¿És la Sagrada Família una obra de Gaudí?

El Congrés Mundial sobre Gaudí que aquesta setmana s’ha celebrat a Barcelona tornarà d’aquí dos anys, però els organitzadors tenen projectes en marxa per abans del 2018. Treballen en una cronografia d’Antoni Gaudí, és a dir, un inventari exhaustiu de totes les obres del genial arquitecte (les conegudes, les desaparegudes…), una tasca que no és fàcil, perquè com recorda Manuel Medarde, antropòleg, enginyer i conservador de la cripta de la Colònia Güell, en alguns moments de la seva vida va arribar a treballar en 15 projectes simultàniament. La meta, no obstant, no només és publicar una gaudipèdia. El propòsit és reivindicar per a Gaudí el mateix tracte que la Unesco ha donat a Le Corbusier, un cas únic, ja que tota la seva obra és patrimoni de la humanitat. Aquest és el pla. Una pregunta conseqüent és, per tant, ¿pot ser el conjunt de la Sagrada Família algun dia patrimoni de la humanitat?

  

  Una revista satírica va publicar fa anys un títol que parodiava els de la revista 'Muy interesante': «¿Hi ha aigua al mar?». Amb el mateix propòsit de cridar l’atenció es pot titular perfectament «¿La Sagrada Família és una obra de Gaudí?», un interrogant, segons com es miri, no tan inversemblant.

    

Set obres de Gaudí són patrimoni de la humanitat, sis a Barcelona i una a Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat), la Cripta de la Colònia Güell. Les de Barcelona no són un examen difícil de respondre. Hi ha el parc i el palau Güell, les cases Milà, Batlló i Vicens i finalment i per descomptat la Sagrada Família, però només dues porcions, la façana del Naixement i la cripta.

 

Jordi Bonet, que entre 1987 i el 2012 va ser el màxim responsable de les obres de la Sagrada Família i que ha participat activament com a públic en el congrés, està convençut que tot el temple en el seu conjunt mereixerà aquest títol quan s’acabi. La seva tesi és coneguda. La continuació de les obres no és un capritx aliè a la voluntat del mateix Gaudí. Era conscient que no veuria acabada l’obra i va deixar, a vegades per escrit, algunes instruccions, com que les cobertes de les naus es realitzessin «exclusivament amb material ceràmic». No hi valia, arribat el cas, l’ús de materials com el titani, que s’ha utilitzat combinat amb pedra en altres parts de la construcció i amb molt satisfactoris resultats. Al final –prossegueix Bonet–, es va recuperar per a les cobertes una versió majúscula de la tècnica de la volta catalana que, segons diu, causarà admiració entre el públic quan es pugui visitar.

   

 En el congrés hi ha hagut opinions diferents. Com la de l’autor d’una de les ponències més controvertides, Josep Maria Tarragona, que assegura haver trobat a l’església de Sant Joan de Gràcia un Gaudí inèdit. Sosté que almenys la nau central de la Sagrada Família mereixeria el mateix reconeixement que la cripta i la façana del Naixement.

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

   

 De tot el llegat de Gaudí, el més visitat és, paradoxalment, el que no pot presumir de tenir un 100% d’ADN gaudinià i que al final podria quedar-se només amb un reconeixement parcial per part de la Unesco. Segons com es miri, pot ser una decisió encertada. Gaudí era un home que es prenia el seu temps. Va necessitar un any per decidir la il·luminació de la Cripta de la Colònia Güell perquè va voler presenciar el tipus de llum que projectava el sol els 365 dies. Les obres de la Sagrada Família avancen ara contra rellotge, amb el propòsit que quedin completades en el centenari de la mort de l’arquitecte. Treballar amb un compte enrere és molt poc Gaudí. Per això crida l’atenció el cas d’un important assistent al congrés que demana l’anonimat. És una eminència en Gaudí. Confessa que quan visita Barcelona evita acostar-se a la Sagrada Família. Li fa mal.