el cos’, van passar per la Casita Blanca només 19 èmuls de Kathleen Turner i William Hurt. La xifra fa peneta, com una llar de foc on només es veuen cendres, però sota la primera capa hi sol quedar brasa. L'1 de setembre els amants van celebrar amb ganes la verdadera ‘operació tornada’, 635.000 euros de caixa, a dividir entre 72 parelles.

Aquell llibre de comptabilitat que el Muhba conserva tal qual el va trobar és, en resum, una mirada indiscreta a la societat barcelonina a través del pany i, també, un retrobament palpable amb un establiment inoblidable, perquè, sigui dit de passada, el mural i el parc que avui ocupen el solar d'aquella finca no li fan justícia.