Jo per ser feliç vull un avió

A les habitacions dels hotels passen coses encara més estranyes del que t’imagines. Ah, si parlés la llegendària habitació 2.185 de l’Hotel Renaissance de l’aeroport londinenc de Heathrow. Explicaria que cada dos per tres un home, gairebé mai una dona, es desperta a la matinada en un estat de gran excitació. No pot perdre ni un segon, una febre el consumeix, i encara en pijama es disposa a disfrutar de la seva passió. Descorre les cortines i allà, davant dels nassos, s’estén la pista 27 L o 09 R, segons si el vent imposa una configuració o una altra de l’aeròdrom.

    Heathrow és un tros d’aeroport internacional, i això significa que des de la seva privilegiada talaia podrà observar i fotografiar mentre hi hagi llum centenars d’aeronaus de totes les companyies hagudes i per haver.

    Ell ja sap per quins trofeus ha vingut, una app com Flight Radar 24 ho diu tot de tots els vols excepte el nom del pilot, però sempre pot 

haver-hi una sorpresa, de manera que estarà molt atent. El servei d’habitacions li permetrà estar fent fotos fins a caure rendit. Quan potser encara continuarà anant amb pijama.

    Les bacanals de l’habitació 2.185 de l’Hotel Renaissance de Heathrow són el Valhalla dels spotters d’avions, que tampoc s’ho passen malament als voltants de l’aeroport del Prat. «Això és com fer una col·lecció infinita de cromos», diu Artur Vidal, president de l’associació Spotters Barcelona-El Prat. «Som com boletaires, només que en lloc de buscar bolets sortim a buscar avions», diu un company seu.

   

 A les instal·lacions de l’aeroport del Prat els spotters tenen dos punts d’observació habilitats com a tals. Un és un petit turó artificial situat a la capçalera de la pista 25 R, normalment utilitzada per als aterratges. Els avions et passen ensordidors a uns 75 metres per sobre del cap.

    L’altre és una plataforma ubicada en un lateral de la 25 R, que també s’utilitza per a l’enlairament dels colossos de l’aeronàutica. En els dos casos l’elevació permet salvar la maleïda tanca que envolta tot el recinte aeroportuari. I després, cada un s’ho fa a la seva manera.

Com un rei

Com Adolf Malet, per exemple, que té la bicocca de ser propietari d’un terreny d’una finca agrícola amb excel·lents vistes obliqües del descens dels avions cap a la 25 R, i allà s’instal·la com un rei. Fins i tot hi té una cabana per als dies en què fa un sol que estavella.

    Model d’avió, aerolínia, lliurea (la decoració del fusellatge; sovint les companyies hi introdueixen efímers elements commemoratius) i, per als més malalts, matrícula de la nau són les quatre variables principals sobre les quals es construeix una col·lecció de cromos. L’estrella del dia, dissabte 25 de juny, és l’Airbus A380 d’Emirates que arribarà al Prat a les 13.30 hores procedent de Dubai.

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

    N’arriben i en surten dos cada dia des de l’1 de juny, però aquest està configurat per transportar 615 passatgers en lloc dels 517 habituals, informa Vidal. L’avió comercial més gran del món tan carregat o gairebé com pot anar. És, es miri com es miri, un esdeveniment. Encara que des de fora no sàpigues quants viatgers hi van.

    A la plataforma, mentre arriba el tità dels cels, els spotters no fan escarafalls a les maniobres que realitza per enlairar-se un Boeing 777 d’American Airlines i un altre aparell 777 de Singapore Airlines. «El pilot està tan tranquil bevent cafè», diu un spotter. «Ja», diu un altre. ¿Com dius? ¿Tenen supervisió o què? «Amplies la foto i ho mires: el pilot està bevent cafè. A vegades ens saluden».