L'ALTRA ZONA ALTA DE BARCELONA

Els 'condemnats' de Torre Baró clamen contra l'abandonament del barri

Els veïns d'aquesta barriada de muntanya, amb bona part de les vivendes afectades, demanen millores en les seves infraestructures

Denuncien que el bus, subcontractat, segueix sense connectar les dues parts del veïnat, on no hi ha una sola escala mecànica

JOAN PUIG

Els 'condemnats' de Torre Baró clamen contra l'abandonament del barri
Els 'condemnats' de Torre Baró clamen contra l'abandonament del barri
Els 'condemnats' de Torre Baró clamen contra l'abandonament del barri
Els 'condemnats' de Torre Baró clamen contra l'abandonament del barri

/

4
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en moviments socials i veïnals

Ubicada/t a Barcelona

ver +

A ulls de Juan Esteban León, que va néixer i va créixer al barri, l'actuació municipal a la zona alta de Torre Baró durant dècades ha sigut de manual. No fer-hi res perquè tot es faci sol. Deixar que les cases caiguin i que els veïns marxin. Que la situació degeneri en tanta marginalitat que justifiqui la seva eradicació. La part més elevada d'aquest enclavament de cases, moltes autoconstruïdes, es va aixecar als límits de Collserola en els anys en què tot s'hi valia i gran part de les vivendes estan afectades urbanísticament a l'estar construïdes en terreny forestal i, en principi, condemnades a desaparèixer. "Totes les inversions a Torre Baró s'han fet sempre a la part baixa. Aquí ens tenen abandonats", denuncia León, vocal de l'associació de veïns, que, després d'un any i mig de treva pel canvi de govern municipal, han tornat a organitzar-se (i a sortir al carrer) per recordar que continuen allà, que són "ciutadans de Barcelona" i que volen ser tractats com a tals. Que segueixen cabrejats, vagi.

Només cal trepitjar-los per certificar que els costeruts carrers de la part alta de Torre Baró no reuneixen les condicions urbanístiques que s'esperen de Barcelona, no només per la seva orografia. Gairebé es fa necessari mirar muntanya avall i veure les torres de la Tèrmica de Sant Adrià i l'orgia de carreteres i vies de tren d'accés a la ciutat per confirmar que s'està en territori Cobi. És l'altra zona alta.       

PROJECTES A MITGES 

Malgrat ser un dels barris més costeruts de Barcelona (no només per la seva baixíssima renda familiar), Torre Baró no disposa de cap escala mecànica. Les que hi ha, d'obra, han sigut lluitades una a una pels veïns. "Ens diuen que per posar una escala mecànica cal que primer n'hi hagi una d'obra, però no fan ni la d'obra", lamenta Jesús Barragán, president de l'associació de veïns. Es refereix a la que hauria d'unir el carrer de Martorelles amb la de Palau-solità (el primer tram, entre Martorelles i l'avinguda de Vallbona, el van arrencar de l'anterior consistori).

Reivindiquen coses que poden resultar òbvies com el soterrament dels serveis -els pals de la llum segueixen sent troncs de fusta d'un altre segle-, que es construeixin voreres -en moltíssims carrers la carretera obliga a caminar per un voral mínim- o que TMB arribi fins allà. El bus de barri de Torre Baró va a càrrec de Sagalés -amb els problemes que la subcontractació els ha causat en els últims anys-. "Una altra petició històrica és que el bus uneixi la part alta amb la baixa del barri. Els veïns de la part de dalt han d'anar fins a Llucmajor i fer tota la volta al districte per baixar al CAP o a la biblioteca", prossegueix Barragán. "Existeix un projecte de pista forestal per baixar fet.Teníem el compromís del govern anterior, però no es va arribar a executar res. Fa un any i mig que hi ha un nou govern municipal i continuem igual d'oblidats. Amb el canvi d'ajuntament hem hagut de tornar a posar al damunt de la taula totes les peticions, i, de moment, seguim igual. S'actua a sota, a la plaça dels Eucaliptus; la muntanya segueix oblidada", denuncia León. Divendres passat van tallar la Meridiana a mitja tarda en plena operació sortida amb pancartes contra l'abandonament del barri. Anuncien que va ser la primera protesta de moltes. "Fins que ens escoltin", adverteixen.

EXPROPIACIONS I RUÏNES

És fàcil identificar les zones que ja han sigut expropiades, ja que queda la runa. Algun paviment (restes de rajoles). I ruïnes. "Aquí abans hi havia una casa preciosa, i mira ara", lamenta Barragán, un dels afectats per les expropiacions de fa una dècada. "El 2007 ens van treure de casa i ens van reallotjar en aquests pisos del patronat. Teníem la vida resolta a les nostres casetes, pagades, i ens van ficar en hipoteques que alguns no han pogut pagar. I els pisos són un desastre. Les plaques solars no funcionen, tenim humitats i ningú s'ocupa de resoldre-ho", prossegueix l'home mentre mostra la pancarta al seu balcó que, com ell, demana solucions.

Notícies relacionades

El veïnat no està disposat a agonitzar fins que s'afrontin les desenes d'expropiacions pendents. Reclama que o es desafectin les cases i se salvin o s'indemnitzi els propietaris i es tirin. "Volem marquesines a les parades de bus i un lloc on organitzar les festes populars, com qualsevol barri", prossegueixen des de la associació de veïns. Aquest lloc volen que sigui al parc central, actualment un viver per acollir arbres 'víctimes' d'altres reformes urbanístiques a la ciutat.  

RESPOSTA MUNICIPAL

La regidora de Nou Barris i d'Urbanisme, Janet Sanz, escolta les queixes i demana paciència als veïns. "En un any i mig no es resolen les deficiències de 30. Sóc molt conscient del dèficit d'infraestructures que arrosseguen i hem inclòs les actuacions d'urbanització dels carrers i voreres en el pla d'actuació del districte", explica la regidora. Sanz també assegura que estan treballant en un pla de mobilitat per a tota la Zona Nord -que inclou també Ciutat Meridiana i Vallbona-, i que en aquest territori, "prioritari per a Nou Barris", es desenvoluparà la segona fase del pla de barris. "Aquest estiu hem creat 200 plans d'ocupació per desbrossar la zona", acaba dient la regidora.

Manuel Vital en el record

És impossible parlar sobre els deficiències en el transport públic a Nou Barris i sobre els esforços del veïnat per aconseguir-ho gairebé tot, no només el transport, sense recordar Manuel Vital, veí de Torre Baró que va demostrar, segrestant-lo, que era tècnicament possible que el bus arribés fins al lloc (l'Administració argumentava el contrari per negar-los el servei). El van recordar els actuals veïns divendres passat a la manifestació en la qual, 40 anys després, segueixen clamant per un transport públic en condicions. "Aquí hem lluitat una a una fins i tot les marquesines", recorda Jesús Barragán, president de l'associació de veïns.