El mercat del 'top manta' es desborda davant la passivitat municipal

El que abans eren mantes amb un sistema de tancament ràpid per sortir fugint de la policia, ara són gairebé aparadors. Milions d’articles s’exhibeixen perfectament ordenats i disposats sobre enormes teles que cobreixen gran part del Moll de la Barceloneta. El top manta creix diàriament i ha posat en alerta el comerç en ple de Barcelona i els veïns del barri mariner, que ahir van exigir que l’ajuntament eradiqui les més de 800 parades que operen sense autorització. Preparen imminents mobilitzacions «contundents», després de la infructuosa reunió mantinguda ahir a la tarda amb el consistori.

    Abordatge social per afrontar un fenomen que inicialment afectava uns quants centenars d’immigrants africans sense recursos ni papers. Però el pla integral municipal que es presentarà avui i que ahir a la tarda van conèixer les entitats de comerciants no va convèncer el sector. «Les mesures policials són insuficients», van assenyalar després de la reunió, durant la qual el consistori els va dir que no actuaria a la zona perquè no tenia efectius i que optaria per altres mesures. «No demanem repressió sinó presència policial per evitar que s’hi instal·lin», va destacar un portaveu del sector.

DE LA BOTIGA A LA MANTA

I és que el mercat que ara es dibuixa és molt més polièdric. Segons el centenar d’entitats que subscriuen el manifest presentat ahir i que dimarts va avançar EL PERIÓDICO, amb la venda per a la supervivència també hi conflueixen xarxes organitzades i molts venedors de la zona, com és el cas de comerciants pakistanesos que, veient que el negoci no està a l’interior de la Barceloneta, han portat la seva mercaderia fins a la manta. El mateix han fet alguns artesans que eventualment contracten parades (amb autorització municipal i taxes) en fires a la zona, i que ara han apostat per una via de negoci més assequible.

    I és que la tolerància policial és total a la zona, que forma part dels terrenys portuaris però on la Guàrdia Urbana, per conveni, també té jurisdicció. Dues patrulles dels Mossos en un costat i una altra unitat més de la Guàrdia Urbana custodiaven ahir al matí el Moll del Dipòsit (el tram que queda just al davant dels restaurants del Palau de Mar, després de no poques queixes dels restauradors), però uns metres més enllà, el Moll de la Barceloneta (l’ampli tram del passeig de Joan de Borbó que dóna a la luxosa Marina Port Vell) era territori lliure per a qualsevol que s’instal·lés sobre la via pública. Sigui per oferir productes o serveis, des de bosses falsificades fins a trenes o, en alguns moments, fins i tot mojitos.

ELS RESIDENTS S’HI SUMEN

Entre les mantes circulen bicis, taxis a pedals i tota mena de vehicles turístics autoritzats a anar per la vorera. Per als residents i comerciants tradicionals és l’estocada final per a una zona col·lapsada a l’estiu per la confluència de turistes i barcelonins que van rumb a la platja. Per això s’han sumat a la causa dels comerciants. La presidenta de l’associació de veïns de la Barceloneta, Maria José López Samper, lamenta que aquesta invasió dels seus saturats espais públics hagi sigut un llast per als plans previstos per a aquest estiu, que passaven per incorporar un carril bici, fomentar l’ús cívic del passeig i l’activitat per als seus veïns.

    Com la resta de representants de les entitats firmants (des de la Fundació Barcelona Comerç fins a Barcelona Oberta, passant per Pimec Comerç, l’Associació de Comerciants i Industrials de la Barceloneta, el Gremi de Restauració de Barcelona, Comertia, Maremàgnum, Amics de la Rambla, Barna Centre, el Museu d’Història de Catalunya, el Gremi d’Hotels... i nombrosos representants del barri), assumeix l’aspecte social del fenomen, però demana que es preservin els drets dels comerciants i dels residents. «Molts ja no són venedors en situació vulnerable», opina.

Notícies relacionades

La nova Via Laietana s’inaugura el dia 29 amb una gran festa popular

BCN vol inspeccionar els clubs cannàbics al setembre

    Addueixen que la facturació ha caigut fins a un 15% per als restaurants, al voltant d’un 35% per a les botigues de l’interior del barri que despatxen complements i fins a un 50% per a les de souvenirs. En el manifest apunten a l’economia submergida, l’evasió de taxes que sí que paguen els comerciants i residents, el frau fiscal i a la seguretat social, la comercialització de béns il·legals (falsificacions) i l’«impacte negatiu en la supervivència» dels petits negocis.

MOBILITZACIONS PACÍFIQUES

En el manifest, el col·lectiu unit acusa de «falta de voluntat i bonisme ingenu»  l’ajuntament, al pretendre formar i donar feina als venedors sense permís. L’actual xifra de manters ho converteix en impossible, addueixen. I també al·ludeixen a la imatge de seguretat i degradació. Gabriel Jené, membre de la comissió i president de Barcelona Oberta (que uneix els eixos comercials turístics del centre), reivindica una actuació immediata a les administracions implicades perquè Barcelona deixi de ser «el paradís del top manta». Cansats de reunions amb l’ajuntament, la fiscalia i la Delegació del Govern, planegen mobilitzacions «pacífiques» al carrer.