Barcelona inicia els tràmits per salvar les casetes de Ramon Casas

Jordi Sánchez s'ho pren "gairebé com un altre acte de la celebració de l'Any Ramon Casas". 40 anys després de la seva afectació pel Pla General Metropolità (PGM), la comissió d'urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona aprova aquest dimecres iniciar els tràmits per desafectar el conjunt de casetes baixes del passatge de Santa Eulàlia, a Nou Barris, aixecades en uns terrenys heretats pel pintor el 1912. 

L'acord arriba després d'anys de lluita per part dels habitants d'aquestes 41 vivendes, que feia quatre dècades que vivien sota l'espasa de Dàmocles de l'afectació urbanística. I després, sobretot, d'un impressionant treball de formigueta d'un dels seus veïns més joves, el professor de música Jordi Sánchez, que ha dedicat els últims cinc anys de la seva vida a investigar-ho tot, tot, sobre la història aquesta petita illa de cases en aquesta singular carrer, sense asfaltar malgrat estar a un pas de la Meridiana, i totes les seves derivades. La més apassionant, la relacionada amb el seu més il·lustre propietari, Ramon Casas. 

RECERCA DE ZONES VERDES

L'últim escull que ha hagut de superar el veïnat en la seva batalla per mantenir les seves cases dretes va ser buscar possibles zones verdes en els seus àrids voltants. L'argument donat per les diferents administracions a la impossibilitat de salvar les cases era que el PGM considera aquesta zona com a zona verda i no pot passar-se a considerar zona de vivendes si no s'ofereix a canvi una altra zona verda en un lloc pròxim. "L'últim compromís que vaig rascar de l'ajuntament va ser que buscarien zones verdes per compensar, però, al veure que ells no movien fitxa, em va posar a buscar-les jo. Vaig entrar per registre un informe en què proposava 15 zones alternatives, i mira, al final van acceptar", explica el veí. Entre les propostes plantejades, de tot una mica. Des de la plaça de la Tolerància (la plaça interior de l'Hipercor, descartada per estar en un recinte privat), fins a la de Virrei Amat que, malgrat ser una plaça en tota regla, està qualificada com a vial. Finalment aquesta opció ha sigut la que ha convençut els tècnics municipals, als quals la tenacitat de Sánchez va estalviar hores de feina.

MORFOLOGIA A PRESERVAR

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Com en les moltes zones afectades pel PGM a la ciutat, a més de l'angoixa de pensar que el dia menys pensat l'ajuntament de torn es desperti amb la idea d'executar un pla urbanístic que barra la teva vivenda, el principal problema de viure en una casa afectada és la seva degradació. Les propietats afectades no poden hipotecar-se i és difícil obtenir permisos d'obres per fer reformes. "A més de treure'ns l'afectació, el pla aprovat vol protegir les cases. Recull que aquestes construccions s'han de conservar. No les podem tirar i aixecar pisos que trenquin la morfologia actual de l'illa", prossegueix Sánchez, a qui la lluita per salvar el seu pis l'ha portat a acabar sent el president de l'Arxiu Històric de Nou Barris.

Aquesta posició i la coincidència que la regidora de Nou Barris sigui també la d'Urbanisme, ha servit a Sánchez per reunir-se per temes diversos amb Janet Sanz, a qui ha pogut recordar que tenia un important tema pendent sobre la taula. Tema que, a partir d'avui, saltarà de la carpeta de pendents a la d'en vies de solució.