Bufetades amb subtilesa

Gila, en un dels seus monòlegs, aconseguia que un assassí s'entregués gràcies a les seves indirectes. "Algú ha matat algú, i no m'agrada assenyalar", li deixava anar a l'ascensor. El dolent es posava "vermell, vermell". Als 15 dies no podia més i s'entregava. Un mètode així és el que recepta Ole Thorson, president de l'Associació de Prevenció d'Accidents de Trànsit (PAT), respecte a la mobilitat i la voluntat manifesta del govern d'Ada Colau de reduir el nombre de cotxes a Barcelona. "Estem en temps de crisi, així que s'ha d'anar augmentant la pressió a poc a poc, fins que la gent s'adoni que no té sentit conduir per la ciutat".

Les superilles, coincideix Ricard Riol, president de Promoció del Transport Públic (PTP), són una bona manera de dir-li al ciutadà que el vehicle privat és segurament la manera menys eficaç de moure's per la capital catalana. Però cal evitar els efectes col·laterals, com que els veïns "es quedin sense servei de bus i acabin apostant per la moto, per exemple". Pot succeir. En el nucli inaugurat aquest dilluns al Poblenou s'han eliminat les dues parades existents i s'han traslladat a la zona perimetral. "Haurien de reflexionar sobre la conveniència que els autobusos entressin a les superilles, perquè contràriament pot succeir que algú hagi de caminar fins a 800 metres per agafar la seva línia. La situació ideal, en qualsevol cas, és que el transport públic no quedi lluny de la gent". 

UN PEATGE MIXT

Notícies relacionades

Barcelona accelera contra el cotxe

Gratis i per a tota la família

Això no significa que Riol estigui en contra de l'invent, al contrari. Tan sols reclama "prudència" perquè les seves bondats no acabin per devorar les d'un altre enginy amb el qual comparteix objectius de mobilitat. Sobre la possibilitat d'importar mesures d'altres ciutats, com crear un peatge o no permetre l'entrada a vehicles molt contaminants, el president de la PTP opta per la diplomàcia: "Pots penalitzar per la via fiscal, la tecnològica o la física, però sempre s'ha de fer amb una alternativa de mobilitat sota el braç". Això és una cosa que, per exemple, no es garanteix als que vénen de l'àrea metropolitana, amb un servei de bus insuficient i unes Rodalies menys fiables que el cavall del dolent. A l'insistir-li, aquest expert aposta per un "possible model mixt, un peatge que cobri en funció del vehicle i que castigui els més irrespectuosos amb el medi ambient". En qualsevol cas, i escombrant cap a casa, el que té clar és que a Barcelona li fan falta més carrils bus perquè el transport públic en superfície vagi una mica més de pressa. La velocitat comercial és bàsica per fidelitzar el viatger, i que es mogui a una velocitat mitjana de 12 quilòmetres per hora no sedueix en absolut.

Thorson insisteix en el treball de formigueta. Diu que els aparcaments ja són un peatge en si. Per això aposta per la subtilesa, per fer sense que es noti. Augmentant l'impost de circulació a segons quins vehicles, anar eliminant zones verdes i blaves. O pintant més carrils bus. El que vol és que la cosa s'agilitzi: "No s'estan fent la coses a velocitat de creuer, però alguna cosa sí que es mou".