Obres contra rellotge a la plaça de Gaudí

Dimarts, 16 de setembre. Aquesta és la data en la qual començaran les ja anunciades obres de fusió de la plaça de Gaudí amb la vorera de la Sagrada Família que dona accés al temple, un projecte inspirat en la idea que el 1977 va proposar Nicolàs Maria Rubio i Tudurí i que, a la pràctica, esborrarà de la trama de l’Eixample un tram del carrer de Marina. La data més interessant, però, és una altra. ¿Quan finalitzaran les obres? Tret de contratemps no desitjats, el propòsit és que aquesta mena de nou vestíbul de la basílica pugui ser inaugurat durant la segona quinzena de maig, o sigui, poc abans que Barcelona es disposi a celebrar el centenari de la mort d’Antoni Gaudí.

A Gaudí el va atropellar un tramvia el 7 de juny del 1926 i va morir tres dies més tard, amb la Sagrada Família encara en una fase molt inicial de les obres. La seva figura i fama com a arquitecte i com a creient ha crescut d’un temps ençà al mateix ritme que el temple expiatori ha pujat en metres d’altura, fins al punt que està en marxa un procés de beatificació que, en el millor dels casos, podria ser portat a terme amb motiu del centenari de la seva mort. La mateixa Sagrada Família preveu coronar a finals d’aquest 2025 la seva torre central, la dedicada a Jesús, i inaugurar-la amb una cerimònia comme il faut durant el primer semestre del 2026. El clímax (no impossible, pel que sembla) d’aquesta alineació de planetes seria que el papa Lleó XIV oficiés una missa a la Sagrada Família amb motiu de totes aquestes fites del calendari. Per això les obres que comencen dimarts vinent cobren un caràcter especial.

Va celebrar una missa a la plaça Gaudí Juan Pablo II el 1982. Benet XVI va ser el següent pontífex a visitar la basílica, per a la consagració canònica de l’església, el 2010. Però en tots dos casos, el carrer de Marina, entrada de la Sagrada Família fins que es resolgui el puzle urbanístic de l’escalinata del temple, era un espai mal resolt per a aquest tipus de celebracions. És a això al que Rubió i Tudurí, en l’últim projecte arquitectònic que va firmar en la seva vida, va voler donar solució el 1977. Va plantejar prolongar la circumferència de la plaça de Gaudí fins a pràcticament les escales de la basílica. En essència, això és el que ara aconseguirà, una plataforma única per als vianants que tallarà en dos el carrer de Marina, una alteració de la trama original d’Ildefons Cerdà que no ha despertat, que curiós, els lobbies que es van oposar als eixos verds de l’Eixample.

Notícies relacionades

La Llotja de Mar convida a conèixer els seus 700 anys d’història

Les obres de la Rambla destapen 50 metres de muralla medieval

Tot arribarà

Els detalls de com portaran a bon port les obres van ser ahir explicats en una sessió informativa a la seu del districte de l’Eixample. Va ser una perfecta ocasió per remarcar una vegada més el que és obvi, que viure en l’entorn de la Sagrada Família pot ser a estones molt ingrat. ¿Per a quan la reforma de Provença? ¿I la de Mallorca? ¿Què passa amb Sardenya? Els responsables municipals de les obres han recordat que aquest és només un dels molts projectes previstos per millorar l’àrea d’influència de la Sagrada Família, és a dir, que tot arribarà, però la sessió va donar peu a descobrir el que potser és un dels problemes que puguin sorgir d’aquí a la segona quinzena de maig. Durant una fase dels treballs, l’espai disponible al carrer de Marina serà incapaç d’acollir les multituds que avui dia ocupen la calçada per fer fotos o contemplar la Façana del Naixement. L’accés a aquest tram de carrer serà sota control. Podran passar per allà, per descomptat, els que disposin d’una entrada per visitar el temple. ¿I els veïns que vulguin anar de Mallorca a Provença o viceversa? N’hi haurà prou que diguin als vigilants que són de Barcelona i, se suposa, residents en el barri.