Errors, encerts i rareses científiques al Zoo de Barcelona

LES ELEFANTES, UN DECISIÓ DE PES

Menys animals i més còmodes. Aquest criteri preval des de fa uns anys al Zoo de Barcelona. Així va ser com es va decidir recrear una sabana per a elefants i girafes, dues espècies que no estan amenaçades, i es va acordar, en contra d'algunes veus internes, que el Pedro seria l'últim rinoceront de Barcelona. Està molt vellet. Ell sí que és un representant d'una espècie amenaçada. Quan es mori, per exemple, es presentaran al zoo agents de la Guàrdia Civil per censar la seva banya, per la qual els seus congèneres moren a l'Àfrica.

En aquella decisió, elefants o rinoceronts, va pesar més l'interès del públic que el del conservacionisme. Des d'aleshores, Susi, Yoyo i Bully, les elefantes de Barcelona, són el blanc dels grups animalistes. A vegades es reclama esbojarradament el seu alliberament, cosa inviable. En realitat són tres àvies que s'havien passat la vida en circs i per a les quals el Zoo de Barcelona és una mena de residència de la tercera edat, bastant espaiosa des de l'última reforma.

ELS SIMIS, ETERN DEBAT

Notícies relacionades

BCN debat el futur del zoo entre partidaris de la clausura i defensors de la seva tasca científica

Colau fa un gir de 180º a la línia que va emprendre el zoo fa dos anys

Goril·les, ximpanzés i orangutans. De les cinc espècies de primats hominoïdeus, només dues no s'exhibeixen al Zoo de Barcelona, l'home i els bonobos. Aquest parentiu genètic fa que els grups animalistes prestin especial atenció també a aquests animals en la seva batalla pel tancament dels zoològics, ja que consideren un maltractament que visquin en captivitat. Entre les propostes que se li han plantejat a la ponent de l'informe que decidirà el futur del zoo no falta, per exemple, qui suggereix que s'accentuïn les polítiques de contracepció perquè no neixin més primats al zoo. A l'altre costat de la balança, en aquest capítol del debat, cal destacar que el coneixement acumulat a Barcelona sobre la cria en ximpanzés i goril·les és ja enciclopèdic i resulta indispensable per afrontar la supervivència d'aquestes espècies en els seus hàbitats originals. Un dels èxits més recents va ser aconseguir que un nadó ximpanzé fos criat en adopció per una altra mare davant el rebuig de la biològica.

ELS DRAGONS DE KOMODO, UNA SORPRESA INSÒLITA

El 1926 es compliran 100 anys de la primera trobada cara a cara entre l'home blanc i el dragó de Komodo. Va ser en una expedició als mars del sud que va encapçalar William Douglas Burden. Va tornar a Nova York amb diversos exemplars, que van morir per falta d'irradiació solar abans que els responsables del zoo d'aquella ciutat entenguessin què els passava a aquests fascinants llangardaixos. Des d'aleshores se n'ha après molt sobre ells, i no sempre en el seu hàbitat natural. L'any 2005 va passar al Zoo de Londres un fet insòlit. Una femella va pondre ous fèrtils en absència d'un mascle. Un any després va passar el mateix al Zoo de Chester. Com si es tractés de la ficció de 'Jurasic Park', els científics van descobrir que aquesta espècie és capaç de la partogènesi, prenyar-se sense mascle, si les condicions ambientals així ho requereixen. La naturalesa s'obre pas, avisen a la pel·lícula. Per a un animal que viu escampat entre illes i illots, com aquests dragons, aquesta és una habilitat molt interessant.